Educar en emocions

image  5  removebg preview

Aurora López Ruiz

Pedagoga i experta en l'àmbit laboral

Comentaris

Vivim en societats molt avançades tecnològicament, navegant entre el volum d’informació que la societat del coneixement incrementa vertiginosament. Algunes veus la descriuen com l’opulència informativa i, de vegades, tanta informació i tanta tecnologia ens pot dificultar centrar-nos en tot allò que ens envolta, que realment ens importa i ens afecta. Viure el nostre aquí i ara particular. Es fa necessari posar fre al ritme vertiginós de la nostra societat i parar atenció a tot allò que ens succeeix per focalitzar-nos en què sentim i com ho vivim.

Fins fa poques dècades no es tenien en compte les emocions. El cognitivisme (corrent de la psicologia que estudia els mecanismes que porten a l’elaboració del coneixement) explicava els processos mentals excloent-hi les emocions.  Avui, gràcies a la neurobiologia (ciència que estudia el sistema nerviós) se sap quant d’importants són les emocions per explicar i interpretar la conducta humana.

Les emocions són estímuls de l’organisme, associats al pensament, que condicionen la conducta humana. Fins no fa gaire, en la cultura occidental, estava molt arrelada la idea de no expressar ni manifestar les emocions, els sentiments. Aquesta manera d’educar s’associava a la idea de debilitat. Però aquesta forma de repressió en la conducta ha ocasionat estralls en la persona, en la forma de valorar els successos, les decisions que s’han de prendre, la forma d’actuar davant d’allò que arriba als nostres sentits.

La reacció davant un mateix esdeveniment varia de grau d’una persona a una altra, ja que entra en joc el valor que cadascú li atribueix bé com a positiu, bé com a negatiu. Una emoció positiva és aquella que aporta satisfacció, benestar a l’individu mentre que una emoció negativa pot indicar perill, risc, dificultat i pot afectar al benestar de la persona, d’aquí que impulsivament la persona actuí de forma defensiva i no sempre de manera adequada ni en el moment oportú.

“Després de la pandèmia, moltes veus manifesten que els individus estan més alterats, hi ha una sensibilitat més perceptible que es pot manifestar amb agressivitat verbal, física o fins i tot amb un increment dels aldarulls i del vandalisme”

Tenint en compte que les emociones predisposen per a l’acció es fa necessari educar en emocions per aprendre a reconèixer-les i per adquirir competències bàsiques per regular-les de forma apropiada. Experts en la matèria han posat de manifest els efectes positius de les competències emocionals en la dinàmica de les aules, la convivència pacífica, la prevenció de la indisciplina, la violència, el consum de drogues, l’ansietat, l’estrès, la depressió, la solució positiva dels conflictes, etc. de forma que les competències emocionals es configuren com a competències bàsiques per a la vida.

Després de la pandèmia, moltes veus manifesten que els individus estan més alterats, hi ha una sensibilitat més perceptible que es pot manifestar amb agressivitat verbal, física o fins i tot amb un increment dels aldarulls i del vandalisme.

Igualment, s’està constatant que en edats cada vegada més primerenques es comencen a manifestar situacions conflictives tant en l’àmbit familiar, educatiu com social, motiu pel qual es fa necessari que tots els agents socials: la família en primera instància, els sistemes educatius i la societat en general, prestin una atenció especial a l’educació emocional.

Però com podem educar en emocions? Paul Ekman, el 1972, va establir 6 expressions facials universals que va relacionar amb 6 emocions bàsiques: l’ira, el fàstic, la por, l’alegria, la tristesa i la sorpresa. Així, de ben petit convé que l’infant expressi aquestes emocions. És important que les senti i cal ensenyar-li a reconèixer-les, és a dir, a posar-les-hi nom. Més tard, davant les diferents emocions cal ajudar-lo a identificar i entendre quin fet o situació ha generat l’emoció que es presenta i acompanyar-lo perquè trobi, en la mesura del que sigui possible, la solució que doni resposta a la situació o si més no, ajudar-lo a comprendre el que ha passat proporcionant-li una explicació. Quan es comprèn o s’intenta entendre el que passa la intensitat de l’emoció disminueix  i, a poc a poc es pot superar la ferida. Superar-la i sortir-ne reforçats, és a dir, que davant d’una situació futura similar ens podem anticipar perquè la situació no ens afecti de la mateixa manera i superar-la amb més facilitat, d’això se’n diu ser resilient.

També, és important ensenyar-lo a practicar l’escolta activa, així com l’empatia, és a dir, posar-se en les sabates d’altri a fi de comprendre, sentir i respectar els seus sentiments, les seves emocions i sentir-les com a pròpies.

Per aprofundir en l’àmbit de les emocions hi ha força recursos que es poden trobar tant en el mercat com per internet: bibliografia, filmografia, conferències, entrevistes, etc. que poden ajudar a comprendre el món de les emocions i millorar la competència emocional.

Comentaris

Trending