Tribunals

La Batllia manté actives les diligències per intentar aclarir les ingerències de la 'policia patriòtica' en el ‘cas BPA’

La presidenta de l’Institut de Drets Humans, que va promoure una querella contra diversos comandaments policials, afirma que s’han enviat a Espanya diverses comissions rogatòries

ARXIU
| ARXIU

T. S.

La presidenta de l’Institut de Drets Humans (IDHA), Elisa Muxella, ha assegurat aquest dissabte que la Batllia ha tramitat davant els seus col·legues espanyols diverses comissions rogatòries per tal de poder prendre declaració als components de la ‘policia patriòtica’ espanyola encausats al Principat arran de la querella presentada per l’esmentada organització arran del ‘cas BPA’. 

L’IDHA va sortir en defensa de la sobirania andorrana considerant que immersos en l’‘Operació Catalunya’ responsables i altres components del cos de seguretat espanyol van dur a terme actuacions com a mínim irregulars que van afectar el Principat fins al punt de forçar la intervenció d’un banc -Banca Privada d’Andorra (BPA)- per poder obtenir les dades de l’expresident de la Generalitat catalana Jordi Pujol i de tants dirigents sobiranistes com fos possible.

Davant d’aquesta actuació il·legal, l’IDHA juntament amb el col·lectiu de juristes català Drets va interposar el gener de l'any passat una querella que va suposar l’encausament de l’exdirector general operatiu de la policia nacional espanyola Eugenio Pino; el comissari i exresponsable de la unitat d’afers interns del mateix cos Marcelino Martín-Blas; l’actual agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso; i el seu antecessor Bonifacio Díaz, que segons les dades de què disposava la institució presidida per Muxella d’una manera o altra van participar en el procés que va comportar la desaparició de BPA.

Muxella considera que “serà difícil” treure l’aigua clara de què va passar però que continuaran impulsant les actuacions

Muxella ha explicat que alguns dels implicats han respost a la petició judicial formulada des d’Andorra i altres “estan en parador desconegut” atès que, segons la presidenta de l’IDHA, una vegada es va descobrir el funcionament de la ‘policia patriòtica’ aquesta “s’ha deslocalitzat”. Muxella ha reconegut que “serà difícil” treure l’aigua clara de la situació però ha assegurat que no obstant això “continuarem” per mirar d’obtenir més detalls de quelcom que, a parer seu, és una clara “ingerència de la policia espanyola en els nostres afers” que evidencia el fet que en estar Andorra situada entre dos grans estats “ens fa vulnerables”.

La presidenta de l'IDHA, Elisa Muxella, durant l'acte celebrat aquest dissabte a la Llacuna. | ALTAVEU

 

La presidenta de l’IDHA ha fet aquestes manifestacions en el marc de l’acte organitzat per aquesta institució i per Drets sobre la situació dels drets fonamentals al continent europeu que s’ha fet a la sala d’actes de la Llacuna durant tot el matí. En el mateix acte, el vicepresident de l’institut i advocat immers també en el ‘cas BPA’, Alfons Clavera, ha denunciat que la investigació sobre l’entitat bancària en resolució s’ha creat “una causa general” tot incorporant fets i més fets amb l’únic objectiu de crear “una teranyina que té com a finalitat perseguir un grup de persones concret”. Clavera ha denunciat també la indefensió en què es troben els advocats defensors de la causa BPA.

D’una forma més general, Muxella ha assegurat que l’entitat que presideix fa el seguiment necessari per procurar que les institucions andorranes fan cas a les recomanacions internacionals en matèria de drets humans i ha evitat pronunciar-se sobre la presó preventiva que fa pràcticament més d’un any que afecta l’empresari lauredià Joan Besolí, del qual, això sí, n’ha defensat la presumpció d’innocència, o del cas de l’activista finès extradit per Andorra a Hèlsinki Ilja Janitskin sense esperar cap pronunciament del Tribunal Constitucional.

Encara d’una manera més genèrica, la presidenta de l’IDHA ha assegurat que durant l’acte celebrat a la Llacuna “ha quedat bastant clar que els drets humans a Europa estan en perill. Van començar per la crisi dels refugiats i això va continuar”. Després s’ha referit als casos de Polònia i Hongria on els jutges són directament triats per l’executiu de torn o ha lamentat l’avenç de l’ultradreta a Àustria, per acabar lamentant el que considera la repressió per part de les autoritats polítiques, policials i judicials espanyoles d’un moviment pacífic com el promogut per centenars de milers de persones a Catalunya.