El 8 de setembre, el Comitè pels drets de les persones amb discapacitat (CRPD, de les seves sigles en anglès) resolia 90 recomanacions a l’Estat andorrà en el marc de la primera avaluació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat (d’ara endavant, PaD) de Nacions Unides, ratificat per Andorra l’any 2014.

Els àmbits que cal desenvolupar són obligacions en matèria reglamentària, obligacions en matèria legislativa, obligacions en matèria de difusió d’informació i de sensibilització, el reforç en recursos humans i financers, directrius i programes de formació (agents públics, de salut, etc.), directrius, programes d’acció i estratègies nacionals, mesures d’accessibilitat universal, inclusió en la normativa de la perspectiva de discapacitat i de gènere, promoure una imatge positiva de les PaD (en mitjans de comunicació), respecte per la presa de decisions mèdiques de les PaD (consentiment informat), establiment de mesures de retiment de comptes dels comuns, mesures per assegurar el dret a la intimitat de les PaD, mesures de suport i afavoriment de l’autonomia, entre altres.

“La ministra d’Afers Socials no ens va respondre pel que fa a les INDH, ni pel que fa a la posició del Govern respecte de retornar al sistema de càlcul del 2008 per a les prestacions d’invalidesa”

Però hi ha tres àmbits en els quals calen mesures urgents a desenvolupar. En primer lloc, mesures dirigides a la igualtat de reconeixement davant la llei de les PaD, fent incidència en la implementació d’una varietat de sistemes de presa de decisions amb els suports necessaris.

En segon lloc, mesures dirigides a garantir un nivell de vida i de protecció social adequats, millorant tant les prestacions d’invalidesa de la seguretat social com les pensions de solidaritat i garantint l’accés a un habitatge assequible. I, en tercer lloc, pel que fa al tractament de dades i monitoratge, al desenvolupament de la recollida i tractament de les dades, la consulta i activa participació de les associacions i de les PaD en el disseny de les polítiques que els afecten, en un sistema de monitoratge independent i, finalment, la recomanació de crear i dotar una institució nacional de drets humans (INDH).

En el marc d’una pregunta oral, substanciada al Consell General el passat 7 de desembre, vam preguntar al Govern per les conclusions d’aquesta avaluació. A més a més, vam preguntar també pel projecte de formalització d’una INDH a Andorra, que a més de promocionar els drets humans garantits a la ciutadania, vetlla perquè els responsables de produir normativa ho facin observant el biaix dels drets humans. Finalment, també vàrem preguntar per la posició inicial del Govern respecte a retornar al càlcul de la llei de la CASS del 2008 per a calcular l’import de les prestacions d’invalidesa (que des del PS ho instarem via esmena del pressupost).

La ministra d’Afers Socials no ens va respondre pel que fa a les INDH, ni pel que fa a la posició del Govern respecte de retornar al sistema de càlcul del 2008 per a les prestacions d’invalidesa. Pel que fa a la valoració de l’informe del CRPD, ens va dir que a partir del gener crearia una taula de treball per a analitzar les conclusions. En resum, no ens van contestar a cap ni una de les preguntes que vam formular. Tot plegat, obligacions sense resposta!