“El meu nom és Greta Thunberg i soc de Suècia. Si esteu veient aquest vídeo, hem sigut interceptats i segrestats en aigües internacionals per les forces d’ocupació israelianes, o forces que recolzen Israel”, declarava l’activista en un vídeo que, la matinada del 9 de juny, es va difondre per les xarxes. Almenys, en el meu costat de l’algorisme de META. La missió: amb la Freedom Flotilla Coalition, 12 activistes es dirigien a bord de l’embarcació Madleen a la Franja de Gaza, per a proporcionar recursos de primera necessitat a la seva població i, amb la repercussió mediàtica de l’acció, pressionar la comunitat internacional per posar fi al bloqueig d’ajuda humanitària. La companyia tecnològica anomenada anteriorment s’ha ocupat d’esborrar aquest vídeo del compte oficial de la Freedom Flotilla Coalition, en un descarat intent de censura per treure rellevància a l’acció. Com a resposta, usuaris arreu el món estan fent captura dels vídeos i publicant-los en els seus comptes, perquè les accions d’aquests activistes no es perdin en el mar d’informació de les xarxes.

Aquest moment d’actualitat destaca dues realitats ben conegudes pel jovent activista: el compromís ferm amb els drets humans i les dificultats constants per ser sentits. Les accions coratjoses de la tripulació del Madleen ens demostren que defensar els drets humans va més enllà de les manifestacions simbòliques. Implica exposar-se, desafiar el poder establert i trencar el silenci, fins i tot si els algorismes i les corporacions intenten amagar-ho. Ara bé, és aquesta l’única forma d’activisme que compta?

“Encara que sembli irònic, l’única manera de combatre un discurs que titlla tot el relacionat amb la lluita pels drets humans de ‘woke’, és fent servir les xarxes per comunicar el nostre missatge”

És una ingenuïtat pensar que el canvi només s’aconsegueix amb accions grans i impactants, una idea que sovint ens paralitza. La majoria de nosaltres no podem dur a terme aquestes accions espectaculars i, per por de fracassar o perdre el temps, optem per no fer res. L’entorn sociopolític actual és complex i la quantitat d’informació que rebem diàriament és aclaparadora. Mentre fem ‘scroll’ sense fi, veiem una realitat desoladora: els drets de manifestació i associació són violats en països propers com Hongria o Geòrgia, i les polítiques antimigratòries de Trump recorden més a l’Alemanya dels anys quaranta que a una superpotència del segle XXI. Després de tant ‘scroll’ infinit al llit, ens sentim impotents. Però potser ens equivoquem.

En una època en la qual la informació representa més poder que mai, la nostra generació té a les mans l’eina que necessita per fer-se escoltar: la mateixa que ens paralitza. Encara que sembli irònic, l’única manera de combatre un discurs que titlla tot el relacionat amb la lluita pels drets humans de ‘woke’, és fent servir les xarxes per comunicar el nostre missatge. Però no només es tracta de crear un contra discurs prou potent perquè cridi l’atenció dels usuaris saturats d’informació. A través de les xarxes podem aprendre, podem fer créixer comunitats de cura i de suport. Una comunitat que, tal com ha passat amb el cas de la Freedom Flotilla, lluiti perquè el nostre missatge sigui present i rellevant. L’activisme no ha de ser impressionant ni extrem per generar un canvi. L’activisme ha de ser conscient, quotidià i persistent.