Washington, 20 de febrer de 2026 — Un nou cop devastador: un informe demolidor de l’Oficina de l’Inspector General (OIG) del Departament del Tresor exposa que FinCEN ha vulnerat lleis, regulacions i estàndards en la gestió de dades emparades per la Bank Secrecy Act (BSA). No han actualitzat memoràndums d’entesa, han permès accés no autoritzat a 11 agències i han tallat accessos sense explicació (com el de l’OCC el 2022).

Això no és un simple error: és una negligència greu que deixa exposada intel·ligència financera crítica i obre la porta perquè els rentadors continuïn operant mentre FinCEN juga a detectiu incompetent. L’escàndol s’afegeix a una llista interminable de fallides que, si durant 20 anys FinCEN hagués estat dirigida per l’Inspector Clouseau, explicarien perfectament per què aquesta agència pot convertir-se en un risc per a economies senceres: actua amb arrogància, destrueix institucions innocents i, per pura ineptitud, acaba afavorint criminals.

El fiasco de la Banca Privada d’Andorra (BPA): una execució sense judici

El 2015, Clouseau assenyala BPA per presumpte blanqueig basant-se en informacions controvertides, precipitant-ne el col·lapse: detencions, nacionalització, milers de llocs de treball perduts i accionistes arruïnats. El 2016 es retira la designació perquè “el problema va desaparèixer”. Òbviament: si destrueixes el banc, ja no hi ha banc. Mentrestant, les demandes i el dany reputacional queden ignorats. Andorra paga el preu d’aquesta irresponsabilitat.

FBME Bank: opacitat que encén guerres judicials

Atac a FBME (Xipre i Tanzània) per “debilitats AML” sense evidència pública clara i amb procediments qüestionats. Els tribunals bloquegen parts de l’actuació, però el mal ja és irreversible: pànic bancari, fugida de dipòsits i milions en litigis. FinCEN queda retratat com un assetjador regulador sense transparència.

VEF Banka i JSC CredexBank: destrucció seguida de retirades covardes

El 2005, FinCEN etiqueta VEF Banka (Letònia) com a focus de frau, l’asfixia fins al col·lapse i després en retira l’acció el 2011. Patró similar amb JSC CredexBank (Bielorússia): llicència revocada i retirada el 2016. Retirades tardanes que sonen a reconeixement implícit d’acusacions mal sustentades, mentre el dany queda repartit en economies i famílies.

El caos mexicà: “efecte bumerang” contra institucions i casinos

El 2025, Clouseau invoca la FEND Off Fentanyl Act contra CI Banco, Intercam, Casa de Borsa Vector i 10 casinos mexicans per presumptes vincles amb càrtels (Sinaloa, CJNG). Resultat: pànic, retirades massives, intervencions i pròrrogues suplicades de 45 dies. No resol res: només genera més caos i posa en dubte si FinCEN calcula mínimament les conseqüències.

Els FinCEN Files: una filtració que evidencia inacció

2020: bancs com HSBC mouen quantitats enormes malgrat alertes i informes que no aturen res. Multes que no canvien incentius; criminals que continuen guanyant. La confiança s’erosiona i la sensació d’impunitat s’expandeix.

"En 20 anys de “Clouseau al comandament”, FinCEN acumula escàndols com trofeus: designacions letals, retirades buides, opacitat sistèmica, inacció i fiascos recents que clamen incompetència."

Liberty Reserve: retirada després d’una liquidació prematura

El 2013, Clouseau designa Liberty Reserve (Costa Rica) com a preocupació primària de blanqueig i frau en entorns cripto. L’empresa col·lapsa i es liquida; el 2016 es retira la designació perquè “ja no existeix”. FinCEN accelera destruccions, però no repara danys ni assumeix responsabilitats, i empodera reguladors que actuen com a jutges i botxins.

Mixers cripto: sobreactuació que colpeja la privadesa

2023: primera ofensiva massiva contra els “mixers” de criptomonedes com a classe de transaccions de preocupació primària, al·legant blanqueig via jurisdiccions estrangeres. Crítiques per excés d’amplitud i per impactar la privadesa legítima sense una base factual prou sòlida. Efecte: pànic a DeFi i protocols cripto, informes forçats que sovint no frenen el crim, però sí que asfixien innovació.

Huione Group: tall a Cambodja… però basat en què?

2025: regla final tallant Huione Group (Cambodja) del sistema dels EUA per blanqueig vinculat a ciberatacs nord-coreans i estafes de tipus “pig butchering”. Sona contundent, però els crítics hi veuen un altre episodi de designació amb transparència insuficient i efectes col·laterals a Àsia sense proves concloents d’efectivitat real.

Lebanese Canadian Bank: blanqueig i Hezbollah, sense lliçons apreses

2011: designació per presumptes vincles amb Hezbollah i narcotràfic. Prohibicions, col·lapse del banc. Controvèrsia: exemple de com FinCEN pot ignorar contextos geopolítics, generant inestabilitat sense neutralitzar necessàriament amenaces reals.

Residential Real Estate Reporting Rule: demores, confusió i demandes per excés d’autoritat

2025–2026: Clouseau impulsa regles per reportar transferències residencials no finançades, criticades per excedir l’autoritat de la BSA en cobrir operacions no necessàriament sospitoses. Hi ha demandes (per exemple, a Florida) que al·leguen inconstitucionalitat; FinCEN n’endarrereix l’entrada en vigor de desembre de 2025 a març de 2026. Conseqüència: confusió massiva, costos per a la indústria i zero claredat en compliance, mentre els rentadors s’adapten i els innocents paguen.

Beneficial Ownership Information (BOI): abandonament i confusió sota una nova administració

2026: FinCEN reorienta els requisits de BOI enmig de reavaluacions polítiques i promeses de reducció de càrregues. El resultat és un escenari caòtic: alertes aturades, regles en revisió i professionals de compliance sense guies clares. Això no és eficiència: és una porta oberta al blanqueig per descoordinació.

Paxful: multes BSA amb regust d’overreach

Desembre de 2025: multa de 3,5 milions a la plataforma d’actius virtuals Paxful per fallides AML, en paral·lel amb una resolució amb el DOJ. Crítiques per enforcement desproporcionat, carregant indústries emergents mentre es deixen forats més grans sense tancar.

El més recent: operacions frontereres, “frau a Minnesota” i l’OIG

Desembre de 2025: ofensiva contra més de 100 MSB (money services businesses) a la frontera sud-oest per fallides AML, carregant també negocis legítims. Gener de 2026: caça de frau en prestacions a Minnesota, amb allaus d’alertes de baix valor sobre transaccions de 3.000+. I el 2026, l’informe de l’OIG ho remata: FinCEN no és capaç ni de custodiar bé les seves dades.

Una cadena interminable de desastres

Des del fiasco d’Ucraïna (2003) i Nauru (2008), passant per VEF Banka (Letònia), Lebanese Canadian Bank (Líban), Liberty Reserve (Costa Rica), BPA (Andorra), FBME (Xipre i Tanzània), JSC CredexBank (Bielorússia), els FinCEN Files (2020), els mixers cripto (2023), Huione Group (Cambodja), el caos mexicà (bancs i casinos, 2025), la multa a Paxful, operacions frontereres i el cas de Minnesota, demores i demandes contra la Residential Real Estate Reporting Rule, el BOI en revisió el 2026, fins a Birmània (2016) i l’Iran (2019), i l’informe recent de l’OIG sobre negligència en dades: el patró és sempre el mateix.

Conclusió: el circ no s’atura

En 20 anys de “Clouseau al comandament”, FinCEN acumula escàndols com trofeus: designacions letals, retirades buides, opacitat sistèmica, inacció i fiascos recents que clamen incompetència. Això costa vides, llocs de treball i fortunes. Prou excuses: aquesta agència necessita una depuració total, transparència obligada i lideratge competent. Si no, que Clouseau es jubili i que FinCEN plegui abans de causar més desastres.