Els afers de la vinguda del ‘Rubius’ i de la revenda de vacunes d’Espanya a Andorra ens ha demostrat un resum de la increïble i exitosa manipulació que mitjans i formadors d’opinió han pogut aconseguir en poc temps sobre gran part de la societat espanyola.

El que crida més l’atenció és que avui som testimonis un cop més de l’exemple d’‘el ximple, el dit i la lluna’, on una massa manipulada per propaganda ininterrompuda carrega la seva fúria contra un cas exitós que no fa més que, de manera absolutament legal i legítima, traslladar la seva empresa a una plaça més favorable

Espanya es troba des de poc abans de la fi de la legislatura de Rajoy en una crisi transversal sense precedents, portada al paroxisme als últims anys per part del govern populista de Sánchez i Iglesias, govern que utilitza amb èxit, a l’estil del peronisme argentí o del chavisme veneçolà, qualsevol recurs de crispació per aglutinar al gran públic entorn d’un tema de no permeti enfocar l’atenció en els temes que realment importen o dividir-los, segons convingui, amplificat per un eficient ecosistema de mitjans al seu servei. Però el que crida més l’atenció és que avui, amb aquesta polèmica, som testimonis un cop més de l’exemple d’‘el ximple, el dit i la lluna’, on una massa manipulada per frases fetes, hashtags i propaganda ininterrompuda carrega la seva fúria, gairebé en exclusivitat, contra un cas exitós, com ara el Rubius, que no fa més que, de manera absolutament legal i legítima, traslladar la seva empresa a una plaça més favorable per als seus interessos comercials, sense entendre aquests ‘tuitaires’ que, mentre vomiten en 280 caràcters la seva frustració (i gosaria, també, dir la seva enveja), diàriament centenars de professionals i empreses escapen del deliri recaptatori espanyol no només a Andorra, sinó també a Irlanda, Xipre, Tailàndia o els EUA, entre altres destinacions, sense fer cap mena de crítica a un sistema polític que ofega més que mai a empreses i professionals, ignorants del nou paradigma els ‘nòmades digitals’.

Fa una barreja de pena i vergonya aliena llegir a les xarxes a la massa enfurida fent gala d’un desconeixement general sobre temes econòmics i tributaris, repetint mantres com que “els impostos mantenen el sistema de salut”, que Andorra és un “paradís fiscal” o que els creadors de continguts tenen “un deute moral” amb Espanya, picats com si fossin braus a una plaça per desinformadors professionals en prime-time, desinformadors vinculats directament a mitjans amb audiències minvants, addictes com a ‘yonkis’ a la pauta publicitària estatal.

La reacció desproporcionada de mitjans, animadors de TV i, sobre tot, milers d’usuaris anònims de les xarxes socials han deixat clar el costat fosc de la notícia de la vinguda del ‘Rubius’: sense un canvi de rumb, a Espanya li queda encara molta caiguda lliure per recórrer, sota el règim populista que governa gran part de l’opinió pública, acrítica, mansa i adoctrinada.