El perill per a la supervivència de les parelles es diu Porto. Corre una teoria per Internet on diu que la ciutat portuguesa està maleïda i que s’ha transformat en un cementiri d’elefants per a l’amor. Segons nombrosos testimonis de ciutadans espanyols, principalment dones, els que s’escapen allà uns dies o un cap de setmana, aprofitant aquests vols de baix cost o diverses ofertes, acaben trencant la seva relació durant el viatge o en els dies posteriors. A Facebook o a X, els afectats atribueixen aquest fenomen al caràcter decadent de la ciutat o la seva atmosfera melangiosa. Alguns, fins i tot, parlen de màgia negra com si els carrers estiguessin plens de seguidors de l’actor porno Nacho Vidal que celebren l'anomenat ritual del gripau bufo alvarius.

“El cas sembla més propi d’una paranoia col·lectiva”

Tractant-se d’Espanya, el cas sembla més propi d’una paranoia col·lectiva o allò que els experts anomenen un biaix de confirmació; aquella inclinació a seguir una hipòtesi que recolzi les nostres creences, ignorant les evidències que podrien anul·lar-la. Aplicant-ho al tema, busquem justificar la ruptura.

Però Porto és un lloc de bon record per als seguidors barcelonistes. Archibald hi va marcar un gol que va valdre una eliminatòria a la Copa d’Europa però que es va perdre, posteriorment, a la final de Sevilla. Per cert, aquella nit més que un ordinador, una mica més i als enviats especials ens cal una arca de Noé perquè va ploure molt copiosament. I per als seguidors dels Dire Straits, res millor que passejar pel carrer de Ribeira recordant Mark Knopfler; efectivament, quan se li acaba la imaginació amb la guitarra, treu aquella veu de taverner portuguès, fart de vell Porto, begut a les barraques de la ciutat, i sembla la consciència que xiuxiueja antigues cobles perdudes en els camins de qui sap quin país.

Per si amb això no n’hi ha prou, sempre es pot portar a l’equipatge i pel que pugui passar, un exemplar de ‘Reconciliació’ de Joan Carles I, el Ressentit.