Sabem que hem d’estudiar. Sabem que hem de treballar. Sabem que hem d’estalviar. Però ningú no ens ensenya a invertir. I aquesta és, probablement, una de les mancances més greus de la nostra educació.

El futur econòmic és incert per a tothom. La feina estable ja no està garantida. Els salaris poden no ser suficients. La intel·ligència artificial canviarà professions senceres. Les pensions, tal com les coneixem, difícilment seran suficients per viure amb tranquil·litat. Davant d’aquest panorama, disposar d’uns ingressos que complementin el salari o la pensió no és un luxe: és una necessitat.

Invertir no és especular. No és jugar a la borsa ni mirar pantalles tot el dia. Invertir és fer que els diners treballin per un mateix. Posar-los en un lloc on creixin a poc a poc, any rere any, mentre la vida continua, i arribin a donar-nos uns ingressos que ens ajudin a viure amb més comoditat.

Amb pocs euros al mes, diguem-ne 50 — menys del que moltes persones gasten en cafès i en loteria, una altra estratègia amb la mateixa finalitat, però molt menys eficaç — es pot aprendre a invertir i començar a construir una cartera d’inversió. En deu anys, aquests 50 euros mensuals es poden convertir en més de 10.000 euros gràcies a la força de l’interès compost, una força silenciosa que necessita temps i constància.

“Invertir no és especular. No és jugar a la borsa ni mirar pantalles tot el dia. Invertir és fer que els diners treballin per un mateix”

Ara bé, no ens enganyem: 10.000 euros en deu anys no donen per viure. Però són el primer pas. I el primer pas és el més important, perquè ensenya a entendre com funcionen els mercats, com es comporten els dividends i com es construeix una cartera amb paciència i disciplina.

Per arribar a uns ingressos significatius — o fins i tot a la independència financera — cal invertir més, durant més temps, i amb una estratègia clara. Avui existeixen eines accessibles que permeten a qualsevol persona iniciar i gestionar una cartera d’inversió de forma fàcil. 

Després de més de vint-i-cinc anys invertint, he arribat a la conclusió que la millor estratègia no és la més complexa sinó la que es pot portar realment a terme. Jo recomano aportacions petites i regulars — els 50 euros—, reinversió automàtica dels dividends, compres basades en regles simples, no vendre gairebé mai, i explorar nous productes amb quantitats mínimes.  Els brokers actuals permeten comprar fraccions d’accions des de qualsevol import, reinvertir dividends automàticament i accedir a milers d’empreses d’arreu del món.

A Andorra tenim un avantatge que molts països no tenen: una fiscalitat favorable per a l’inversor. Però de què serveix tenir un marc fiscal atractiu si la gent surt del sistema educatiu sense saber què és un dividend, un ETF o un broker?

Estic convençut que tothom hauria de tenir un projecte d’inversió que l’acompanyi tota la vida, des del naixement fins a la jubilació. Els governs haurien d’ajudar a fer-ho possible — amb incentius fiscals, amb programes educatius, o simplement facilitant l’obertura de comptes per a menors. I els adults que no van rebre aquesta educació haurien de poder accedir-hi ara, d’una manera senzilla i sense intimidacions.

El millor moment per invertir era abans. El segon millor moment és ara.