Marsol va posar sobre la taula aquesta possibilitat -la d’incrementar la remuneració que cal oferir als treballadors que es contractin via quota general- com a una mesura que permeti ser més flexibles en aquesta matèria. I és que, cal recordar, des de la setmana passada s’ha esgotat tot el contingent aprovat a finals d’abril i, per tant, fins que se n’aprovi un de nou a la tardor, cap empresa podrà contractar a l’estranger. L’única excepció seran determinades professions considerades estratègiques que s’obriran properament.
“És aberrant que es parli d’apujar els salaris als que han de venir, quan s’han negat a incrementar l’IPC per llei en una votació al Consell General a tots els treballadors que ja estan al país”, ha afirmat amb contundència Ubach, per a qui aquesta proposta, ara “demostra la improvisació” d’un Govern al qual acusa d’anar “com a pollastre sense cap”. La idea de Marsol, denuncia, suposa un fort greuge per al personal ja resident al Principat que, recorda, pateix les conseqüències d’una altra problemàtica: la de l’habitatge.
“Des d’un principi hem dit que cal augmentar tots els salaris, no només el mínim, i sobretot en l’àmbit privat per poder fer front a l’especulació immobiliària que han creat i fomentat amb la Llei d’Inversió estrangera i amb les dues òmnibus a posterior”, ha apuntat el secretari general de l’USdA, que torna a acusar “la majoria de Demòcrates, Ciutadans Compromesos i Units per al Progrés” de “governar d’esquena a la ciutadania, als treballadors, al jovent i als jubilats del país”. De fet, carrega també per una altra normativa, la de descongelació del mercat de l’habitatge: “per a ells, el problema no són els lloguers de 2.500 euros al mes; ho són els de 500 o 600”.
Ubach també s’ha volgut referir a les eleccions al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i, en particular, a un dels temes claus de la campanya: com resoldre la viabilitat del sistema de pensions. En aquest sentit, ha insistit en la recepta que fa temps que es defensa des del sindicat. “L’única forma és que tota la cotització es destini a la branca de jubilació i que la sanitat es passi a finançar via impostos”, afirma. A banda, posa en relleu que “quan se’ns diu que d’aquesta forma hi hauria una pressió fiscal ens volen prendre per burros”, tot remarcant que “si apuges cotitzacions, també fas pagar més”.
Comentaris