Parlem més de la Primera Esmena que de tota la nostra Constitució. Potser perquè portem tota la vida veient-la en sèries i pel·lícules dels Estats Units i molts hem somiat en ser el Robert Redford de ‘Tots els homes del president’. Ara, aquesta norma només aixopluga Trump i els seus correligionaris. Espanta ell però, encara més, la maquilladíssima viuda de Charlie Kirk, l’ultraconservador assassinat i membre de la mateixa secta amb germans espirituals, com el també corrupte i colpista Bolsonaro, escolanets com Santiago Abascal i socis immobiliaris, i funeraris, com Netanyahu. D’acord que a tot arreu intentin silenciar les crítiques o tapar boques, però que un president utilitzi el poder repressiu de l’estat per perseguir a qualsevol que estigui en desacord amb ell, és molt preocupant.

I que a més ho faci sense cap vergonya, és per tremolar i més quan el seu exemple ja ha arribat a Andorra amb un grup parlamentari i el veto a dos mitjans de comunicació, i ja no és qüestió de Primera Esmena. El problema és que aquí encara no s’han desenvolupat aspectes relatius a la llibertat d’informació recollits a la Constitució, aprovada el 1993.

“El president dels Estats Units està començant a deixar en bolquers el de Corea del Nord”

El president dels Estats Units està començant a deixar en bolquers el de Corea del Nord, que ha ampliat les condemnes a la pena de mort per consumir informació i pel·lícules estrangeres. Trump diu que vol tornar la llibertat d’expressió al seu país. La que no vagi contra ell, serà. A Espanya, han aprovat una reforma de la llei del dret de rectificació que amplia la seva aplicació a mitjans digitals i influenciadors.

 La va presentar el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, un senyor amb aspecte de venedor de pisos. I ho va fer assegurant que l’objectiu del text “és promoure una més gran qualitat en el debat públic”. Després de llegir tota la llei, la conclusió és la de sempre. El que volen fer els polítics és emmordassar.