Com amb cada esdeveniment on la comunitat científica ha tingut un paper clau, la Covid-19 ha generat escèptics arreu del món. Alguns han qüestionat la gravetat de la malaltia o la necessitat i adequació de les mesures de prevenció. D’altres han donat suport a teories de la conspiració, més o menys estrafolàries, tals com que el virus és producte del 5G o que Bill Gates té la intenció controlar la població mundial amb la inoculació de microxips a través de les vacunes. Totes aquestes posicions són formes de negacionisme científic, l’actitud de rebuig total o parcial cap a qüestions sobre les quals ja hi ha consens en la comunitat científica.

Encara que associem el negacionisme científic a afirmacions molt greus, com que les vacunes causen autisme o que el canvi climàtic és un complot polític, d’altres opinions que a primera vista poden semblar més coherents, com que les mesures per prevenir contagis no responen al criteri de proporcionalitat, també poden ser una forma de negacionisme. Com podem detectar si una opinió o un grup d’opinions tenen un rerefons negacionista? Martin McKee, professor de salut pública a la ‘London School of Higiene and Tropical Medicine’, i Pascal Diethelm, economista a l’Organització Mundial de la Salut, ens proposen estar atents a sis característiques presents, individualment o en conjunt, a les diverses formes de negacionisme científic.

“Encara que associem el negacionisme científic a afirmacions molt greus, com que les vacunes causen autisme o que el canvi climàtic és un complot polític, d’altres opinions que a primera vista poden semblar més coherents, com que les mesures per prevenir contagis no responen al criteri de proporcionalitat, també poden ser una forma de negacionisme”

La primera característica és la negació que el consens científic sigui producte de la recerca independent i la defensa de l’existència de conspiracions secretes interessades. Per exemple, s’ha dubtat de la seguretat de les vacunes amb l’argument que l’interès econòmic de les farmacèutiques és incompatible amb l'avaluació independent dels estudis que proven la seva seguretat, encara que aquesta l’hagin dut a terme agències que sí que són independents, com l’Agència Europea dels Medicaments. La mateixa lògica s'amaga darrere la creença que els governs han utilitzat la pandèmia com una forma de control polític i d’altres teories que proposen elits socials com a actors causants o que s’han aprofitat de la pandèmia.

La segona característica és l’ús de l’opinió d’individus que es proclamen experts, però la visió dels quals és inconsistent amb el coneixement acceptat per la comunitat científica. Aquest és el cas de la difusió dels rumors escampats per col·lectius com ‘Médicos por la verdad’, un grup de professionals de la medicina que s’ha dedicat a propagar afirmacions falses sobre la pandèmia que després s’han desmentit.

El tercer indici de negacionisme científic és la promoció de literatura que qüestiona el consens científic, encara que tingui errors metodològics. Un dels rumors força estès sobre el virus és que el MMS, una dissolució de clorur de dioxigen, és capaç de curar-lo. Aquest es basa en un estudi de medicina alternativa i tractaments naturals sense cap qualitat científica. 

La quarta característica és la creació d’expectatives de recerca que són impossibles d'acomplir. Aquesta característica la solem trobar en altres formes de negacionisme científic, com és el cas del creacionisme que nega l’evolució, però també la podem identificar, per exemple, en les teories sobre la suposada relació entre la pandèmia i la vida extraterrestre. Per què? Doncs perquè per testar-la empíricament necessitaríem uns mitjans que, de moment, no tenim.

“Sobre la Covid-19, hom pot ser negacionista sense negar l’existència o la gravetat del virus. Per exemple, dubtant de la seguretat o l’eficàcia de les vacunes quan la comunitat científica n’avala l’ús. És per això que és útil i necessari poder reconèixer les característiques d’aquest fenomen”

La cinquena característica és la representació inadequada dels fets i la presència de fal·làcies lògiques en el discurs. Aquest tret el trobem, per exemple, en el discurs de Natalia Prego Cancelo, membre de ‘Médicos por la verdad’, qui, fent referència a les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut, va dir que l’ús de mascareta podia causar malalties respiratòries. En realitat, aquesta metgessa va tergiversar la informació donada per l’organització, la qual indicava que la mascareta pot reduir la capacitat respiratòria quan es fa exercici.

La darrera característica del negacionisme científic és la manufactura de dubte a força de destacar qualsevol desacord mínim entre la comunitat científica i la defensa que, per tant, és prematur passar a l’acció. Aquesta és particularment rellevant en la nostra situació, ja que el coneixement sobre el virus s’ha desenvolupat amb molta celeritat i amb successius períodes on la informació més recent ha contradit la que era vigent fins aleshores.

Les diverses expressions del negacionisme científic poden fer que un individu o un col·lectiu no es reconegui com a tal. Sobre la Covid-19, hom pot ser negacionista sense negar l’existència o la gravetat del virus. Per exemple, dubtant de la seguretat o l’eficàcia de les vacunes quan la comunitat científica n’avala l’ús. És per això que és útil i necessari poder reconèixer les característiques d’aquest fenomen.

Etiquetes

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.