Per Horaci DOS
"Es tracta de fer-los jugar el major temps possible. Quant més juguen, més perden. I al final ens ho quedem tot." [Robert DE NIRO – Sam “Ace” Rothstein a la pel·lícula Casino (1995)]
Els jocs d’atzar, son simples jocs on la possibilitat de guanyar o perdre depèn bàsicament de l'atzar, però ... no és exactament així. L’assequibilitat de determinats jocs d’atzar pot generar addiccions i tenir greus conseqüències pels jugadors i les seves famílies, i per això els poders públics han hagut de regular aquests jocs i protegir els menors del seu impacte.
Els jocs d’atzar més populars serien la loteria i les quinieles, i no tan populars serien el bingo, les màquines escurabutxaques o els casinos. Aquests darrers tenen una legislació específica encaminada a dificultar i controlar l’accés.
Per exemple a Catalunya, la legislació va limitar a 3 el nombre de casinos i havien d’estar allunyats de les ciutats; i es van instal·lar a Sant Pere de Ribes, a Peralada i a Lloret de Mar, fins que, aprofitant unes argúcies legals, es van autoritzar els trasllats del primer a Barcelona i el de Lloret de Mar a Tarragona.
A Mònaco, el sector del joc és un monopoli i l’operador únic és la Société des Bains de Mer (SBM), societat anònima que cotitza a la Borsa de Valors de Paris; l’estat monegasc és l’accionista majoritari (59%) i altres accionistes de referència són la família reial de Qatar, Galaxy Entertainment Group de Macao i el holding LVMH (líder mundial del sector del luxe).
La SBM, 1ª empresa de Mònaco en nombre d’assalariats i vendes, gestiona:
- 4 casinos, entre ells el Casino de Monte-Carlo
- 4 hotels de luxe, classificats entre els millors del món: l'Hôtel de Paris, l'Hôtel Hermitage, el Monte-Carlo Beach Hotel i el Monte-Carlo Bay Hotel & Resort.
- Les Thermes Marins Monte-Carlo, un dels més prestigiosos SPAS d’Europa.
- Sales de festa de les que destaca el mític Jimmy’z, el Sea Lounge i el Blue Gin.
el 45% de les seves vendes provenen de l’hoteleria i el joc aporta un altre 45%.
A França, solament les poblacions amb la catalogació d’estació balneària, tenen el dret a instal·lar un casino.
El Grup Lucien Barriere és el líder a França amb una quota de mercat del 32%, i gestiona:
- 31 casinos a França, 3 en Suïssa, 1 a Egipte i properament 1 a Costa d’Ivori
- 14 hotels de luxe a França i 1 a Marroc
- Quasi 120 restaurants, destacant el Fouquet’s de Paris
- Mes de 6.000 màquines escurabutxaques
El segon operador francès és el Grup PARTOUCHE, amb una quota de mercat del 23%.
Els problemes dels Casinos a França van començar al 2006, quan el control d’identitat d’entrada als locals va esdevenir obligatori, i es va agreujar l’any següent amb la prohibició de fumar als locals. Aquestes dues mesures van suposar un cost pels operadors del 20% de les seves vendes.
A partir del 2008 la crisi econòmica va fer la resta; Barriere va haver de renegociar el seu deute amb un crèdit sindicat d’inversors privats, i va haver de vendre 5 dels seus establiments. Partouche va obtenir al 2016, els primers beneficis des del 2006. El 3er operador, JOA Group, va ser venut al 2014 a dos fons d’inversió, un anglès i un nord-americà.
Si als fets descrits, li afegim l’augment del joc en línia, que els resta visitants, el panorama és complexe, per dir-ho suaument.
Al 2016, les vendes dels diferents operadors a França, van incrementar-se un modest 2%.
Amb aquest panorama, i les perspectives futures, els operadors han optat per la diversificació geogràfica, cap a països amb legislacions més laxes, a Africa, el Carib … per incrementar vendes.
De tot l'exposat, es podria treure alguna conclusió:
- Es tracta d’un mercat madur a Europa
- No és una activitat tan glamourosa com es podria pensar
- Hi ha una estreta relació entre les activitats del joc i l’hostaleria.
La pregunta és obvia, per que portar a Andorra aquesta activitat?
La raó d’atreure turistes de més alt poder adquisitiu ... sembla fluixa i poc sostenible, ho descrivia molt bé l’ex-síndic Dalleres en el seu article del passat dilluns 15 de maig; la instal·lació d’un casino, sense més, no fa pujar el nivell del turisme (mireu el casos de Lloret de Mar o Sant Pere de Ribes), de la mateixa manera que poder ser titular del 100% de les accions d’una societat mercantil no es suficient per atreure inversió estrangera.
Aleshores, ¿per què un casino a Andorra?
L’Administració Central ha estat i és incapaç de posar fre a l’augment de la despesa, i té la imperiosa necessitat d’augmentar els seus ingressos per no endeutar-se més.
Els ingressos de l’Administració Central provenen de 4 àrees:
- Impostos directes
- Impostos indirectes
- Taxes i altres ingressos
- Ingressos patrimonials
Augmentar els impostos directes seria una mesura molt impopular i injustificable, seria pagar més impostos per que l’Administració Central gasti més. A més que tindria un cost electoral molt alt.
Els ingressos patrimonials i les taxes, representen sobre un 5% i 9% respectivament, tenen poc marge de maniobra i la repercussió sobre els ingressos totals serien poc significatius.
Solament queden els Impostos Indirectes (quasi 2/3 parts dels ingressos de l’Administració Central) i té 4 grups molts importants, que graven:
- El consum
- El tràfic exterior
- Impostos Especials
- Els serveis
un increment sobre algun d’aquests aspectes, afectaria negativament a la competitivitat del país, i empreses i professionals es ressentirien.
Aleshores queden solament 2 grups menors:
- Patrimoni
- Joc
Els impostos sobre el Patrimoni, graven les transaccions immobiliàries, i no estan en el seu millor moment; augmentar-los seria una galleda d’aigua freda sobre un sector molt afectat.
Solament queda el joc, que pondera molt poc sobre ingressos totals, però no afectaria a cap sector establert, no tindria cost electoral ... si es tractés d’una nova activitat, com un Casino.
L’Administració Central veu l’oportunitat d’augmentar els ingressos que tant necessita, però no valora els costos socials que comportaria; clar que un Govern no ha sabut controlar els costos reals, demanar-li que valori els costos d’instal.lar un Casino, és el més assemblat a demanar a un piròman que vagi a controlar un foc.
Sembla doncs, que apart de problemes socials (addiccions com la ludopatia i atreure gent que tingui vetada l’entrada a establiments d’altres països ...), poca cosa més podrà aportar al país un casino, però en canvi si aportarà uns ingressos molt necessaris a d’Administració Central.
Caldria demanar al Govern que justifiqui les mesures que va prendre en el passat i que van significar una reducció significativa dels ingressos de l’Administració Central, i que ara tant necessita.
Obligar a fer una cosa negativa o contra la voluntat a canvi exclusivament de diners ... es podria considerar una forma de prostitució, no? I l’activitat de fomentar o treure profit d’aquesta activitat .. es diu proxenetisme, oi?
Comentaris