Josep Dallerès \ Membre del Grup de Reflexió del Consell d'Europa

“Vivim un moment crític a Europa; soc optimista per natura i ara hi ha elements per no ser-ho”

Josep Dallerès va néixer a Vilafranca del Penedès l’any 1949. De petit, però, no va trigar a traslladar-se al Principat d’on eren els seus pares. Professor de formació, la política va ser una altra de les seves passions. Hi va estar de forma activa tres dècades, incloent-hi dues legislatures com a síndic general. Posteriorment, també va ser ambaixador d’Andorra al Consell d’Europa. I, a més, sempre ha cultivat la seva faceta d’escriptor, especialment la poesia.

Josep Dallerès nomenat membre del Grup de reflexió d’alt nivell del Consell d’Europa
Josep Dallerès nomenat membre del Grup de reflexió d’alt nivell del Consell d’Europa
Anem Editors

Fa uns dies es va conèixer que Andorra tindrà un representant dins del Grup de Reflexió que vol impulsar la secretària general del Consell d’Europa. Serà Josep Dallerès, que admet que el nomenament l’ha sorprès. L’agafa, però, amb interès i voluntat d’aportar el seu gra de sorra i continuar contribuint a la bona imatge del país dins l’organisme. I, també, conscient que la institució i tota Europa afronta un moment molt delicat.

En què consisteix exactament el grup de reflexió del qual formarà part?

Doncs, la veritat no en sé gaire. Tot just el que diu la carta de nomenament. Suposo que a partir del dia 29, que és la primera reunió, en tindré més informació.

S’esperava que el nomenessin membre?

A mi, fa un temps, em van preguntar si estaria disposat a formar-ne part. Llavors, vaig dir que sí, però no creia que acabessin escollint cap persona d’Andorra.

Com ha anat el procés?

És un nomenament de la secretària general del Consell d’Europa. Sé que els diferents Estats han presentat candidats. Fins a 36. I s’ha elegit un grup de 7.

“Em costa que al Consell d’Europa es valora molt la feina que es va fer durant la presidència d’Andorra; m’ha arribat per moltes vies diferents”

Li han explicat els motius pels quals ha estat escollit?

Crec que l’única persona que pot respondre a aquesta pregunta és la secretària general del Consell d’Europa.

I per què pensa vostè que l’han seleccionat?

Tinc el coneixement del Consell d’Europa, en particular durant la presidència d’Andorra ara fa uns anys. Llavors, la nostra prioritat va ser l’educació a la ciutadania en democràcia i drets humans. Aquesta idea ha tirat endavant i forma part d’un dels programes de l’organisme i, ara, fins i tot la Unió Europea ho vol tirar endavant internament. Potser és un dels elements que ha influït. Cal tenir en compte que no totes les prioritats de les presidències segueixen quan aquesta s’acaba, però la nostra proposta sí que ho va fer. La idea era trobar unes pautes per l’ensenyament democràtic i dels drets humans. Deu anys després ha donat fruits, s’ha transformat en un programa que s’està duent a terme

Entenc que això el satisfà...

No deixa de ser el reconeixement a la feina feta, no només per mi sinó per tot un equip de gent que treballava tant a Exteriors com a Educació.

Dalleres
Dallerès, durant un dels actes com a ambaixador al Consell d'Europa, amb la llavors secretària general.

Quins temes s’han d’abordar al grup de reflexió?

Anirà sobre l’evolució del mateix Consell d’Europa. Ara haig de posar-me en contacte amb el secretariat per si em poden passar més documentació.

Com valora l’actual situació a Europa?

Estem en un moment molt crític.

Es pot salvar?

L’únic que no es pot salvar és la mort. Mentre hi ha vida hi ha esperança. Espero que hi hagi sentit comú, tot i que és el menys comú dels sentits, prevalgui davant l’enfrontament i la matança i es torni a la racionalitat. Malauradament, jo, que soc per naturalesa molt optimista, ara penso que hi ha elements per no ser-ho gaire.

Com valora el fet que Andorra se sumés a les sancions a Rússia?

Estem a dins d’un despropòsit tan gran... Un primer punt és que no es pot donar suport a la invasió. S’ha de condemnar, també la guerra, en tot moment, que les armes agafen el rol de la pau. Tot i així, no he esperat que sortís el Papa a dir que no tot el mal està d’un costat. De la invasió hi ha un sol responsable, que és el govern rus, però a l’altre cantó no tots són bons. A Ucraïna es lliuren moltes batalles i no totes es diuen pel seu nom. Es van començar a lliurar molt abans del primer tret. Defenso al 99,9% aquella intervenció del pontífex.

“De la invasió hi ha un sol responsable, que és el govern rus, però a l’altre cantó no tots són bons. A Ucraïna es lliuren moltes batalles i no totes es diuen pel seu nom”

Andorra és ben vista al Consell d’Europa?

Crec que tothom està ben vist. Es valora molt la feina que es va fer durant la presidència. Em consta. M’ha arribat per moltes vies diferents. És el reconeixement de la feina feta. Potser sí que en podríem haver tret millor profit, però és que nosaltres mateixos ens ho hem de creure més.

Quins són els reptes pel Consell d’Europa?

De moment, està regit pel seu estatut, que és el tractat del Londres i la convenció dels drets humans, amb la instauració del Tribunal d’Estrasburg. La seva tasca és sobre aquests documents, amb altres tractats. Mentre no es canviïn, són aquests.

S’apliquen prou satisfactòriament?

És qüestió de veure el got mig buit o mig ple. Depèn de qui ho faci. Hi ha molts convenis que també estan signants per altres països. Es podrien aplicar millor? Possiblement sí, però l’home és com és, no és perfecte.

Es veu tornant a primera fila de la política?

Crec que no he marxat mai de la política, tot i que fa anys que no estic a cap càrrec, però sí que la segueixo. Tornar? Jo vaig entrar l’any 1981 perquè hi havia un canvi de sistema electoral i es buscaven candidats per dos anys. I en vaig estar trenta. I sempre, quan arribaven les eleccions, no tenia la intenció però si es considerava, anava. Quan vaig estar en política, vaig fer el que considerava que havia de fer.

No descarta tornar?

Ni m’ho plantejo. Sempre són concursos de circumstàncies. Si fa un mes m’haguessin dit que tornaria al Consell d’Europa, no ho hauria cregut. El que hagi de venir, vindrà; i veurem si estic disponible.

Els seus lectors han de témer perquè la feina amb el grup assessor li tregui temps per escriure?

No ho crec. Jo continuo escrivint i porto un ritme bastant elevat.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending