En l’enrevessada xarxa de fluxos financers internacionals vinculats a l’economia veneçolana, una revisió detallada de les transferències emeses i rebudes entre els anys 2009 i 2015 revela una realitat inquietant: mentre desenes de bancs internacionals van participar activament en la canalització de fons procedents de Veneçuela o amb destinació a comptes veneçolans, només Banca Privada d’Andorra (BPA) va ser objecte de persecució penal i mediàtica.

Una anàlisi recent de les dades de transferència demostra com Barclays Bank, HSBC, Citibank, UBS, JP Morgan, Royal Bank of Canada, ABN AMRO, Royal Bank of Scotland, Deutsche Bank i molts altres van rebre o enviar diners a través de circuits bancaris en què BPA era només un baula més. Els pagaments arribaven a BPA provinents d’entitats de primer nivell que ja havien fet els seus procediments de “know your customer” (KYC), i des de BPA també sortien fons cap a altres bancs de tot el món, provinents de comptes de clients veneçolans degudament identificats.

Tanmateix, a diferència del que va passar amb BPA, no consta que cap d’aquests bancs ni els seus directius hagin estat investigats o sancionats penalment als seus respectius països. Cap fiscalia ni regulador ha acusat aquestes entitats de col·laborar amb blanqueig de capitals, tot i haver rebut directament diners bancaritzats de clients veneçolans a través de BPA.

Quins bancs van rebre diners des de BPA amb origen veneçolà?

Entre els bancs que van rebre directament fons des de BPA procedents de clients veneçolans, trobem noms destacats del sistema financer mundial. Alguns exemples:

• ABN AMRO (Països Baixos)

• Royal Bank of Scotland (Regne Unit)

• Banco Espírito Santo SA (Portugal)

• Bank of China (Xina)

• Citic Ka Wah Bank Ltd (Hong Kong)

• Deutsche Bank (Alemanya)

• UBS (Suïssa)

• JP Morgan Chase

• HSBC

• Banco Central de Venezuela

· Merrill Lynch 

· Banco Industrial de Venezuela 

· i molts més.

A cap d’aquests bancs se’ls va demanar explicacions, ni tan sols quan els beneficiaris eren les mateixes persones físiques o jurídiques que avui apareixen en causes obertes a Veneçuela o en informes internacionals sobre corrupció i blanqueig.

Una doble vara de mesurar

La paradoxa és evident: mentre BPA va ser intervinguda i criminalitzada, els altres bancs que participaven en el mateix circuit de fons han estat completament ignorats per les autoritats judicials i mediàtiques. Més encara: ni tan sols es va qüestionar la procedència dels diners quan els rebien directament des d’Andorra.

Aquest tractament asimètric posa en dubte els principis bàsics de la justícia i la imparcialitat. Si els fons eren suposadament il·lícits, ¿per què només es va responsabilitzar el banc andorrà i no també les entitats que els van enviar o rebre? Si BPA havia de detectar l’origen sospitós dels diners, ¿no ho havien de fer també Barclays, HSBC, Deutsche Bank o Citibank?

L’explicació no sembla trobar-se en el terreny jurídic, sinó en l’estratègic i geopolític. BPA, un banc petit però solvent, era la peça fàcil per a una operació d’Estat més àmplia, l’objectiu real de la qual era pressionar el Principat d’Andorra i accedir a informació financera confidencial en el marc de l’anomenada Operació Catalunya.

Andorra: l’excepció convertida en cap de turc

Andorra no disposava de la força institucional ni de la projecció internacional necessària per defensar-se d’un atac orquestrat des de fora. La nota FinCEN del març de 2015 va servir d’excusa perfecta per destruir una entitat que complia amb els mateixos estàndards —o superiors— que molts dels bancs internacionals ara exonerats.

Mentrestant, la resta de bancs implicats en les mateixes operacions continuen operant amb normalitat, sense haver estat objecte d’auditories excepcionals, processos judicials ni campanyes de desprestigi públic.

Justícia o geopolítica?

La història de BPA mostra que, en el món financer global, la justícia no sempre es reparteix amb la mateixa equitat. Les dades són clares: més d’un centenar de bancs van participar en els mateixos fluxos de fons. Però només un —BPA— va ser destruït.

És urgent que els organismes internacionals, les autoritats de supervisió i els mitjans de comunicació revisin aquest cas amb objectivitat. Perquè quan la justícia esdevé selectiva, deixa de ser justícia i es converteix en una eina de poder.