La legislació francesa (com l’espanyola) és molt clara. El Code de la santé publique, article R5139-1, estableix clarament que qualsevol operació de producció, fabricació, transport, importació, exportació, tinença, oferta, transferència, adquisició i ús relacionada amb microorganismes i toxines de nivell de risc biològic 3 requereix una autorització prèvia del director general de l'Agence nationale de sécurité du médicament et des produits de santé (ANSMPS)

Andorra no disposa de reserves de microorganismes de nivell de risc biològic 3. De forma que el laboratori d’Ordino estarà obligat a importar microorganismes que han de transitar necessàriament per territori francès o espanyol. En el cas que els microorganismes provinguin de França, l’exportador francès estarà obligat a demanar una autorització prèvia d’exportació a les autoritats franceses ANSMPS. Aquesta autorització prèvia ha d’anar acompanyada d’un extens dossier tècnic definit per llei (article R5139-3). El sol·licitant de l’autorització (exportador francès) s’ha de fer responsable del bon us que es farà dels microorganismes i es fa responsable que es seguiran les bones practiques i controls necessaris. Però l’exportador també s’ha d’identificar els riscos induïts per les operacions que es faran amb els microorganismes.

La cadena de control de riscos està garantida dins dels països de la UE per què tots tenen entitats que controlen de molt a prop tots els experiments que es fan amb microorganismes de nivell 3 de risc. Però Andorra no disposa de cap entitat  amb la preparació de l’ANSMPS francesa o dels homòlegs a Espanya. De forma que cap exportador francès o espanyol podrà garantir davant de les seves autoritats el nivell de risc derivat de la seva exportació a Andorra. Per tant, cap autoritat europea autoritzarà una exportació de microorganismes de nivell 3 a Andorra ni autoritzarà el transport d’aquests organismes pel seu territori, amb destinació a Andorra.

No podem seguir amb els absurds arguments que Grifols és una empresa cotitzada que no s’exposarà a fer una activitat de risc sense les degudes mesures. És evident que per molt Grifols que sigui, si Grifols volgués fer un experiment a França amb microorganismes de nivell 3 de risc, primer hauria de demanar una autorització a l’ANSMPS, hauria d’acompanyar l’autorització d’un dossier tècnic complert, hauria d’esperar a obtenir  l’autorització del director general de l'ANSMPS desprès de la confirmació del director general de l'Agence nationale de sécurité sanitaire de l'alimentation, de l'environnement et du travail; i Grifols quedaria sotmesa a un estricte procés de control d’aquestes institucions que inspeccionarien periòdicament les instal·lacions de Grifols a França. Aquí no es tracte de la importància de l’empresa que fa els experiments, es tracta d’un sistema nacional per garantir la seguretat i la salut dels treballadors del laboratori, de la població general i del medi ambient.

Em sembla impensable tenir una laboratori de nivell 3 de risc biològic a Andorra sense tenir d’un organisme andorrà homologable amb les agències franceses mencionades i amb un equip humà homologable. És evident que Andorra no pot fer front al pressupost per mantenir a Andorra unes agències amb el nivell professional que requereix aquesta activitat.

La solució sembla  ben senzilla: Un cop la ciutadania andorrana estigui d’acord a exposar el nostre territori a aquest risc, Andorra podria establir un acord estratègic amb les autoritats franceses o espanyoles per què sigin elles les que facin el control del laboratori d’Ordino seguint els mateixos protocols que tot laboratori ha de seguir a Espanya o a França. La pregunta aleshores esdevé: ¿si França fa el control de risc biològic del laboratori d’Ordino, Grifols segueix interessada a venir a Andorra?