Més salut i menys dèficit sanitari

La prevenció i promoció de la salut és un tema fonamental que també s’ha de potenciar des d’un punt de vista polític. Així, segons la OMS, les malalties cròniques representen aproximadament el 70% de la despesa sanitària i són degudes a diferents factors com els mals hàbits nutricionals, la manca d’exercici físic, el consum de drogues, el tabaquisme, entre molts d’altres. 

Per a mi, el repte de la cartera de salut és intentar evitar l’aparició d’aquestes malalties per la via de la prevenció i, alhora, de la promoció d’uns hàbits saludables.  Per això, cal dur a terme més programes específics i segmentats de prevenció i de promoció de la salut, fent servir l’atenció primària com a vector d’educació preventiva i promocional de la salut i que es faci ja a les aules, des de ben petits fins a una tercera joventut, per a evitar i disminuir, en el temps, el nombre de malalties cròniques. Així tindrem una societat més saludable menys consumidora de recursos sanitaris. Així estalviarem i reduirem el dèficit sanitari! 

Passats 5 anys de Govern Demòcrata, podem constatar dues coses : la primera, que els demòcrates han tornat a agafar les mateixes línies estratègiques marcades pel darrer Govern liberal, i la segona  que no han desplegat plans d’accions concrets per aconseguir els objectius. Tenir les línies estratègiques sobre paper no serveix de res si no hi ha, després, el corresponent desplegament. Cal la voluntat política de la majoria. Cal que aquells que poden aplicar el pla creguin en la prevenció.  I, a títol d’exemple, a la última sessió de control parlamentari del 16 de juny, arrel de la meva repregunta, Govern va deixar palès que ni tan sol ha començat a estudiar, a fons, la incorporació d’altres professionals de la salut, que podrien intervenir a nivell preventiu, en la cartera de serveis sanitaris de la CASS, com són, per exemple, els psicòlegs.

Ningú podrà negar que és més fàcil pels professionals de la salut, i també més econòmic per l’Estat, tractar el problema d’arrel, en origen. No és el mateix per a l’Estat pagar una baixa per depressió i reemborsar els anxiolítics, durant molts anys o de per vida, que tractar el problema al moment incipient de l’aparició dels primers símptomes depressius o de mal estar. El cost no és el mateix i la probabilitat de tenir èxit en la cura no és la mateixa tampoc. Ningú podrà negar que és més fàcil preservar la salut mental dels nostres joves, lluitant contra el bullying a les escoles, fent campanyes de sensibilització, imposant sancions i fent treball de base educacional amb els nens, que d’actuar massa tard quan ja l’infant que és víctima creix amb ferides internes, i l’autoestima perduda, fins a ser un adult. Unes seqüeles que poden conduir a la depressió i, fins i tot en casos extrems, al suïcidi. És un problema greu que hem de tractar des de la base. 

Per finalitzar, tinc el sentiment que els polítics de la majoria demòcrata veuen el creixement del dèficit sanitari com a inevitable. Sense més. Des del meu punt de vista, cal valentia, idees clares, determinació i ganes de treballar per impulsar accions que ajudin a  canviar la cultura de la salut. Cal passar del concepte de “només curar” al de “prevenir i també curar”.

Carine Montaner Raynaud. Consellera General Liberal. Membre de la comissió legislativa de sanitat

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.