Intel·ligència emocional per a una vida en positiu

image  5  removebg preview

Aurora López Ruiz

Pedagoga i experta en l'àmbit laboral

Comentaris

Aquest és el darrer de tres articles en què he pretès atansar-vos a l’univers emocional. El primer, ‘Educar en emocions’, aflora la importància d’educar en emocions i els seus beneficis. El segon, ‘Competències emocionals?’, defineix les competències emocionals i com desenvolupar-les i, finalment aquest darrer que determina què és la intel·ligència emocional i la seva utilitat.

En les darreres dècades, se n’ha parlat molt del concepte intel·ligència emocional, sobretot des de la publicació del llibre ‘Intel·ligència emocional’ de Daniel Goleman, el 1995. Tanmateix, el concepte d’ intel·ligència emocional té els seus orígens en l’evolució històrica de les investigacions sobre la intel·ligència.

L’interès de la intel·ligència esdevé en gran part dels tests d’intel·ligència que van ser creats per predir l’èxit acadèmic. El primer test va néixer a França el 1905 per un encàrrec del ministeri d’Educació francès a Alfred Binet. Anys més tard, el test va ser adaptat i traduït a l’anglès i es va utilitzar durant la Primera Guerra Mundial per examinar a més d’un milió de reclutes nord-americans, el que va contribuir a donar-lo a conèixer. Posteriorment, després d’experimentar successives revisions el test va adquirir una solidesa i va esdevenir cèlebre a tot el món.

D’ençà, nombrosos acadèmics segueixen estudiant l’estructura i les dimensions de la intel·ligència en un debat obert sobre com mesurar-la. Aquests estudis han donat lloc a diverses tipologies d’intel·ligència: intel·ligència acadèmica, intel·ligència social, intel·ligències múltiples, intel·ligència emocional...

“Es tracta de prendre consciència, comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals, és a dir, posar intel·ligència entre els estímuls que es reben i la resposta que es dona, d’això se’n diu, intel·ligència emocional. Intel·ligència emocional per a viure una vida en positiu, amb un mateix, amb els altres i amb el món que ens envolta, en altres paraules: trobar la calma enmig de la tempesta”

En el marc de la intel·ligència emocional, el 1990, Salovey i Mayer van escriure el primer article científic que hauria passat desapercebut si no hagués estat perquè cinc anys més tard Daniel Goleman (1995) va publicar un llibre amb el mateix títol ‘Intel·ligència emocional’ que, en esdevenir un best-seller, va comportar que el concepte d’intel·ligència emocional passés a ser d’interès general, tot obrint un debat sobre els diferents models d’intel·ligència emocional ja que el model que presentava Goleman divergia del de Salovey i Mayer.

No obstant això, seguint a Bisquerra hi ha un consens generalitzat sobre l’existència de competències emocionals importants per a la vida, que poden ser apreses i que tenen moltes aplicacions en l’educació, la salut, les organitzacions i la societat en general.

L’emoció es genera a partir d’un estímul (un esdeveniment, un pensament, una idea...) real o imaginari. L’individu té un mecanisme innat que valora qualsevol estímul que arriba al cervell i, en funció de com aquest estímul pot afectar-lo, s’activa una resposta emocional. Si el cervell valora l’estímul com alguna cosa que pot afectar la seva supervivència o benestar, s’activa una resposta emocional negativa (por, ràbia, ira, tristesa, ansietat...). Si el cervell valora l’estímul com alguna cosa que condueix al seu benestar o s’encamina cap al propòsit de l’individu, s’activa una resposta positiva (alegria, satisfacció, felicitat, entusiasme...).

Així, les emocions predisposen per a l’acció, és a dir, les emocions generen impulsos que porten a voler fer alguna cosa. Però això no vol dir que haguem d’actuar. De fet els impulsos en ser espontanis i amb poca reflexió poden posar en risc l’individu amb conseqüències negatives tant per a ell com per als receptors de l’acció.

Amb tot, podem regular les nostres emocions i donar la resposta adequada i no impulsiva, per exemple aturar-se quan s’està a temps i no deixar-se emportar per l’emoció, per això és important l’autoobservació i l’autoconeixement per identificar el moment de fer-ho. Aturar-se permet reflexionar sobre el resultat de l’acció que es volia executar. No es tracta de renunciar a actuar sinó de decidir quan i com actuar.

Consegüentment, es fa necessari educar en emocions per aprendre a reconèixer-les, per discernir què ens està succeint i per adquirir competències bàsiques per regular-les. Amb tot, és essencial desenvolupar les competències emocionals enteses com el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds orientades a aprendre a ser (competències personals), aprendre a conviure (competències socials) i aprendre a viure la vida (competències de vida).

En resum, es tracta de prendre consciència, comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals, és a dir, posar intel·ligència entre els estímuls que es reben i la resposta que es dona, d’això se’n diu, intel·ligència emocional.

Intel·ligència emocional per a viure una vida en positiu, amb un mateix, amb els altres i amb el món que ens envolta, en altres paraules: trobar la calma enmig de la tempesta.

Etiquetes

Comentaris

Trending