Aquesta última setmana han destacat a les portades de la premsa andorrana, amb alguna menció a l’espanyola i francesa, dos fets vinculats a internet i, per les seves característiques, a la inversió estrangera. A la destrucció total del cotxe del ‘youtuber’ Salvador Verdugo, conegut com Salva, amb sanció administrativa per conducció amb una taxa d’alcohol en sang superior a la permesa, s’hi ha sumat el processament i arrest domiciliari de la titular de la marca de ‘network marketing’ To the Top, Catherine Techer.

No sorprèn que sent estiu les notícies vagin a la baixa i calguin clics (aquest cap de setmana s'ha intentat des d’algun mitjà i a les xarxes socials crear una delirant polèmica sobre “qui era el culpable de la pluja al concert de David Guetta”), però no és un bon senyal estar entretinguts i regalar centímetres de premsa a fets que no aporten a la imatge d'Andorra res de positiu, si considerem que la idea que volem difondre no és pas el d'una mena de país de segona sense lleis, on els nous-rics d'internet fan servir les carreteres com si fossin pistes de Fórmula1 posant en perill a qui solem respectar mínimament les normes. Així mateix, amb la detenció de la resident que lidera encara l'estructura piramidal To the Top, sembla que hi hagi gent que extrapola erròniament aquest fet a tota la implantació de capitals forans en noves empreses al Principat; només cal llegir la quantitat de comentaris de lectors que apunten en aquesta direcció.

“Ja tenim prou gent interessada a malmetre la nostra imatge des del sud per convertir-nos nosaltres mateixos en part del problema. No tots els creadors de continguts que estan radicats al país són difusors d’un model que qualsevol pare amb dos dits de front no desitjaria per als seus fills”

Ja tenim prou gent interessada a malmetre la nostra imatge des del sud per convertir-nos nosaltres mateixos en part del problema. No tots els creadors de continguts que estan radicats al país són difusors d’un model que qualsevol pare amb dos dits de front no desitjaria per als seus fills. I, sortosament, les empreses piramidals que busquen fer d’Andorra la seva base operativa no representen, ni mínimament, la tipologia d’empresa que s’instal·la a les nostres valls.

Hem d’entendre com individus en el món digital, que un clic, això que sembla tan mínim, té una importància capital en el funcionament de tot el negoci a Internet, amb la qual cosa no hem de contribuir innocentment a donar protagonisme a aquests fets sense rellevància. La millor manera de sancionar socialment a aquests fenòmens tan propis d'aquestes èpoques és no fer créixer l'ona i confiar que les autoritats sabran sancionar de manera exemplar, en cada cas, preguntant-me què passaria i quines serien les mesures si aquests dos casos hagessin succeït a Liechtenstein o a Mònaco.

Andorra és i té per oferir molt més que aquests titulars d'estiu.

I a l'administració només li demano que ompli les vies d'alta velocitat que tenim a cada parròquia de franges reductores i que sigui més dura amb les sancions per conduir alcoholitzat, més encara a qui porti aquestes màquines que no estan pensades en cap cas per les nostres estretes carreteres de muntanya. I que no es permeti la instal·lació de negocis piramidals al país, que avui encara hi són, disfressats d'emprenedors, formadors i altres venedors de ‘crecepelo’  dels que la inspecció de Comerç imagino que ja en té coneixement, ja que ens exposa reputacionalment a un desastre.

Amb això ja tenim molta cosa feta.