Durant més de dos mesos, gairebé tota l’activitat econòmica s’ha aturat a Andorra posant de manifest la nostra fragilitat, i alhora motivant una reflexió sobre el present i futur del nostre país. Reflexió propiciada pel confinament, i que com inquietud cívica, va quallar en forma de recollida de signatures a la plataforma “change.org”, mitjançant la petició: "per a una Andorra verda, amb agricultura de proximitat i un paisatge preservat. Ara més que mai", amb el resultat de 1.868 adhesions, que foren lliurades al M.I. Cap de Govern, amb acollida favorable per part d'aquest.

De manera espontània, a la sortida de l’inesperat confinament, alguns ciutadans conscients de la nostra “vulnerabilitat”, ens hem trobat a l’entorn d’uns punts de reflexió per proposar una acció ciutadana, oberta a tothom que hi vulgui participar per compartir i enriquir el debat sobre el nostre futur impulsant la societat civil i autoritats a prendre les mesures que la situació demana.

El propòsit no és altre que donar vigència a la Constitució Andorrana: “És funció de l’estat vetllar per la utilització racional del sol i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i defensar la flora i la fauna autòctones”

El propòsit no és altre que donar vigència a la Constitució Andorrana, en particular en els seus articles 29, 34 i sobretot l’article 31 que ben clarament ens diu: “És funció de l’estat vetllar per la utilització racional del sol i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i defensar la flora i la fauna autòctones.”

Des de l’any 2003, i amb la darrera actualització al 2008, un estudi sobre la petjada ecològica d’Andorra elaborat amb col·laboració de la UNESCO, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Ministeri d’Educació del Govern d’Andorra i l’associació ADN, senyalava que la població andorrana utilitzava una àrea 13 vegades més gran que la seva superfície política. També senyalava, entre altres dades, que si tot el món visqués com es feia a Andorra l’any 2008, es necessitaria 2,5 planetes. La conclusió establerta pels experts consultats ja manifestava que el dèficit ecològic comprometia les necessitats de les futures generacions andorranes, prefigurant una Andorra totalment insostenible.

Dotze anys més tard, el desequilibri ha augmentat de manera important, la situació ha empitjorat, la pressió humana posa en entredit no solament la sostenibilitat mediambiental, però també social, cultural i econòmica. La contradicció entre l’article 31 de la Constitució andorrana i la in-sostenibilitat actual demana reflexió profunda i acció urgent.

Créixer amb qualitat en lloc de quantitat és l’alternativa que compartim les persones que composen el Moviment AD.HOC. Un grup de persones d’àmbits professionals diversos, però units amb profund entusiasme i voluntat per racionalitzar el model de país. Com a grup independent i apolític restem oberts a tots els ciutadans que hi vulguin aportar la seva sensibilitat, el seu recolzament, sempre amb desig d’ajudar a resoldre qüestions que no només es poden resoldre des dels despatxos dels responsables polítics. Estem disposats a treballar, sense tardar, pel millor us possible del territori, dels recursos naturals, i sobretot vetllant per aportar, entre tots, la millor harmonia social, laboral, econòmica i cultural. Andorra s’ho mereix.

Els signataris del present manifest són: Margaret Baró, Claude Benet (professor), Àngels Codina (metgessa), Jordi Deu (enginyer agrònom), Jesús Llanas (economista), Montserrat Martell (gestora cultural), Marc Mossoll (biòleg i guia de muntanya), Yolanda Palmitjavila (economista), Gerard Remolins (arqueòleg),  Núria Tornil (professora), Diana Torra (biòloga) i Valentí Turú (geòleg)