La sala d’art de Govern acaba d’inaugurar la seva exposició on es veu reflectida tota la seva trajectòria artística. Quina és la sensació de veure tot el seu recorregut en un mateix indret?
D'entrada és com molt emotiu. Et remou molt, ja que és retrobar-te amb molta obra de molts anys, que fa temps que no veus, el 90% provenen de prestadors, i que queden llunyíssimes en el temps. Mai saps com reaccionarà l'obra una altra vegada sortir a un espai d'exposició i ha sigut com una retrobada de família. En definitiva, ha estat molt emocionant i emotiu.
L'exposició està com separada per tres grans blocs i en cadascun té unes característiques molt concretes. Aquestes representen, de certa manera, la situació que estava vivint en aquell moment?
La repartició l'ha fet la comissària de l'exposició, la Carme Soler, i quan vam començar a treballar-la em va dir que volia explicar l'obra no des d'un punt de vista d'anys, sinó el recorregut a partir de canvis de format i material. Al final va lligat; crec que l'obra va molt lligada a la teva vida, el que et passa, són molts anys i passen moltes coses i situacions, i d'alguna manera tot això es reflecteix en l'obra. Aquests tres blocs van reflectint una mica el que a mi m'ha anat passant, com ho he viscut o el que m'ha arribat a mi a la vida durant aquests anys.
Un altre dels aspectes que sorprèn més aquells que veuen l'exposició és el canvi de material entre les tres parts. Per què aquests canvis i, al final, aquest retorn al fang?
De fet, el fang no l'he deixat mai; només una mica quan vaig estar amb la pedra. De fet, les peces de bronze, en el meu cas, les faig de fang per després treure els motles. A tot arreu hi ha el fang d'alguna manera menys en el període de la pedra, perquè sí que aquest material és directe i treballes directament en el bloc d'on treus el definitiu i quan treballo ferro, que també aparto el fang com a material de base.
Aquesta inauguració de l'exposició al parc Central coincideix amb l'escultura que el comú d'Andorra la Vella li ha comprat i l'ha ubicat en el mateix indret. És casualitat o no?
És un regal de l'univers perquè les coses no anaven juntes per res del món. Una cosa és el Govern i l'altre és el comú, van néixer en moments diferents els projectes, de dues fonts totalment diferents, però de forma màgica han coincidit en el temps. No hi havia res pensat per fer-les coincidir. Insisteixo, les dues coses em van arribar de sectors diferents, espais sense relació, dues iniciatives que no tenen res a veure i que han coincidit en el temps. Precisament ho comentava el dia de la inauguració amb les autoritats, ho arribo a voler fer expressament i no surt. En passar és una pujada de moral molt gran.
Deia abans que gran part de les obres provenen de col·leccions particulars. Ha costat molt anar a buscar les obres?
Jo he ajudat a localitzar-les. Moltes d'elles no les hem localitzat perquè estan a l'estranger lluny i no tenia senti portar-les amb uns costos tan elevats. De fet, la feina de decidir les que es portaven o no, fer els tràmits i l'organització de la sala és cosa de la comissària i jo he acompanyat amb el que m'han demanat.
“El futur és treballar en el meu taller i les coses, en funció d’on tu vols anar, van variant una mica en funció de les variables del dia a dia, la vida o les circumstàncies”
En quin punt es troba en l'àmbit artístic?
Em trobo en el moment de les últimes obres de l'exposició, les esferes. Potser és un moment molt tranquil a novell personal meu, com molt tranquil·la amb el que estic fent, molt convençuda del que faig, amb moltes ganes de fer-ho i com amb moltes ganes de continuar amb el que estic fent perquè aquí només es veu la punteta del que estic començant, però em sento molt còmode. És un format molt diferent, el material sí que és de la branca del fang i amb molt dibuix, que també torno a ell que m'agrada molt. Còmode i amb moltes ganes de continuar fent totes aquelles coses que tinc en el cap.
Ja porta uns quants anys dins el món de l'art. Quantes exposicions ha fet al llarg de la seva trajectòria artística?
No sabria dir-te. Primer vaig treballar amb la Galeria el Centre, que ja no existeix i que va estar primer a Caldea i després a altres llocs. També he treballat amb la Galeria Pilar Riberaygua i ara estic a la galeria Art al Set i en totes he fet exposicions. Ho hauria de mirar, perquè de memòria no sabria dir-ho.
De totes elles, quina és la que recorda o més estima té?
Estima, jo crec que totes per igual, ja que és com ensenyar un bocí de la teva vida. Sempre que he ensenyat obra ho he fet amb molt respecte per la gent que ve a mirar-la. Personalment, crec que la gent que va a una exposició fa un acte de generositat, de venir i de dedicar un part del seu temps, indistintament si li agrada l'art o no. Sempre m'ha semblat que has d'ensenyar una cosa seria i honesta quan fas una exposició, que no pots fer les coses perquè sí, i, per tant, hi he posat molta estima en totes elles. Potser, la primera d'elles, és la que més et queda gravada en el subconscient, perquè és la que et fa adonar que comença una cosa molt important en la teva vida.
D'altra banda, la més emotiva, sens dubte, és aquesta perquè no és una exposició de venda, sinó d'ensenyar i hi ha un relax perquè no hi ha aquesta pressió de venda. A més, també hi ha aquesta cosa d'ensenyar feina que ja has fet i permet un cert relaxament, però al mateix temps una certa impressió i veure-ho tot junt i de com encaixarà una cosa amb altra. Quan veus que sembla que funciona és, tot plegat, molt emotiu.
Quin futur veurem en Judit Gaset?
No tinc ni idea. El futur és el que he comentat abans, treballant en el meu taller i les coses, en funció d'on tu vols anar, van variant una mica en funció de les variables del dia a dia, la vida o les circumstàncies. Estic treballant en la idea del mòbil o peça suspesa, amb aquest dibuix, amb la natura, amb els universos. Anirà, imagino, per aquí, però no sabria dir-te una cosa en concret.
Hi ha alguna idea o algun material que encara no ha provat, però li agradaria fer-ho realitat?
Sempre hi ha coses noves, perquè sempre descobreixes o coneixes materials que en algun moment, sense saber el perquè, l'introdueixes dins de les teves obres. Per exemple, fa poc vaig fer un curs a l'escola d'art sobre una tècnica antiga i hi vaig anar perquè precisament la professora, la Montserrat Altimira, l'aplica en el fang o ara faran un esmalt en fred i son coses curioses i mai saps. Són com potets que poses a la cuina i tens més eines per investigar.
Comentaris