L’armari màgic ple de galetes, cereals i altres delícies... aquell racó de felicitat que feia venir ganes de tornar a casa després de l’escola. Aquest és un d’aquells records d’infantesa que molts guardem amb estima.

O aquell racó de l’estant on la teva mare s’assegurava que mai faltés el teu Nesquik.

Diumenge, dia de dinar familiar: un dia de reunió, riures i una taula plena. Encara recordo com si fos ahir la meva mare arribant amb un altre plat i dient: Nens, feu lloc! Tots començàvem a moure plats, i normalment acabàvem posant un plat sobre l’altre.

“En un país on les grues perpetuen any rere any, els edificis de luxe sorgeixen com bolets, les arques de l’estat es nodreixen d’ingressos extraordinaris, les carreteres s’omplen de cotxes de gamma alta i els carrers s’omplen de turistes, és paradoxal la situació de moltes persones del poble”

També recordo amb especial afecte el ritual que es repetia any rere any, inici curs escolar vambes noves i motxilla nova.

Allò que per a molts de nosaltres era quotidià i normal, avui dia és inexistent en molts casos.

Molts diran que exagero i que no és cert, i segurament en molts casos tindran raó. Però, si només per a cinquanta famílies del país això és una realitat, vol dir que alguna cosa no fem bé. La fragilitat de la classe treballadora es fa evident quan el desequilibri entre sous i lloguers fa que moltes famílies no només perdin records importants, sinó que visquin amb tristesa i, en molts casos, amb problemes psicològics.

Un altre indicador d’aquesta realitat és quan el govern construeix pisos de protecció oficial i no hi poden accedir famílies amb ingressos de 3.200 euros. Això vol dir que per sota d’aquesta franja hi ha molta necessitat, fet que indica que moltes famílies viuen amb precarietat. És evident que, d’aquesta manera, es deixa fora d’aquests pisos a la majoria de les famílies del país, que tot i estar per sobre d’aquests ingressos, estan obligades a sobreviure ofegades.

En un país on les grues perpetuen any rere any, els edificis de luxe sorgeixen com bolets, les arques de l’estat es nodreixen d’ingressos extraordinaris, les carreteres s’omplen de cotxes de gamma alta i els carrers s’omplen de turistes, és paradoxal la situació de moltes persones del poble.

En un món on els poderosos lluiten pel poder, la classe mitjana intenta mantenir-se i els més desafavorits lluiten per sobreviure, imagineu, on aniran a buscar els records d’infància?, si aquests mai no han existit realment.