Són les tres de la matinada i els efectes secundaris del tractament mèdic que estic rebent no em deixen dormir, així que una nit més l’engranatge mental es posa en marxa i es configura la meva piràmide de Maslow totalment adaptada i personalitzada.

 Potser algú criticarà un article que parli de mi mateixa, però en els primers esglaons de les meves necessitats tenen un paper molt important el respecte, la confiança i la responsabilitat i no estaria sent fidel a mi mateixa si no enfrontés aquests dies de campanya des de la transparència.


Soc la M. Carmen Garcia, candidata número 3 per les eleccions comunals d’Encamp. Molts no em coneixereu perquè fa pocs temps que estic en política i mai he ostentat cap càrrec públic, però quan vaig obtenir el passaport andorrà la meva trajectòria ha estat intensa i correlativa al meu desig de formar part de l’engranatge polític i social del país. En els darrers quatre anys he format part de les passades comunals, he estat número 6 a la llista nacional i he entrat a l’executiva del PS, el partit polític que sento més proper a la meva vocació social. És evident que no guanyar unes eleccions significa perdre visibilitat, la premsa no t’acompanya als actes als quals acudeixes, les teves declaracions no tenen cabuda en els informatius ni en les portades de la premsa escrita i, per tant, és comprensible que els comentaris dels ciutadans quan surt la teva fotografia als cartells de campanya siguin dels tipus i aquesta qui és, no la coneix ningú...

Doncs aquesta, aquest, aquella, són persones implicades i motivades que dediquen molt del seu temps lliure a allò que també estimen i els remou, fer del seu país, de la seva parròquia, un lloc molt millor.

“És evident que no guanyar unes eleccions significa perdre visibilitat, la premsa no t’acompanya als actes als quals acudeixes, les teves declaracions no tenen cabuda en els informatius ni en les portades de la premsa escrita”

Us estareu preguntant a què venen totes aquestes explicacions. Anar de número 3 a les properes comunals implica una alta responsabilitat perquè volem i sabem que podem guanyar. I el primer pas és fer allò que resulta tan difícil, donar-nos a conèixer i que el nostre missatge arribi a tothom, tot i no tenir el comodí del poder per anar generant titulars electoralistes.


És per això que em sento obligada a disculpar-me amb el ciutadà que s’interessi per saber qui és aquesta Maria Carme Garcia que no em sona de res... em disculpo perquè voldria estar durant tota la campanya, dia a dia, sortint al carrer, parlant amb la gent, assistint a actes, fen rodes de premsa, presentant-me a tots aquells que us preocupeu i us interessa conèixer quines són les vostres alternatives, i per això voleu saber més de cadascun dels candidats.


Malauradament, la meva situació de salut personal en aquest moment no em permetrà estar present durant la campanya. No podré sortir al carrer, venir a veure-us quan esteu a punt de sopar ni aturar-vos pel carrer per saber que en penseu de tot plegat. Vull així donar resposta a aquells que pensin, i aquesta qui és i on està?

Doncs estaré a casa, descansant i recuperant-me d’un tractament complicat, però estaré pendent dels meus companys, de tot allò que pugui aportar aprofitant les hores nocturnes sense poder dormir i les diürnes sense haver de córrer i amb temps lliure per llegir la premsa, mirar notícies i entendre encara més quines són les necessitats de la parròquia i dels ciutadans d’Encamp. Sempre m’han dit que soc una persona lluitadora, no sé si és així, però si sé que tinc un compromís autoadquirit amb el meu país i que un entrebanc puntual no em farà renunciar al meu somni de fer d’Encamp un lloc millor per a tothom. Per això no baixo de la cursa, perquè m’encanta galopar i sé que puc saltar tots els obstacles i que en unes setmanes i un cop hàgim guanyat aquestes eleccions, podré continuar avançant en aquest llarg camí que ens espera i participar activament d’aquest somni amb tots els meus companys de campanya.