Robert Burns (1759- 1796) va ser un escriptor escocès molt reconegut amb una obra de gran influència, no únicament literària sinó també social i política. En 2009 un estudi d'alguns escrits més personals de Burns, com algunes cartes al seu pare, mostraven indicis de què l'autor escocès patia d'alguna malaltia mental, segurament bipolaritat. Unes declaracions que van provocar un gran revolt entre els seus seguidors més devots. Per coses de la vida, fa un parell d'anys, vaig poder assistir a una obra de teatre anomenada 'Burnt'. Tractava la vida de l'escriptor incorporant la seva malaltia. L'actor, jugant amb la idea de foc que transmetia el mateix cognom de l'autor, escenificava com devien ser els moments de pena i cremor constant que devia patir el seu cap. L'obra em va impactar molt i d'això es tractava. Les arts són una fórmula molt contundent per apropar-nos a altres realitats i aquesta és necessària. De fet, tot plegat ho vaig recordar el dia 10 quan en Jordi Troguet, en els actes per la Salut Mental, ens anunciava l'obra BIPOLAR que escenificarà aviat al teatre de les Fontetes i que no ens podem perdre.

“Hem d’avançar en comprendre la idea d’altres capacitats i no de discapacitats i fer un esforç en garantir l’autonomia i els drets de tots i totes sigui quina sigui la nostra condició. Invertir en salut mental des de tots els àmbits, personals i socials, i molt important, des de les institucions. És una assignatura pendent que requereix mesures decidides i contundents que no podem evitar”

Però continuo amb Burns. Segons el diari The Guardian aquest descobriment sobre l'autor escocès va ser molt controvertit. Sembla que els seus veneradors culpaven a les associacions de salut mental escoceses de voler "estigmatitzar a Burns" per crear una imatge d'acceptació i tolerància de les malalties mentals. I és què patir una malaltia mental estigmatitza socialment i de maneres molt cruels. De fet, el rebuig social complica la situació dels que pateixen algun problema de salut mental que genera dificultats a l'hora de buscar suport professional i institucional. La salut mental no es pot deixar a l'atzar, necessita diagnòstics i acompanyament professional. Les situacions aparentment transitòries poden no ser-ho i pot representar mesures permanents en la vida de les persones i en el seu entorn. Però en general i a nivell individual hem d'aprendre molt més sobre la salut mental. És important entendre que l'estigma el construïm entre nosaltres amb un dia a dia ple de detalls perjudicials i constants que minen la voluntat i la malmesa confiança dels afectats. Ho fem quan deixem fora aquells que no ens agraden o ens sembla que ens donaran problemes, com si nosaltres agradéssim a tothom i no donéssim problemes a ningú. O quan els allunyem de tantes coses que pensem que no podran fer sense oferir una oportunitat, o quan ens neguem a acompanyar i ajudar perquè mai tenim temps.

El que em va semblar colpidor de les reaccions sobre la malaltia de Burns era la negativa a voler acceptar que el gran escriptor no va estar limitat per escriure grans obres tot i la seva bipolaritat i les acusacions sobre voler estigmatitzar-lo per la por a reescriure la vida d'un ídol sota la marca de la malaltia mental. En canvi, ningú ficava pegues a la part més desenfrenada de la vida que Burns portava, conegut per solucionar la seva angoixa en els bars i entre multitud d'amants - diuen que encara avui no hi ha ningú a escòcia que no sigui parent d'algun dels seus fills- però ja sabem, coses del patriarcat.

Hem d'avançar en comprendre la idea d'altres capacitats i no de discapacitats i fer un esforç en garantir l'autonomia i els drets de tots i totes sigui quina sigui la nostra condició. Invertir en salut mental des de tots els àmbits, personals i socials, i molt important, des de les institucions. És una assignatura pendent que requereix mesures decidides i contundents que no podem evitar.