Fent referència al meu escrit de data 31 de març d’aquest mateix any on vaig publicar unes propostes per a la gestió  del Covid-19, com podreu constatar, algunes s’han executat i altres tímidament s’han iniciat.

Donada la conjuntura actual del teixit socioeconòmic que s’està generant arran de la pandèmia i la situació excepcionalment crítica que hem d’afrontar actualment, faig les següents propostes:

· Andorra necessita clients per la temporada d’hivern si volem evitar una crisi profunda del teixit econòmic i social amb desaparició de molts negocis, hotels, restaurants i bars, que representen el 40% de la economia.

· Andorra necessita que tots fem un esforç, rebaixant el nivell de vida general, sous, lloguers... sigui de particulars o de l’administració en general, i rebaixar cost de productes (bàsics, molt important). La postpandèmia canviarà l’entorn econòmic i social fent que la cooperació s’hagi d’incrementar deixant de banda l’individualisme capitalista liberal (com les mesures preses amb la crisi del 2008 que va decidir el Govern de llavors rebaixant nomes sous i pensions amb la desigualtat manifesta incrementada en el temps). Es necessiten propostes concretes per orientar el futur i crear un clima de confiança. (Podem mirar Suècia, que no ha seguit les directives de l’OMS i de la Comunitat Europea).

· Andorra té un gruix important de població sota llindar de pobresa, amb unes greus mancances. Càritas, Creu Roja, Unicef, etc. tenen moltíssimes demandes bàsiques. El col·lectiu ronda les 400 famílies. Govern necessita tenir una política conjunta i organitzada, prioritzar, donar feina als nacionals sense que uns pocs s’aprofitin i molts no tinguin el que mereixen  per cobrir les necessitats bàsiques evitant incrementar les desigualtats i afavorint la solidaritat.

· Andorra necessita que certs sectors no desapareguin o pateixin de manera extrema: com son els autònoms, restaurants, els bars i famílies sense feina. Els ERTOs no es poden allargar eternament. Ja que cal tenir en compte que no tots els andorrans son rics i molts ja han migrat fora de les fronteres per rebaixar costos.

· Andorra necessita recuperar el mercat creat fora de les fronteres, que ha minvat per encariment dels productes interiors, sigui rebaixant duana o bé trobant incentius pel petit comerç per retrobar la il·lusió.

Sabem que el Govern treballa, pren decisions molt dia al dia. No seria bo tenir no solament uns assessors que es paguen a preus elevats, sinó que pugui crear un grup de gent amb seny, coneixedora del país i que pugui aportar idees i solucions. No es tracta de donar copets a l’esquena als col·lectius sinó d'escoltar i prendre mesures. No estaria de més tenir com a model Suïssa, i proposar referèndums per a què la població decideixi

· Andorra necessita transparència judicial en casos que han malmès la imatge del país i de les seves institucions (el cas BPA ha fet i farà història amb un cost final elevat), agilitat en els processos administratius (societats, Immigració, etc... ). Cal coordinació entre administració i bancs si volem atraure i incrementar població, donant facilitats i fluïdesa, reduint i no incrementant el volum de funcionariat.

· Andorra ha de superar la denominada pandèmia mantenint personalitat pròpia. Ha de mantenir i defensar la seva sobirania, no parlar cada dia de la quantitat de positius i morts, no són més que els anys passats amb la grip i convivim fa anys amb ella. No es pot seguir a ulls clucs els nostres veïns que prou feina tenen amb polítiques poc encertades, falta de coordinació i corrupció institucional, o l’OMS, que ha demostrat la seva ineficàcia i actuació partidista, ja que per exemple sabem que el virus no es transmet per l’aire. En canvi, les mascaretes provoquen molts efectes secundaris... Hi ha nens, gent gran, malalts amb patologies. Si bé al contrari, s’hauria fer pedagogia als mitjans, instruir als ciutadans de com podem prevenir la malaltia, mantenint fort el nostre sistema immunitari. Cal promoure un estil de vida sa: una correcta alimentació, evitar sedentarisme, oxigenar-se i aprofitar els beneficis de l’aire lliure i el sol tant com es pugui. Coordinar millor les administracions per a que no hi hagi descoordinació i descontrol per les mesures del Covid amb missatges sovint contradictoris.

· Andorra ha d’afrontar la situació de la CASS i el seu fons de pensió que preocupa la població gran, la solució ha de ser a llarg termini no incrementant de 12 a 15 punts, el que penalitzaria el treballador i no podria suportar l’empresari.

· Andorra ha d’estar alerta de les propostes de vacunacions experimentals amb laboratoris que cerquen més el benefici que no els resultats clínics que mereix, per evitar efectes secundaris ja que no tindríem capacitat econòmica per fer-hi front (veure assajos a Rússia, Xina i Àfrica) no assegurant que s’elimini el virus que es pot esdevenir mutant i resistent.

· Andorra necessita una política conjunta d’inversió assenyada de l’administració, un control de l’endeutament. Fent un càlcul sense la CASS i Covid son uns 1.400 milions d’euros de deute, doncs no podem seguir tenint polítiques d’inversió tot i essent d’interès turístic (Carroi, nòria, fira, Poblet de Nadal, Museu de la Bici, enllumenat Nadal ...) i estar abocats a la pujada de impostos. Això mataria tots els esforços per incrementar població i faria fora els més febles. Tenim esperances amb l’adhesió a l’FMI. Cal saber si no serà mes el cost que l’ajuda que podrem obtenir, i no una dependència com la que pateixen altres països. Els negocis no estan generant el volum de negoci previst, els estocs s’envelleixen amb risc d’obsolescència, resten pocs mitjans per l’adquisició de novetats, amb manca de marges per superar despesa abocant a tancaments. Hem de posar en la balança la protecció i els efectes provocats en la economia i àmbit social.

· Finalment cal anar amb compte amb segons quina política s’apliqui, segons quins drets, sobretot fonamentals es restringeixin, com l’obligatorietat de la vacunació, la població pot rebel·lar-se. Tenim exemples suficients als països veïns, a Europa i a tot el món. Considero que som capaços de fer diferent amb al que veiem. La població està cada vegada mes enfrontada als polítics per la corrupció i manca de responsabilitat en front a les decisions preses, bàsicament en el països del sud d’Europa.

Recordar que el món occidental està encara sotmès a l’evolució de la política americana -no està clar quin dels dos candidats serà el proper president- i la Xina, que s’ha aprofitat comercialment de les males polítiques mundials de la pandèmia i la voluntat de pocs magnats i polítics d’eliminar una gran part de la població per als seus interessos particulars. De fet és una guerra a la que ens enfrontem, la del segle XXI, no convencional ni declarada, però biològica i tecnològica, així es va decidir en instàncies internacionals.

Sabem que el Govern treballa, pren decisions molt dia al dia. No seria bo tenir no solament uns assessors que es paguen a preus elevats, sinó que pugui crear un grup de gent amb seny, coneixedora del país i que pugui aportar idees i solucions. No es tracta de donar copets a l’esquena als col·lectius sinó d'escoltar i prendre mesures. No seria sobrer tenir com a model Suïssa, i proposar referèndums perquè la població decideixi.

P.S.: El laboratori biològic xines de Wuhan pertany realment a GLAXO, que per casualitat posseeix PFIZER, que gestiona les finances de BLACK ROCK, que per casualitat gestiona les finances de la societat ABIERTA (SOROS) que per casualitat s’encarrega de tots els interessos de la francesa AXA, que la societat alemanya WINTERTHUR va construir el laboratori xinès, comprada accidentalment per l’alemanya ALLIANZ i que per casualitat te com a gran accionista VANGUARD, accionista de BLACK ROCK que controla els bancs centrals de molts països i gestiona un terç de capital d’inversió mundial, que per casualitat és un gran accionista de MICROSOFT i GATES que es accionista de PFIZER i actualment el primer patrocinador de l’OMS.