Són temps de discursos institucionals. Alguns, buits de continguts i altres, com per llençar un tros de torró d’Alacant a la pantalla del televisor, quan el rei dels espanyols diu des d’un palau que “l’accés a l’habitatge és un problema”. També va parlar d’”empatia” i d’”implementar”, paraules que surten sovint a la sèrie de televisió ‘La Promesa’ tot i que està ambientada a principis del segle XX. Com diria Simenon, cal escriure més paraules com “taula” o “llit” i menys com “exteriorització” o frases com “full de ruta”.

Aquests dies entre les polèmiques més irrellevants, però més enceses, hi ha la discussió terminològica sobre com ens hem de felicitar. Alguns han decretat una fàtua contra les persones que utilitzen l’adjectiu “entranyable” i se’ls posa cara de l’aiatol·là Ruhollah Khomeini a punt d’assenyalar infidels quan la senten.

“Alguns han decretat una fàtua contra les persones que utilitzen l’adjectiu “entranyable””

N’hi ha d’altres que van pel carrer desitjant bones festes amb la mateixa alegria que si tinguessin entrades per als concerts de comiat d’Oques Grasses. Són aquests per a qui aquestes celebracions i la paraula “Nadal” sembla la contrasenya de la nostra civilització i tan fàcil de recordar que no cal menjar cues de pansa, ni practicar amb el  ‘brain training’ de Nintendo del doctor Kawashima.

Entre la gent que multiplica els desitjos de pau, amor i felicitat segur que hi ha l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. Un dia d’aquests, entre els torrons, el cava i els canelons, li haurien de caure a les mans els evangelis i el Mateu Leví 25:35: “Vaig ser estranger i em vau acollir”. El desnonament d’un antic institut converteix Badalona en el poble de ‘La loteria’ de Shirley Jackson, una crítica cruel i esfereïdora a la mentalitat tancada, conservadora i hipòcrita d’una societat. Mostra com la pressió social i la conformitat cega poden conduir a la crueltat i la injustícia. El conte, és un exemple paradigmàtic d'aquesta temàtica, mostrant una comunitat aparentment normal que participa en un ritual brutal i despietat. El pitjor, com sol passar sempre, és el seu alcalde que tracta com si fossin una amenaça als que necessiten més ajuda.