La regla d'or o quan el problema és la despesa i no la llei

Comentaris

per Horaci DOS

A finals del 2016, l’economia d’Espanya havia recuperat allò perdut durant la crisi, i el PIB assolia un nivell lleugerament superior al que tenia al 2008, França va créixer un 12% en el mateix període, Itàlia el 3%, Portugal el 3,5%, Gran Bretanya el 6,5% ... i Alemanya el 23%. A Andorra, l’economia recuperarà el nivell de riquesa de l’any 2008 ... l’any 2019 o el 2020. L’any 2016, el PIB d’Andorra era un 5% inferior al del 2008, però això no li ha suposat cap inconvenient a l’Administració Central per incrementar les seves depeses un 65% en el mateix període, de 231 a 381 milions d’euros, distribuïdes com segueix:
  • Despeses de personal: augment del 23%, de 88 a 108 milions d’euros, mentre la massa salarial de tot el país va reduir-se quasi un 5% en el mateix període.
  • Béns i serveis, augment del 10%, de 45 a 50 milions d’euros.
  • Transferències corrents, augment del 175%, de 74 a 205 milions d’euros.
I va reduir la inversió. En aquest període, la inversió pública des que l’actual majoria governa ha estat un 23% inferior al període dels Governs precedents. I com s’ha pagat tota aquesta disbauxa? Reduint impostos a certs col·lectius privilegiats, i compensant aquesta reducció amb una fiscalitat directa innecessària, regressiva i injusta, que farà augmentar les desigualtats socials, i que no ha servit per solucionar el problema que va justificar el Govern per implementar-la. Amb aquests ingredients, els ingressos de l’Administració Central en el mateix període han crescut el 38%, distribuïts:
  • Imposició directa, augment del 2.800%, de 2,8 a 83 milions d’euros
  • Imposició indirecta, augment del 12%, de 260 a 291 milions d’euros
  • Ingressos patrimonials, augment del 36%, bàsicament els dividends cobrats a l’operador de telefonia.
El creixement dels ingressos ha estat a totes llums insuficient per fer front a les creixents necessitats econòmiques de l’Administració Central, i s’ha hagut de recórrer a l’endeutament. El deute de l’Administració Central va créixer en el mateix període el 85%, de 502 a 931 milions d’euros. A finals del 2014 es va aprovar la llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, més coneguda com la regla d’or. Tres anys després, la llei de la regla d’or ja no és útil. Segons aquesta llei, el límit de despesa per a l’exercici 2018 seria de 450,9 milions d’euros, i el pressupost per l’any 2018 és de 450,9 milions d’euros, és a dir al límit màxim de la despesa permesa, i el problema vindrà l’any 2019, que seguint la norma, la despesa haurà d’augmentar, i superarà el límit previst per la llei. És evident que l’Administració Central té un problema molt greu amb la despesa, i on s’ha d’actuar és en la gestió dels diners públics i en la contenció de la despesa, i no modificar la llei. El rumb que porta el Govern en l’aspecte econòmic no és el correcte, i si no sap o no vol modificar el rumb, la solució pot ser seria cedir el pas a qui pugui gestionar correctament els diners públics i compleixi amb la llei.

Comentaris

Trending