L’article 62 de la Constitució és una de les essències de la sobirania del Consell General: “Els consellers i els Grups Parlamentaris tenen dret d’esmena als projectes i a les proposicions de Llei”, això és el que permet que puguin traslladar la voluntat política popular dels qui els han dut al Consell General amb els seus vots. Aquesta afirmació, del dret d’esmena, no és lleugera perquè aquest és l’únic mecanisme que permet modificar qualsevol iniciativa legislativa.

El passat dimecres, 1 d’abril, advertíem amb sorpresa un document oficial publicat al BOPA, que no era ni un edicte, ni un avís, ni tampoc un Decret, i que s’intitulava textualment “Correcció d’errata de l’1-4-2020, per la qual s’ha constatat un error tipogràfic en la Llei 3/2019, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2”, text que signava la M.I. Síndica General.

¿Però quin es el Projecte de Llei que el Govern va presentar a la Sindicatura per a la seva admissió a tràmit i posterior publicació al Butlletí del Consell General, en aquest cas, al número 20, del 21 de març del 2020? Doncs com no pot ser d’altre manera, el mateix que es va aprovar pel Consell General i el mateix que es va trametre als Coprínceps per a la seva sanció, promulgació i ordenació de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (art. 63 de la Constitució).

¿Quin es el precepte legal que faculta la Síndica General per modificar un article a posteriori d’una Llei que no ha aprovat el Consell General ni que tampoc han sancionat i promulgat els Coprínceps?

Tampoc durant la sessió del Consell General del 23 de març del 2020, segons aquella previsió Reglamentària atorgada per l’article 101.4, això és “durant el debat en el Ple, el Síndic General està habilitat per admetre a tràmit esmenes tècniques, les quals tenen per finalitat llevar del text les incorreccions i els errors de tècnica legislativa, de coherència, terminològics o gramaticals”, la senyora Síndica General va advertir durant el debat de cap error tipogràfic.

I doncs, ¿quin es el precepte legal que faculta la Síndica General per modificar un article a posteriori d’una Llei que no ha aprovat el Consell General ni que tampoc han sancionat i promulgat els Coprínceps? Aquesta manera de legislar amb celeritat i precipitació provoca errors que tenen conseqüències importants, per exemple, la inaplicació d’aquest article malgrat l’intent de la Molt Il·lustra Sra. Síndica General d’esmenar potser un error sense capacitat per fer-ho. 

És evident que la modificació del dit article esta viciada per una nul·litat radical per manca de competència de l’òrgan que l’ha dictat (així ho diu el Codi de l’Administració en el seu article 48.a). Les Lleis només poden ser modificades per altres Lleis posteriors. I doncs, ¿a quina categoria normativa hem d’atorgar aquell “paper” signat exclusivament per la Síndica General, perquè quin es el límit de l’error tipogràfic? I ¿per què es un error tipogràfic? atès que tant el Projecte de Llei tramitat pel Govern, com el text publicat al Butlletí del Consell General i el mateix text aprovat pel Consell General són els mateixos i, en tot cas, serien com a mínim tres errors tipogràfics!