La Constitució d’Andorra garanteix la llibertat religiosa i de culte en l’article 11.1 i a tal efecte s’ha publicat la Llei 2/2025, del 23 de gener, qualificada del registre d’entitats religioses (BOPA 22, 19-2-2025), per aquest motiu faré una opinió crítica estrictament des del punt de vista tecnicojurídica d'aquesta llei.

La majoria dels drets fonamentals que reconeix la constitució han sigut desenvolupats, per imperatiu constitucional (art. 40 CA), per una llei qualificada. A títol d'exemple la Llei 43/2022, del 12 de desembre, de text consolidat qualificada de partits polítics i finançament electoral regula la creació, organització, fonts de finançament, drets i deures dels afiliats, etc., i el seu registre. La Constitució d’Andorra no estableix, ni explícitament ni implícitament, la confessionalitat de l’Estat, sols ament garanteix a l’Església catòlica l’exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l’Estat d’acord amb la tradició andorrana, i reconeix a les seves entitats personalitat jurídica segons les seves pròpies normes la capacitat jurídica dins de l’àmbit de l’ordenament general andorrà (art. 11 CA).

“Sense perjudici dels preceptes aïllats relatius a la llibertat religiosa i de culte referits, crec que s’ha perdut una oportunitat de regular aquests drets fonamentals, amb la consegüent inseguretat jurídica que això pot provocar”

El legislador andorrà no ha desenvolupat el dret a la llibertat religiosa i de culte en la llei abans esmentada (Llei 2/2025), és a dir, el contingut d’aquest dret de la persona a: professar les seves creences o no professar cap, canviar de confessió o abandonar la que professava, manifestar lliurement, o no, les seves pròpies creences religioses, practicar els actes de culte i rebre assistència religiosa de la seva pròpia confessió, commemorar festivitats, celebrar ritus matrimonials, rebre sepultura digna, sense discriminació per motius religiosos; el dret de les Esglésies, Confessions i Comunitats religioses a establir llocs de culte o de reunió a finalitats religioses, propagar les seves creences, etc, simplement, i com diu l’article 1 de la mateixa llei, té per objecte “la creació i la regulació del Registre d’entitats religioses i l’atorgament de personalitat jurídica a les entitats religioses que s’hi inscriguin”, per al que entenc que s’ha perdut l'oportunitat d'una regulació efectiva del contingut del dret a la llibertat religiosa o de culte.

A títol d'exemple, la celebració del matrimoni d'acord amb el ritual o forma jueva celebrada a Andorra no tindrà els efectes matrimonials que estableix l’article 76 de la Llei 30/2022, qualificada de la persona i de la família, i no podrà ser inscrit com a tal al Registre Civil (art. 107 Llei del registre civil), per tant, els contraents que hagin celebrat el matrimoni d’acord amb aquesta religió, hauran de celebrar, també, el matrimoni civil que regula la precitada llei qualificada de la persona i la família, mentre no es reformi la mateixa llei, al que comporta una desigualtat davant de la llei que reconeix l’article 6 de la Constitució, ja que el matrimoni canònic sí que es pot inscriure en aquest registre civil.

En l’aspecte negatiu del contingut del dret a la llibertat religiosa, existeixen lleis que regulen algun aspecte d'aquest, així, l’article 17 bis de la Llei qualificada d’educació estableix “Per garantir els valors i les finalitats del sistema educatiu andorrà en els seus centres públics, llevat dels centres destinats a l’ensenyament superior i a la formació al llarg de la vida, es prohibeix l’ús ostensible de signes i de símbols religiosos per part del personal o dels treballadors que intervenen en els centres educatius i dels alumnes, durant l’horari escolar, les activitats lectives i les activitats complementàries que formen part del programa educatiu. Aquesta prohibició no s’aplica quan l’ús dels signes o dels símbols sigui inherent o resulti necessari en l’activitat en la qual s’utilitzen”. Fiscalment, estan parcialment exempts de l’impost de societats l’Església catòlica i altres confessions (art. 8.2.c) Llei d’imposts sobre societats). Penalment, l’article 339 del Codi Penal tipifica com delicte “el qui, amb ànim injuriós i publicitat, realitzi actes o profereixi expressions greument ofensives per als membres d’un grup religiós”.

Per tant, i sense perjudici dels preceptes aïllats relatius a la llibertat religiosa i de culte referits, crec que s’ha perdut una oportunitat de regular aquests drets fonamentals, amb la consegüent inseguretat jurídica que això pot provocar, però el superior criteri del legislador, amb seguretat, haurà valorat els motius i raons per no fer-lo.