També vol millorar el poder adquisitiu de la població augmentant el salari mínim i treballar a fons en la problemàtica de l’habitatge. La principal tasca que ha tingut i que té abans dels comicis, però, serà desmarcar-se del que proposa Demòcrates, amb qui ha fet govern els darrers quatre anys.
L’escissió de Liberals va ser un moment clau a la seva carrera política. Com viu aquell moment?
Va ser una transició una mica difícil, després de prendre la decisió que vam prendre de sortir, de desvincular-nos i poder fer el nostre projecte. Vam veure que no tindríem una trobada ideològica conjunta després d’haver estat vint anys en un partit liberal i haver estat durant tant temps treballant i construint una mirada que penso que ara s’ha perdut, sincerament. Però ara ja ha passat, pensem que hem pres una bona decisió i estem amb aquest nou ideari, amb el qual pensem que tenim un espai polític per cobrir i esperem que així sigui.
La creació d’Acció ve, aleshores, de la necessitat d’un canvi de mirada...
I de continuar amb la línia que ja havia treballat, des d’una visió més oberta, de mirar cap endavant. Defensem una ideologia de base progressista i no conservadora. Per tant, per nosaltres aquest nou lideratge de Liberals no era el que nosaltres consideràvem que havíem de defensar. I els companys que m’han acompanyat tampoc no la compartien.
Com ha estat la tasca per configurar precisament això, les persones que l’acompanyen en aquesta candidatura?
És tot un repte fer candidatures. Quan estàs en aquest procés electoral es generen moltes tensions, i has de començar a veure si tens prou suport abans d’engegar unes candidatures. Vam tenir una presentació on se’ns va apropar molta gent, vam tenir suport important al nostre criteri, veurem si després es trasllada també a les urnes. Però la veritat és que aquesta suma de noves figures, de noves persones, més enllà dels que vam sortir del partit, crec que és el que ens ha facilitat poder formar la candidatura, que estem molt contents, hem fet un equip molt maco.
“S’ha de ser més valent amb les decisions que s’han pres durant aquesta legislatura. Des d’Acció hem fet una valoració i pensem que hem de ser molt més decidits”
Quina és la diferència entre la vostra candidatura i la de Liberals i Demòcrates?
És veritat que en algunes coses que hem treballat més junts durant aquest govern tenim criteris similars. Per exemple, en relació a la defensa de l’acord d’associació, en el qual jo penso que tenim un posicionament clarament decidit i pensem que és molt important. Sí que som molt similars, també segurament en alguns aspectes amb relació al marc discal, per la sostenibilitat, als objectius 2030 que nosaltres també estem molt compromesos... Però nosaltres pensem que s’ha de ser una miqueta més decidits amb el tema de l’habitatge. S’ha de ser més valent amb les decisions que s’han pres durant aquesta legislatura. Des d’Acció hem fet una valoració i pensem que hem de ser molt més decidits.
En quin sentit?
Per exemple, amb la inversió estrangera, pensem que s’ha de ser més decidit i s’ha d’incrementar encara més el llindar per la inversió estrangera en habitatge. Hauria de ser un import important, perquè si és de 350.000 o 400.000 euros, al preu que està ara l’habitatge són els pisos que es podrien llogar, i no volem que accedeixin a aquest mercat. També és molt important tenir un registre de la propietat. S’ha de ser molt valent, i Demòcrates no ho ha volgut, i Liberals tampoc no ho volia. És cert que segurament únicament tenir el registre de propietats no serà el que farà que tots els pisos surtin, però ficarà molt ordre al mercat, i donarà una garantia jurídica als propietaris. Amb això, doncs jo crec que també ens diferenciem, en ser més decidits i també a prendre en consideració opcions que es posen damunt de la taula.
Aleshores, sense entrar amb propostes concretes, Acció és més progressista i Demòcrates, més conservador.
Demòcrates també s’emmarca dins d’una ideologia, segons el meu criteri, més liberal, però per mi continuen marcant-se com a més conservadors que nosaltres. Crec que Acció apostem més, suposo que pel fet d’iniciar un projecte nou i que ens allibera d’una part de responsabilitat.
Veient la línia que s’ha seguit a Liberals aquestes eleccions, sobta que en algun moment es compartís projecte.
No hi ha color. Els canvis dins de les estructures polítiques es nodreixen de la gent que s’hi va sumant, i jo penso que els últims anys en el Partit Liberal s’havien sumat persones més conservadores. Potser perquè no vam arribar a convèncer prou a aquesta part més progressista. Aleshores jo crec que s’ha marcat molt bé la diferència, i que segurament això també serà positiu.
Més d’una vegada ha comentat que l’escissió podria portar confusió, com creu que els pot afectar per a aquestes primeres eleccions?
És veritat que genera confusió, perquè a mi encara se m’emmarca, després de tota una trajectòria política dins del Partit Liberal hi ha persones, sobretot aquells que no segueixen tant la política, que m’identifiquen encara amb un sector del qual ja no formo part. I això pot portar certa confusió, sí. Però estem intentant demostrar el nostre posicionament, la formació és molt nova i té una part més desconeguda, a més hem estat junts a dins de Govern, però no som el mateix partit... Però esperem que entenguin que som diferents de Liberals, que som diferents de Demòcrates, i que tenim propostes diferents. Nosaltres apostem per propostes que donin drets a tothom, i en això som molt diferents a ells. Volem despenalitzar l’avortament, legalitzar la doble nacionalitat, volem reobrir el debat de la llei del règim electoral i fer un referèndum per tenir sistemes més proporcionals i representatius, però també volem obrir el debat de les llistes obertes.
En quin sentit voleu legalitzar la doble nacionalitat?
Volem modificar la llei de la nacionalitat en el sentit de reduir els anys i facilitar l’accés a aquelles persones que ja porten moltíssim temps dins del país i que no accedeixen, de vegades, per passar un examen, quan són persones que estan totalment naturalitzades en el territori. Pensem que s’hauria de substituir aquest examen d’assimilació per una formació bàsica o senzillament algunes entrevistes. Per tant, hem de tirar cap a reobrir uns debats institucionals i estructurals que són bastant complicats de posar damunt de la taula estant vinculats a Liberals o Demòcrates. Amb això també som més valents i, perquè intentem explicar que per poder tenir una visió oberta i més decidida tampoc cal ser socialdemòcrata.
Per què no s’ha fet fins ara?
És bastant comú en els territoris petits, perquè es té com un sentiment de pèrdua d’identitat pròpia. Quan tu permets que hi existeixin aquestes dobles nacionalitats, es genera aquest sentiment. Però nosaltres pensem que això no és així, que al final cada cop disposem de més persones per a la flexibilització de la norma amb la nacionalitat andorrana i s’ha de normalitzar més.
Assegura que es diferencien molt de Demòcrates, però a nivell de candidatures han pres dos posicions molt oposades al respecte. A la Massana van en contra, i a Escaldes-Engordany, fan coalició. Com s’explica això? No és contradictori?
Acció presenta un projecte en solitari, tenim la nostra candidatura nacional, tenim els nostres candidats a la Massana, que pensem que era important perquè és la parròquia on jo també formo part i espero tenir més suport. Per tant, en aquest punt volem presentar una candidatura contra CC, perquè és un sector polític dins de la parròquia molt conservador al nostre criteri. I també fem un acord a Escaldes, que és un acord tàctic per poder disposar d’un conseller dins del nostre grup parlamentari. Aquesta és una de les raons. Les anteriors eleccions des de Liberals vam fer un acord amb el Partit Socialdemòcrata, i el vam fer per poder disposar cadascú del seu grup parlamentari. I això ve a parar a la necessitat de modificar el sistema electoral. Però nosaltres presentem el projecte, que és Acció, i el presentem on hem pogut per poder disposar de candidatures i d’accedir a tenir opcions al Consell General.
“Al pas que anem perdrem la classe mitjana si no fem un esforç”
Com a candidata a Cap de Govern, quina és la fotografia de l’Andorra actual? En quina situació està el país?
A Andorra ha crescut la bretxa entre el que seria una classe més benestant i la situació de les famílies i ciutadans. Ens trobem en una situació amb una inflexió molt alta com a conseqüència de l’impacte de la guerra, l’impacte energètic i de sortir de la pandèmia. Tot això ha fet que els preus apugen i els salaris hem de continuar fent un esforç per apujar-los, per poder-nos adequar a aquesta sortida. Sí que és veritat que hi ha moltes dificultats. És cert que hem tingut un creixement econòmic important a Andorra, molt més ràpid del que esperàvem, però això no s’està reflectint als salaris, per exemple. I a aquest pas perdrem la classe mitjana si no fem un esforç.
I amb aquesta reflexió a sobre la taula, quins són els punts clau del programa d’Acció?
Treballar aquesta legislatura novament amb l’habitatge amb molta insistència i sent molt valents per fer una inversió per adquirir un percentatge important d’habitatge públic de lloguer a preu assequible. Això és molt important. També que part d’aquests diners es puguin dedicar a què els joves accedeixin a un habitatge. D’altra banda, no ens sembla bé començar nous projectes fins que no es tingui la inversió feta per la població. El desviament de la Massana o el de Sant Julià s’ha de fer, defensem l’aeroport a la Seu, disposar d’un heliport nacional... Són projectes engegats i infraestructures que es necessiten, però hi ha altres que pensem que el Govern proper no s’ha de comprometre i que ha de dedicar els diners a rehabilitar edificis tancats o infraestructures inacabades. Complementàriament també és molt important apujar el salari mínim i arribar als 1.400 euros, almenys.
Com és sostenible aquesta mesura?
S’ha de fer amb concertació social. És superimportant poder parlar amb el sector i amb la patronal, fer acords. Però s’ha de preveure no únicament aquesta qüestió, sinó també la sostenibilitat de les pensions de l’increment de les cotitzacions de la CASS. I això no ho pot fer el Govern a ‘drecretazo’, ens hem d’asseure i hem de veure com es pot arribar a aquest increment de forma progressiva.
Pel que fa a la millora del poder adquisitiu, que també figura al seu programa, quines són les opcions que proposa Acció? Entenc que és clau la diversificació de l’economia.
En aquest sentit, pel que fa a la diversificació de l’economia, nosaltres volem incidir molt en el fet que l’acord d’associació serà una manera en la qual les petites i mitjanes empreses del país, i també les grans, tindran opcions d’ampliar el seu negoci més enllà del territori andorrà amb unes facilitats que ara no tenen. No és únicament ampliar la productivitat interna sense dependre tant de la inversió estrangera, que sembla que si no és així ara no creixes. Volem activar aquest fet, però també incidir en aspectes com les noves tecnologies, tot aquest canvi digital que ens arriba i que permet nous models de negocis. Per exemple, reobrir la llei que va quedar una mica a mitges amb el tema dels actius digitals per poder recuperar la tecnologia blockchain, com utilitzar-la per poder disposar d’actius digitals i mirar que Andorra pugui ser un referent en aquest sentit.
Plantegen també un canvi de rumb d’Andorra Business, cap on?
Té uns objectius molt clars amb relació a portar capital estranger i aquesta inversió estrangera, i pensem que ara es pot baixar el ritme en aquest sentit. Continuar informant quan calgui, però centrar-se en l’acció contrària. Que Andorra Business se centri, precisament, en treballar directament amb les empreses del territori, d’una manera molt pràctica i explicar-los com podran diversificar el seu negoci cap a l’exterior.
Parlant de drets... Aposten per despenalitzar l’avortament, creuen, aleshores, que té encaix a Andorra?
Jo crec que hem avançat en la percepció i en l’entesa jurídica que se li podia donar a aquesta qüestió. Jo crec que en els últims anys a Andorra també hem legislat aspectes que poden entrar en contradicció amb la figura del coprincipat, concretament amb el Copríncep Episcopal, i hem pogut fer alguns passos. Ara s’ha d’anar una miqueta més enllà, i les recomanacions que se’ns fan en aquest sentit són clares i no podem seguir evitant-les. Creiem que amb la taula de treball s’han rebut alguns informes jurídics consistents els quals asseguren que es podria fer. Pensem que es pot despenalitzar amb alguns criteris jurídics que siguin clars i que no penalitzin ni a la dona, ni als metges. Una altra cosa és com ho podem fer dins del territori i com fer un lligam en relació a la CASS, que també és important.
“Nosaltres permetem que s’informi sobre aquesta pràctica, sabem que succeeix, però no es fa dins del territori andorrà”
No és contradictori que a un país com Andorra, on està penada la pràctica de l’avortament, es doni informació sobre com realitzar-lo a fora mitjançant el SIAD?
És veritat que hem mantingut una hipocresia en aquest sentit. Nosaltres permetem que s’informi sobre aquesta pràctica, sabem que succeeix, però no es fa dins del territori andorrà. La realitat és que les dones accedeixen a aquest dret i al país no podem continuar amb aquest estigma. Jo era de les que pensava que no seria possible trobar una fórmula que no afectés el coprincipat, però avui en dia penso que sí que és possible.
Per tancar, quines són les expectatives que posa Acció en aquestes eleccions?
Les nostres expectatives són disposar de tres consellers, almenys, és el que ens agradaria. Si podem arribar a tenir grup parlamentari doncs estarem molt contents de tenir la representació al Consell General.
I si no s’aconsegueix, quin és el pla B?
No hi ha pla B, o entres, o no entres. Però en tot cas, és continuar. La voluntat d’un partit polític és construir, i si es dona aquesta situació doncs farem anàlisis i crítica constructiva per veure com poder reforçar el que hem creat.
Comentaris (15)