El dia 16 de novembre del 2021 la meva vida va canviar radicalment.

La meva filla Amanda va patir una aturada cardiorespiratòria i un ictus quan estava en una discoteca d’Andorra La Vella.

Va estar ingressada a cures durant 10 dies infinits, i al final va morir d’una mort cerebral.

Recordo que es varen dir moltes coses sobre la causa de la seva mort que no eren veritat.

Jo recomano als mitjans de comunicació tenir cura a l’hora de donar notícies sense saber realment que és el que ha passat, ja que darrere de tot hi ha una família que ho està passant molt malament.

Aprofito a dir, perquè quedi ben clar, que la meva estimada filla Amanda tenia una malformació al cor que mai abans se li havia diagnosticat.

Vull donar les gràcies als meus caps, la Natàlia, el Jordi i la Montserrat Garcia Altimir, per la gran ajuda que em varen donar en aquells moments tan durs. Sempre els estaré agraïda.

També a la Rosa Galobardes i l’associació Marc GG que han estat molt importants i un gran pilar en aquest procés de dol, i a la meva psicòloga la Margarita Albós qui m’ha ajudat a treballar i transformar totes les meves emocions.

En aquest procés de dol, l’esport ha jugat un paper molt important. La meva filla era entrenadora a un gimnàs i feia temps que hi anàvem juntes. He volgut continuar, ja que per a mi l’esport és molt beneficiós tant físicament com mentalment.

Des de la mort de la meva filla sempre dic que aquell dia vaig morir amb ella. Ara visc una nova vida, una vida que et pot destruir o construir en una nova versió.

No ha estat un camí fàcil, però si et deixes ajudar i tens bona actitud tot es transforma. Aprens a agrair el temps que vas estar amb ella i la recordes amb amor i no amb dolor.

T’estimo moltíssim filla meva.
“Sempre juntes”.