Desprès de llevar-me avui amb la notícia de que l’Estat Andorrà vol vendre a preu de saldo i en el pitjor moment les seves dues úniques joies de la corona de sectors estratègics, la FEDA i la STA, segurament a canvi de rebaixar parcialment el deute públic, no he pogut deixar de recordar una vella i antiga faula oriental que m’ha obert els ulls.

Us la explicaré a continuació: "Caminava el deixeble amb el seu mestre, quan la tempesta els va caure a sobre i ja estava fosquejant. Llavors, van trobar una granja en la qual vivia una família molt pobra, que els va brindar passar-hi la nit. Aquesta família, només disposava d'una vaca. Amb la qual es proveïen. Era el seu únic sustent. Van sopar amb els pocs aliments que tenia aquella família. I els van oferir els millors llits.

Al matí següent, a l'aixecar-se, tots, van descobrir que la vaca era morta. ¡Quina horrible desgràcia! Aquella família no tenia res més per sobreviure. ¡Sense la vaca moririen de fam tots!

El deixeble li va demanar al mestre que els ajudés. Que li havia vist fer miracles per altres persones no tan bones, i que aquestes ho mereixien més que ningú. Però el mestre no va fer res.

Segons caminaven al seu destí, el deixeble no aconseguia entendre al seu mestre. I una i altra vegada li repetia el mateix: - "No entenc per què no els has ajudat...".

El mestre ja cansat d'escoltar al seu deixeble li va contestar: - "¿Saps com va morir la vaca? La vaig matar jo".

El deixeble no aconseguia articular paraula. ¿Com podia haver-los fet això tan cruel seu mestre? No ho podia entendre. I es va enfadar molt, i també es va posar molt trist.

Va passar el temps, i el mestre va tornar amb el seu deixeble a aquesta granja. I van observar que aquella família que abans era molt pobre, ara vivia en l'abundància. Tenien una gran collita de verdures, gallines, cavalls, porcs, etc...

El deixeble no podia creure el que estava veient. I li va preguntar al pare de família com havien aconseguit tenir tot allò. Llavors, el bon home li va explicar que després de morir la vaca, van haver de fer servir l’ingeni per sobreviure. I que arran d'això, van descobrir que se'ls donava molt bé fer altres coses a part de mantenir una vaca. Llavors el deixeble va comprendre al seu mestre. "Ho vas fer per ajudar-los. Gràcies savi mestre"".

 

 

Gràcies savis mestres de DA per aquests anys impagables. Reconec la meva equivocació fins ara; havia pensat tots aquests anys que tot era només per alimentar com deia un altre Jaume, "estomacs agraïts", tractats internacionals contra natura, BPA - Cinca - Orfund - PWC, The Cloud, túnels que no van enlloc, rotondes inaugurades any rere any, càrrecs a dit, fallida negociació amb la UE, Tabac, Casino, Circ du Soleil, construccions al solà d’Escaldes com si fóssim a Benidorm, adjudicacions farmacèutiques a empreses estranyes, etc... No vull ser exhaustiu.

Però no, ara he obert els ulls. Ja he entès per què ho heu fet. Gràcies, gràcies, mil gràcies.

 

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.