Aquests dies s’han celebrat trobades molt interessants al país sobre la intel·ligència artificial. Es veu amb claredat que tot i que ja estava entre nosaltres, el fet que tots la tenim al nostre abast des dels nostres telèfons està provocant un gran impacte. Ja és una certesa que la bretxa generacional que s’està generant actualment és única en la història de la humanitat. Els polítics arreu es llencen a la regulació per ficar límits sobre una matèria força desconeguda pels legisladors i les administracions han de transformar-se inevitablement més del que tenien previst en qualsevol planificació estratègica prèvia.

A Andorra, el 2020, abans que el GPT arribes a les nostres vides ja parlàvem de com la IA hauria de transformar les administracions públiques amb l’objectiu d’oferir millors serveis a la ciutadania, preveure que no s’incrementessin les desigualtats, i no quedar-se enrere en un món que es transforma a una velocitat exponencial. En aquell moment estàvem en el context de pandèmia i a Andorra acollíem la Cimera Iberoamericana. Els dos anys previs a la trobada de Caps d'Estat vam treballar des dels diferents ministeris textos per l’aprovació dels estats membres i la “Carta Iberoamericana de Innovació en la Gestió Pública” treballada des del CLAD, Centro Latinoamericano de Administración para el Desarrollo, va ser el text proposat pels ministres de la funció pública en el que vaig poder treballar i elevar per la seva aprovació. El document aprovat marca, entre altres aspectes, reptes i oportunitats amb la IA oferint algunes propostes importants en el desenvolupament de polítiques públiques. Constata com una oportunitat com la gestió de dades a gran escala permet el desenvolupament d'algoritmes que estan transformant la manera com es proveeixen els serveis públics.

“El futur de l’administració pública requerirà perfils professionals que combinin habilitats digitals avançades amb una sòlida formació humanística”

Es poden automatitzar processos, millorar la transparència i fer que els serveis siguin més eficients, rendibles i personalitzats evitant desplaçaments innecessaris, reduint el paper que fem servir en la gestió i suprimint el temps d'espera en resolucions eternes. Com a reptes: la resistència dels sectors que perceben una amenaça a les seves funcions tradicionals. Es va considerar en el debat del text com a fonamental establir estratègies laborals i socials que promoguin una transició suau, fomentant la capacitació i el suport dels empleats públics acompanyada de polítiques de flexibilitat laboral. Les jubilacions naturals i la reubicació de funcions han de jugar un paper central en aquest procés. El futur de l’administració pública requerirà perfils professionals que combinin habilitats digitals avançades amb una sòlida formació humanística, capaç d’enfrontar-se als dilemes ètics d’aquesta nova era tecnològica. Necessitem una renovació del talent a l’administració pública amb perfils no tradicionals com antropòlegs, sociòlegs, científics de dades i neurocientífics. Així podrem garantir un ús ètic d’aquestes tecnologies, evitant que s’excloguin col·lectius vulnerables.

En última instància, la Carta ja menciona la importància de garantir que els principis ètics siguin el nucli de la IA en el sector públic. Tots els ciutadans han de tenir accés igualitari als beneficis d'aquestes tecnologies, preservant el dret a interactuar amb servidors públics humans sense deixar a ningú enrere. Hem d'estar atents a les implicacions ètiques i socials d’aquestes tecnologies, garantint que beneficiïn tots els ciutadans, sense exclusions. Aquesta iniciativa representa una oportunitat per assegurar que la IA sigui utilitzada de manera responsable, eficaç i justa, reflectint els valors que ens uneixen com a societat.