Això és una estafa. Però de les grans. Una estafa monumental, tremenda, impressionant, més gran que el fitxatge de Mbappé pel Reial Madrid. Es tracta d’aquesta cosa de fer-se gran, de madurar, de complir anys. És una presa de pèl.

Pensàvem que al passar dels seixanta, assoliríem un estat zen, basat en una simbiosi perfecta entre passotisme i lucidesa, mirant el món amb distància i desaprenent en comptes d’aprendre i immunes a la kriptonita. Ens imaginàvem amb uns bons talls de pernill i una copa de vi negre llegint una novel·la policíaca, escoltant Michel Jonasz o Franco Battiato i anant a dormir aviat amb el so de fons d’alguna memòria d’arxiu d’Andorra Televisió.

Però això no és el que ens havien venut: ens continuem creient immortals, actuant com adolescents, vestint com models de Mango Teen i mirant de trobar la paraula adequada en català al ‘tardeo’ castellà perquè això de ‘vespreig’ sona molt a noucentisme. El cert és que aquell entorn que va popularitzar Johan Cruyff tampoc no hi ajuda. I menys ara que estan de moda les estafes amoroses.

“Més enllà de la credulitat, és fascinant aquesta autoestima per creure que una model o actriu et pretén”

Més enllà de la credulitat, és fascinant aquesta autoestima per creure que una model o actriu et pretén. A França, un fals Brad Pitt va estafar 850.000 euros a una dona a través d’Instagram. Li enviava fotos, les buscava a Google i com que no les trobava pensava que eren fotos que havia fet per a ella. Ho va explicar a la televisió. L'any i mig de relació. Que li va donar diners perquè s'havia d'operar d'un càncer renal (no podia accedir als comptes pel divorci de la també actriu, Angelina Jolie).

La dona ho va anar a explicar a la televisió i més increïble és la crueltat que es va desfermar. No només de les hienes de les xarxes socials. Es van unir a l’escarni, associacions, clubs esportius, entitats o Netflix. La maldat dels estafadors se suposa. La dels altres és més aterridora.

És clar que, després, veus l’anunci d’una pàgina web de contactes per a “joves més grans de seixanta anys” i tot encaixa. Som un oxímoron amb potes. I així estem, demanant permís per a fer-nos vells.