És una bona notícia que Govern treballi en la prohibició d’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, però és important que no es limiti a posar portes al camp sinó que es replantegi com s’ha de llaurar la terra. L’experiència australiana ja mostra com adolescents i preadolescents troben ràpidament mil i una maneres de saltar-se la restricció per edat, la qual cosa comporta que se’n redueixi l’impacte real i s’erosioni la credibilitat de la mesura.

Ara, un nano de catorze anys és el més semblant a un pirata informàtic. Així és la vida: nosaltres fèiem sarbatanes amb un boli BIC; després de treu-li la mina de tinta, i fabricàvem avions de paper mentre ells naveguen sense control per les xarxes i es descarreguen les VPN amb la mateixa facilitat que respiren.

“Control als menors, sí, però també a alguns polítics”

Control als menors, sí, però també a alguns polítics, com al ministre espanyol de Transport i Mobilitat Sostenible, Oscar Puente que necessitaria moltes infusions i alguna classe de pilates per sobreviure sense xarxes socials. O encara millor, hauria de deixar de fer piulades i posar-se a viatjar en tota classe de trens: AVE, Mitja Distància, Rodalies... Com quan Manuel Fraga es va banyar a Palomares (Almeria) per dissipar el temor a la radioactivitat després del primer accident nuclear d’Europa.

Tot i que potser Puente no és el ministre més adequat per tranquil·litzar la població i especialment a aquells que gosin agafar el tren per anar, entre altres llocs, de Puigcerdà a Barcelona. Giuliano da Empoli, un consultor polític, assagista i novel·lista italià i suís, escriu a l’excel·lent llibre ‘L’hora dels depredadors’ (Edicions 62) que el caos ja no és l’arma dels insurgents, sinó el segell del poder. O el de les xarxes socials.