‘Il·lusions’ és una novel·la del conegut escriptor americà Richard Bach, aviador com Saint Exupery i també filòsof. Si bé és més conegut pel seu llibre ‘Juan Salvador Gabina’. En els dos casos el protagonista te una qualitat humana envejable. És important tenir la ment clara però al mateix temps il·lusionat per nous reptes i projectes que creus arribaran a bon port. Els dos escriptors van patir accidents d’aviació i en els dos casos amb un desenllaç fatídic, un va morir i l’altre encara no està del tot recuperat.

En certs moments m’he preguntat quin tipus d’accident puc tenir jo exercint la meva professió, i en certs moments he patit per treballar en zones amb allaus actius. Un cop quasi no ho explico per arenes movedisses; una altra vegada a punt vaig estar de caure en un serac d’una glacera; he estat aixafat per la caiguda d’un cavall carregat amb queviures i eines; múltiples trobades amb escurçons, alguna amb ossos polars... però sempre amb les ganes de tornar-hi. No és el perill el que més desanima, pitjor és la incomprensió.

El campanar de Sant Vicenç d'Enclar va caure, oi? Sense identificar les causes difícilment es podran millorar els protocols de control i actuació en el futur, ‘capiche’?

Tres han estat les reunions de la comissió d’experts que Patrimoni Cultural ha convocat des de la caiguda de la torre de Sant Vicenç d’Enclar. La primera fou molt fructífera i engrescadora, tot estava per fer i tot era possible. La segona va ser una gran exposició de motius i justificacions, on les opinions d’uns eren més vàlides que les dels altres, sobretot si aquestes eren dissidents. La tercera va anar un pèl millor, el consens sobre la multiplicitat de les causes és unànime, però es manté un caspós atrinxerament en la implicació de les inclemències meteorològiques d’aquell dia fatídic.

El resultat? Una roda de premsa força confusa i que no permet identificar allò que va fallar perquè… per què el campanar va caure, oi? Sense identificar les causes difícilment es podran millorar els protocols de control i actuació en el futur, ‘capiche’?

Per sort el tarannà a Andorra va per barris. Ahir vàrem rebre de part de la Secretària d’estat de Salut les dades que necessitàvem per finalitzar el model IRAHUCID de l’enginyer Jordi Deu, amb un esperit de col·laboració que permet continuar tenint il·lusió i creure en allò que fas. I això és d’agrair. Igual que en els llibres de Richard Bach la qualitat humana es quelcom que es demostra en accions concretes, però sobretot desinteressades.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.