¿Estem preparats per deixar morir el comerç? ¿El comerç viu del turisme o el turisme viu del comerç? ¿Que es primer l’ou o la gallina? L’impacte econòmic, ambiental, d’interacció personal, etc..., que es genera es dual. En certa manera, ¿què feia únic i singular el comerç andorrà, i quina era la formula del seu èxit dels anys 60-90’? Sense cap dubte, una gran quantitat d’oferta diferenciada de la del lloc d’origen dels turistes que ens visitaven, apuntalada desprès amb altres factors, preu, activitats complementaries, etc... ¿Però algú creu que Andorra podrà seguir sent atractiva turísticament si la oferta comercial segueix baixant, perdent qualitat i homogeneïtzant-se amb la dels països de l’entorn? Més en l’actual entorn, en un mon cada vegada mes globalitzat, on tot es mes a prop, mes ràpid, mes efímer i volàtil, accelerat per aquesta crisi ¿Qui voldrà passejar per un centre comercial ple de comerços buits on només trobi el mateix que a tot arreu al mateix preu? ¿Com quedarà de malmesa la imatge que el turista té d’Andorra? La percepció en aquest cas té un paper cabdal. 

Es molt possible que desprès d’aquesta crisi com ja apuntava en el meu article del passat dilluns, a partir d’ara donem un respir al medi. Potser consumirem de forma més conscient i donem una oportunitat a allò que tenim més a prop. Ara, tornant a la pregunta inicial, ¿estem preparats per deixar morir el comerç? ¿El nostre comerç està preparat? Cada cop hi ha més marques, més empreses i més productes que s’assemblen més i que competeixen en preu. En aquest context el futur passa per reinventar-se, ara que encara hi som a temps, espero. Per d’alguna manera integrar la intel·ligència artificial i la robòtica al petit comerç, també integrant noves sensacions i experiències a la compra, segurament la venda ja no es la prioritat; la venda ara es i serà multicanal i probablement les marques aprofitin per menjar-se directament una part gran del pastís. Però igual que la gent vol veure vaques i cavalls quan fa una excursió a la muntanya, també vol veure comerços quan passeja pel centre d’Andorra, ni que el viatge s’hagi decidit per una altra motiu, ni que finalment no compri res mentre passeja. Per tant es cabdal mantenir el comerç viu, ni que sigui com es fa amb algun bestiar a la muntanya. Si cal, amb ajudes per complementar la falta d’ingressos, potser Andorra Turisme en comptes de gastar quantitats ingents en publicitat i en portar espectacles de dubtós rendiment, hauria de revertir el seu pressupost en modernitzar el teixit comercial adaptant-lo a la nova realitat i millorant l’experiència de compra. 

La digitalització de l’experiència a la botiga física juntament amb l’ús de la tecnologia mòbil per part del consumidor connectat està demostrant que és una veritable oportunitat pels comerços quan es combina amb la correcta gestió del canvi i amb un bon us de les dades que genera el client a través de la seva traçabilitat dins i fora de la botiga. Aquestes dades son claus i cal poder-les utilitzar en el propi benefici. Dit d’una altra manera, s’han de crear experiències físiques per generar “engagment” sobre els serveis digitals. Potser això no ho pot fer el petit comerciant sense ajuda, però potser si que ho pot fer si es tracta tot el país com un gran centre comercial.

Mai el comerciant havia pogut tenir tant clares les preferències del seu possible client i disponibles tantes dades sobre ell i els seus gustos, per proporcionar-li un correcte túnel de venda. Igual que Google sap quina pàgina hem visitat per oferir-nos publicitat a la carta, ¿perquè no fer el mateix físicament en una botiga? ¿O en un centre comercial? ¿O dins d’Andorra? Més aprofitant que Andorra Telecom en té les dades. Potser el model correcte es NO cobrar un “roaming” exorbitant que desincentiva l’ús dels mòbils forans a Andorra i si utilitzar bé les dades que generen, que es realment on hi ha una mina d’or per explorar, amb un cost zero, per aconseguir tràfic i vendes dins tota l’estructura comercial i turística. El punt de venda serà un amplificador de l’experiència digital o no serà. Per això ens cal posar el client al centre i fer que gaudeixi del moment, adaptant-nos nosaltres a la seva nova manera de consumir, al seu estil de vida. Posar-li fàcil. Tant se val el canal que desprès faci servir per comprar. Les botigues ja no necessiten clients, necessiten fans. I Andorra necessita el comerç per poder mantenir un volum suficient de turistes mentre tot canvia. 

No oblidem que el comerç en si mateix ha estat, es, i serà, la millor campanya publicitària d’Andorra si no desapareix, perquè la venda i el lleure mai havien estat tan relacionats.

¿Ens hi posem?