El col·lectiu Drets, que agrupa diversos professionals catalans del Dret que lluiten contra la catalanofòbia, i l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) no descarten presentar una querella a l’Audiència nacional espanyola per tal que s’investigui la denominada ‘Operació Catalunya’ en el marc de la qual s’hauria vist afectada Banca Privada d’Andorra (BPA). Totes dues entitats no volen que dita operació quedi impune, “ja que ho considerem un autèntic crim d’Estat orquestrat amb la voluntat de fer el màxim mal possible a dirigents polítics catalans”.
L’IDHA i Drets han treballat conjuntament per presentar una querella, a Andorra, contra quatre agents de la policia nacional espanyola per un delicte d’amenaces, coaccions, xantatge i extorsió a ciutadans andorrans amb l’objectiu de perjudicar la imatge de polítics independentistes catalans. La querella, que ja ha estat admesa tràmit i que està en fase d’instrucció a la Batllia número 2, va dirigida contra el comissari Eugenio Pino, responsable de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional Espanyola (DAO), l’Inspector en cap Bonifacio Díaz, de la mateixa unitat, el comissari Marcelino Martin-Blas, cap de la Unitat d’Afers Interns i Celestino Barroso, agregat del Ministeri de l’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra.
El contingut de la querella, avançat per l’Altaveu, ha estat presentat aquest dimarts davant dels mitjans de comunicació catalans a Barcelona pel president de Drets, Sergi Blázquez, la presidenta de l’IDHA, Elisa Muxella, l’advocat i membre fundador de Drets Agustí Carles, i l’advocat i vicepresident de l’IDHA Alfons Clavera. Tots quatre han explicat que si s’ha actuat primer a Andorra que a Espanya és perquè al Principat ja hi havia una investigació en marxa arran de la denúncia ratificada posteriorment en forma de querella feta per l’accionista majoritari de BPA fins a la seva nacionalització Higini Cierco.
Les dues entitats han treballat en una querella presentada a la Batllia contra Eugenio Pino, Marcelino Martín-Blas, Celestino Barroso i Bonifacio Díaz
Drets i l’IDHA, que actua com a acusació popular, consideren que els quatre querellats van vulnerar els drets i llibertats de tres ciutadans andorrans: l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra Higini Cierco, el conseller delegat de BPA i Banco Madrid Joan Pau Miquel, i la secretària del consell d’administració de BPA Rosa Castellón. El maig i juny del 2014 tots tres directius van ser amenaçats, coaccionats i extorsionats per part dels quatre agents policials amb l’objectiu d’obtenir informació de suposats comptes bancaris de polítics catalans independentistes, com Artur Mas i Oriol Junqueras, a més de Jordi Pujol. Entre l’agost i el setembre del 2016 els tres dirigents bancaris andorrans van denunciar dels fets especificant els detalls de les trobades presencials i trucades telefòniques a través de les quals havien estat amenaçats per part dels quatre policies.
Com han recordat els juristes en la presentació de la querella, les amenaces es van complir, ja que la pressió de l’Estat espanyol va acabar de manera fulminant amb l’existència de Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva filial a Madrid, Banco Madrid, que van ser intervingudes el març de 2015. Amb aquesta intervenció es va demostrar que ni l’expresident Artur Mas ni el vicepresident del govern català Oriol Junqueras ni cap dels seus familiars tenien diners al banc andorrà, i és per això que en el text de la querella les entitats demanen al batlle instructor de la causa que en les diligències prèvies de la investigació prengui declaracions als dos polítics catalans en qualitat de perjudicats.
Per les entitats querellants, tot indicaria que els quatre agents del cos de la policia nacional espanyola van actuar de comú acord i en estreta coordinació, actuant com a grup organitzat i suposadament en nom d’“algú” que tenia la possibilitat i els mitjans de fer “morir el banc”, tal com consta en les declaracions dels perjudicats. Aquest fet és especialment greu des de la perspectiva del dret internacional, tenint en compte que no es tractava d’un banc espanyol sinó andorrà i, per tant, estranger, i que a més de menystenir la sobirania, la independència i la integritat de l’estat andorrà i els seus membres nacionals, s’atempta contra la Convenció de Viena i contra el Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació signat entre el Principat d’Andorra, la República Francesa i el Regne d’Espanya del 1993.
L’Institut de Drets Humans d’Andorra subratlla les conseqüències negatives que l’afer ha tingut per l’economia, la seguretat jurídica i la reputació d’Andorra a nivell internacional la intervenció del BPA. Les dues entitats han signat un conveni de col·laboració per treballar conjuntament a la causa com a acusació popular ja que ambdues comparteixen l’interès comú de defensar els drets i llibertats dels ciutadans dels seus respectius països i fer aflorar les maniobres de les clavegueres de l’Estat espanyol.
Comentaris (1)