El 10 de març de 2015, FinCEN —el servei d’intel·ligència financera dels Estats Units— publica una nota qualificant BPA com a entitat sospitosa de blanqueig de capitals. La nota provoca la intervenció immediata de les autoritats andorranes i espanyoles, sense dret a explicació, sense contradicció, sense presumpció d’innocència. El conseller delegat és empresonat. Comença un calvari per a les persones del grup BPA.

Espanya, en judicis posteriors, exculpa tots els directius i el consell d’administració de Banco Madrid.

Andorra, en canvi, activa una bateria de causes penals contra gestors, accionistes i membres del consell d’administració. Desenes de persones imputades. Vides familiars i professionals destruïdes. Una reputació arrasada. La societat andorrana va creure el relat fil per randa: eren criminals financers que s’havien enriquit blanquejant diners per a estructures criminals internacionals!!!

Març de 2026. Onze anys després, la veritat.

Avui està demostrat —en seus judicials espanyoles i andorrana, davant la Comissió del Congrés dels Diputats, amb documents contrastats i reconegut per tota la premsa nacional i internacional— que allò no era una investigació de blanqueig. Era una operació política criminal.

Avui està demostrat —en seus judicials espanyoles i andorrana, davant la Comissió del Congrés dels Diputats, amb documents contrastats i reconegut per tota la premsa nacional i internacional— que allò no era una investigació de blanqueig. Era una operació política criminal.

Espanya perseguia l’independentisme català. Volia accedir als comptes que Pujol, Mas i Junqueras poguessin tenir a Andorra. Per aconseguir-ho, grups dels cossos i forces de seguretat espanyols —amb les ordres i el vistiplau del govern de l’època— van decidir involucrar les autoritats americanes. Van maquillar i manipular informació per aconseguir que FinCEN publiqués una nota que destruiria el banc i permetria accedir a tots els seus comptes.

El pla s’executa meticulosament. I aconsegueixen l’objectiu… però fracassen en el de fons: no troben els centenars de milions dels polítics catalans. Els diners no hi eren.

Sense la participació o col·laboració d’Andorra, l’operació mai no s’hauria pogut executar???

Espanya negociava tractats fiscals amb el Principat i exigia informació sobre els polítics catalans.

L’engany als Estats Units els garantia l’èxit sense deixar empremtes directes.

Per què Andorra suposadament va participar en una operació criminal estrangera contra els seus propis ciutadans???

Només hi ha una resposta plausible: per encobrir la seva pròpia participació???

La persecució judicial massiva que Andorra va desencadenar contra empleats, directius i accionistes de BPA no era justícia. Era crear soroll, crear culpables, bloquejar qualsevol reacció dels afectats. Exactament com establia el manual de l’operació, tal com ha quedat acreditat en diverses declaracions judicials i documents oficials.

La maldat en grau suprem. És una descripció precisa del que va passar: un estat va col·laborar en la destrucció dels seus propis ciutadans per protegir-se a si mateix, i si és així, ha valgut la pena posar en tela de judici a tot un país???

MALDAT.