L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), amb el suport tècnic del col·lectiu català Drets, que aglutina diversos professionals del Dret que lluiten contra la catalanofòbia, ha presentat recentment a la Batllia una ampliació de la querella que fa uns mesos ja va interposar l’entitat presidida per Elisa Muxella. El text, de més de trenta pàgines, fa un extensíssim relat de tots els fets que suposadament serien la ‘derivada andorrana’ de l’‘Operació Catalunya’ i acaba sol·licitant al batlle que ja instrueix la causa, Manel Santolària, que prengui declaració, ja sia en qualitat d’inculpat-querellat o de testimoni, als principals protagonistes de la denominada ‘policia patriòtica espanyola’ alhora que també es demana que se citi com a perjudicats l’expresident de la Generalitat Artur Mas i el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i actual vicepresident del govern català, Oriol Junqueras.
L’IDHA formalment es va personar a la causa oberta a la Batllia arran de la declaració feta l’agost de l’any passat per l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització Higini Cierco. Cierco va denunciar davant la instructora del ‘cas BPA’ que ell i altres dirigents de l’entitat bancària actualment en procés de resolució havien estat objecte de coaccions i amenaces per part de diversos membres de la policia nacional espanyola, ja fossin alts càrrecs del cos o inspectors integrats en funcions diplomàtiques. Els policies els haurien exigit dades bancàries, principalment, de la família Pujol però, també, de Mas i la seva família i de Junqueras i la seva família. I els haurien advertit, tant a Cierco com a, per exemple, l’exconseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, que si no aportaven la informació requerida, “tenien la possibilitat i els mitjans de fer ‘morir el banc’”.
L'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) amplia l'acció que ja va fer fa uns mesos amb el suport del col·lectiu jurista Drets, que lluita contra la catalanofòbia
Arran de les diverses accions ja dutes a terme fins ara, amb la denúncia inicial de Cierco, la querella que l’accionista majoritari mateix va presentar, com la de Joan Pau Miquel o la família Pujol, i les ampliacions que alguns d’ells han fet, han estat encausats en aquest afer l’exdirector general operatiu de la policia nacional espanyola Eugenio Pino; el comissari i exresponsable de la unitat d’afers interns del mateix cos Marcelino Martín-Blas; l’actual agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso; i el seu antecessor Bonifacio Díaz. El batlle Santolària ja hauria practicat algunes diligències i, com remarca l’IDHA en l’ampliació de la querella, no se sap exactament quina és la posició de la fiscalia andorrana davant del que es considera un ‘crim d’Estat’ suposadament comès per “representants de l’Estat espanyol menystenint la sobirania, independència i integritat de l’Estat andorrà i dels seus nacionals”.
L’IDHA va formalitzar la querella per poder-se constituir com a acusació popular i poder tenir un paper actiu en la investigació. Els fets esdevinguts els darrers mesos i el convenciment ple que autoritats espanyoles van articular degudament una ‘Operació Catalunya’ per mirar d’aturar el procés sobiranista català a qualsevol preu, i el fet que l’institut liderat per Muxella hagi rebut el suport tècnic de Drets, han estat determinants per fer una ampliació de querella que aporta un relat més extens i sòlid, una important relació de dades i dates, a banda que sol·licita a la Batllia un llistat d’actuacions molt més elevat de les demandes fins ara i, encara més, de les que s’hagin pogut practicar.
Els querellats són els quatre encausats fins ara per coaccions i amenaces a directius de BPA: Eugenio Pino, Marcelino Martín-Blas, Celestino Barroso i Bonifacio Díaz
El contingut exacte de la querella, que avança l’Altaveu, es farà públic aquest dimarts en un acte al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Des de Catalunya es té el ple convenciment que la ‘derivada andorrana’, que va comportar l’estocada a BPA i Banco Madrid, són realment una peça clau en tot l’engranatge tant de l’‘Operació Catalunya’ com de l’actuació de la policia patriòtica. “Estem tractant d’un tema excepcional d’una gran transcendència entre estats si tenim present les conseqüències i l’impacte de tot tipus -econòmic, de solvència, seguretat jurídica, reputacional i d’imatge bancària, etcètera- que ha tingut en el nostre país la intervenció de BPA tant a nivell intern com en l’esfera internacional”.
L’escrit posa de manifest, entre moltes altres coses, que els quatre agents del cos de policia nacional van actuar de comú acord i en estreta coordinació “com a grup organitzat”. I ho van fer ‘atacant’ un banc estranger, amb l’impacte que això té tant en el dret internacional com en relació al tractat de bon veïnatge signat entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya. I, per tant, anant contra la sobirania d’Andorra i els drets i llibertats dels seus ciutadans. I l’IDHA s’hauria constituït com a part de la investigació veient com ni el Govern ni la fiscalia de l’Estat no haurien estat proactius en la defensa de dits drets i ni tan sols no han comparegut “en les actuacions per esbrinar si els fets denunciats són certs i demostrables”.
La querella, ja s’ha dit, és prodiga exhaustivament en dades i dates. Recorda, per exemple, la visita de Mariano Rajoy a Andorra el gener del 2015, just quan ja s’estava tramitant la primera comissió rogatòria d’Espanya al Principat sol·licitant dades dels Pujol i la batlle instructora de la causa andorrana, Maria Àngels Moreno, s’havia oposat a donar curs al sol·licitat tot recordant que el delicte fiscal no està tipificat al Principat i que el blanqueig de diners procedents estrictament de l’evasió tampoc no és perseguible al país. Manté l’ampliació de querella que és inconcebible que en aquell marc, Rajoy no tractés la qüestió amb les autoritats andorranes. També explica totes les intervencions policials, les amenaces suposadament fetes als dirigents de BPA o les relacions entre els policies intervinents, la cúpula policial i, fins i tot, la política, liderada pel ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz.
Es deixa clar que, com no podia ser d’una altra manera, l’actuació de policies com Pino, Martín-Blas o el seu primer amic i després rival odiat José Manuel Villarejo (s’acredita fins i tot com es va succeir el trencament de relacions entre els dos comissaris), van actuar fora de la llei -no només andorrana, també espanyola- i sense cap cobertura judicial. Per això una part del text entrat a la Batllia la setmana passada s’encarrega d’explicar el funcionament i l’estructura del cos policial espanyol. I es remarca el fet que estan tots al llindar de la jubilació han estat ascendits, premiats, homenatjats o enviats a destins on gaudeixen de protecció diplomàtica. L’Institut de Drets Humans posa de relleu les conseqüències que l’actuació espanyola hauria pogut tenir a nivell diplomàtic i deixa clar que “la nostra compareixença com a acusació popular és en defensa de la sobirania i la independència del Principat d’Andorra”.
Es denuncia el ‘crim d’Estat’ suposadament comès per “representants de l’Estat espanyol menystenint la sobirania i independència de l’Estat andorrà i dels seus nacionals”
Per tot plegat es demana la pràctica de nombroses proves documentals a tenir en compte i, també, d’una quantitat important de diligències testificals a practicar. Així, per exemple, se sol·licita que se citi per comissió rogatòria i es prengui declaració als quatre querellats (Pino, Martín-Blas, Barroso i Díaz), demanant, si escau, en els casos pertinents, que s’aixequi l’eventual immunitat diplomàtica. Que se citin per les vies corresponents i també es cridin a declarar, en aquest cas com a testimonis, el comissari jubilat José Manuel Villarejo o el cap de la secció d’Ocupació i Seguretat Social de l’ambaixada espanyola a Andorra José Crespo, que va fer de mitjancer en una de les suposades trucades telefòniques amenaçadores.
Més protagonistes espanyols que es demana que puguin respondre davant la Batllia pels conductes escaients serien tots els agents de policia que van participar en les operacions de seguiment i contraespionatge en les trobades que haurien mantingut a Madrid Martín-Blas, sota l’àlies ‘Félix’, i Joan Pau Miquel. O Daniel de Alfonso, excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya i que mostrava estar suposadament al cas tant de l’‘Operació Catalunya’ com dels neguits que es passaven a BPA en unes gravacions que van aparèixer en el rotatiu digital publico.es tot parlant amb el ministre Fernández Díaz. Com a testimoni també s’interessa la presa de declaració de l’advocat José María Fusté Fabra.
L'ampliació de querella també proposa citar tot un seguit de persones andorranes o directament relacionades amb el país. En aquest sentit, l'IDHA proposa al batlle que citi a declarar, sempre en qualitat de testimonis, l'exdirectora general de l'Institut Nacional Andorra de Finances (INAF) Maria Cosan, els tres administradors provisionals mancomunats que durant un mes es van fer càrrec de la intervinguda BPA (Carles Salvador, Santiago Guillén i Joan Quera) i el cap de la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIFAnd), Carles Fiñana. Aquest darrer se'l reclama perquè expliqui l'eventual informació que hagués pogut facilitar a les autoritats espanyoles i americanes però, sobretot, que expliqui quina relació tenia amb Marcelino Martín-Blas i si és cert que aquest li hauria explicat algunes de les 'mogudes' que hauria estat fent a Andorra. I a Cosan i als tres administradors provisionals de BPA se'ls pretén demanar quina informació bancària de dirigents polítics catalans o de qualsevol altra naturalesa van facilitar a Espanya, si és que en van facilitar alguna, una vegada el banc intervingut ja es trobava en aquesta situació.
Finalment, també se sol·licita que es prengui declaració, en aquest cas com a perjudicats, a Artur Mas i Oriol Junqueras, atès que “totes les actuacions presumptament delictives anaven dirigides a esbrinar comptes bancaris personals d’ells dos i dels seus respectius familiars, segons que es desprèn de les querelles presentades”. Si la petició de citació per declarar com a perjudicats no s’estén als Pujol és perquè la representació lletrada de la família de l’expresident de la Generalitat ja està personada en la causa. L’ampliació de querella ara presentada a la Batllia és extensa. Extensíssima. I dóna feina, i de quina manera, al batlle Santolària. L’instructor penal ja ha practicat fins ara algunes diligències. Però sense excessiva transcendència ni amb la celeritat, asseguren les parts, que caldria o que sí es dóna en altres causes. Coses que passen, de ben segur.
Comentaris