Al Consell de seguiment i control de SETAP 365, celebrat a finals de gener, se’ns presentava el nou projecte d’estiu per intentar rellançar l’oferta familiar, força deteriorada darrerament, a l’estació de Pal. Una sèrie de circuits distribuïts segons edats i nivell d’aprenentatge. Amb un mapa visual, a l’estil Disneyland, es presentaven els diferents espais i activitats. Tots ells, com no, redactats amb terminologia anglesa. No em vaig poder estar d’alçar la veu contra aquest fet, tot recordant la nova legislació respecte a la llengua pròpia i oficial i l’exemple que haurien de començar a donar les administracions i les grans corporacions. Excusant-se per aquest fet, lògicament, llançaren l’argument d’internacionalització i captació de clients estrangers. No obstant això, després d’insistir una mica, i vist el suport d’altres membres d’aquell Consell, ens van tranquil·litzar dient que allò només era la idea inicial, i que ja buscarien la manera de “catalanitzar” el projecte.

Doncs bé, aquesta setmana s’ha presentat, oficialment el nou projecte: BIKE WORLD, amb els següents espais diferenciats: FIRST WHEEL, GREEN GRAVITY DESCENT, BIKE RULES, RIDE CHALLENGE, TRAIL BOOST i, per sorpresa meva, els “Exploradors del Refugi” (se’ls hi deu haver colat), sense oblidar l’ADVENTURE FUN ZONE. D’aquí el títol d’aquest article, canviem ja això tant carrincló i pobletà de “pal” per STICK, POST, POLE O STAFF. Sona molt més modern i internacional, oi?

“El pitjor de tot és que aquestes estranyes nomenclatures són promogudes directament per l’administració o, en aquest cas, pels concessionaris d’una estació de muntanya”

Resulta que el català, pobret, no és “MAINSTREAM”, en fi, que no ven, no posiciona a Google, suposo. Tot plegat seria graciós, si no fos pel fet que portem ja molts anys empassant-nos tota aquesta voràgine de noms i marques en llengua estrangera. El pitjor de tot és que aquestes estranyes nomenclatures són promogudes directament per l’administració o, en aquest cas, pels concessionaris d’una estació de muntanya. Aquells qui més haurien de fer per promoure la nostra llengua i defensar la nostra identitat, són els que l’arraconen a un pla residual. Prou complicat és moure’t pels diferents serveis que ofereix la STICK STATION i poder ser atès en català, o com a mínim poder-lo usar sense rebre de resposta un “¿como?”; Ara, a més, cal aprendre’s una nova geografia de noms exòtics que tenen tanta relació amb el País com un còctel tropical en una cabana de pastor.

En el fons, tot això no va només de noms en anglès o de senyalística “COOL” disfressada de modernitat. Va de respecte, de no ser estrangers a casa nostra, de sobirania cultural.