Segon mandat comunal, quin balanç fa de la feina feta fins ara?
El balanç d’aquest any que hem tingut és positiu. Incideixo amb el Festival de Jazz, el de l’any passat ja va ser més o menys el que preteníem, tot i que hi havia hagut unes eleccions i per deixar les mans lliures al nou equip comunal es va fer una programació amb certes consideracions. Aquest any recuperem moltes coses com Transversals, que serà tremendament crític i amb ajuda de l’ambaixada francesa. Per tant, estic content, però els que estem en la cultura hem de tenir aquest sentit més crític que en altres coses no es demana, i més la cultura que es fa amb diners públics, l’avaluació ha de ser continuada, preguntar molt a la gent i als tècnics, parlar molt amb tots els actors culturals per donar a la gent de la parròquia aquestes coses que els volem donar a conèixer perquè ampliïn la visió cultural, però analitzar molt bé si les coses que fem funcionen o no.
Cultura és un àmbit complicat quan es depèn tant de la valoració econòmica. Es posa massa el focus en la part econòmica?
Jo crec en la cultura, és un motoret que a vegades pot fer variar la conducta de molts col·lectius o la sensibilitat de molts col·lectius, però estem condicionats per pressupostos i que no sembli que es fa per un caprici. És cert que sempre hi ha tendència a preguntar quant a costat, però al departament, per definició, intentem donar la màxima visibilitat a l’actualitat cultural i això té un cost. Però tinc sort, i el cònsol ho diu molts vegades, que per a l’equip comunal la cultural no és una despesa sinó una inversió. Perquè si es fa bé estàs invertint en la comunitat, aconsegueixes que hi hagi cohesió social, una visió diferent, i moltes vegades amb aquesta sensibilitat aconseguim que el ciutadà tingui una visió de les coses diferents. Però sí que és veritat que en ser diners públics ens condiciona molt.
“Si ho fas bé, amb la cultura inverteixes en la comunitat, aconsegueixes que hi hagi cohesió social i una visió diferent de les coses”
Creu que Escaldes ha sabut trobar bé la formula conjunta entre cultura i promoció econòmica a l’hora de fer propostes, com poden ser el Turistes i Banyistes o el De pont a pont.
Això forma part de la nostra realitat. Si sortim al carrer, l’entorn de la parròquia condiciona molt. No crec que es pugui separar la part turística -estarem d’acord o no en el model- però forma part de la realitat de la parròquia i de la nostra essència. Per exemple, el departament està treballant de cara a l’any que ve en l’exposició sobre el comerç, que donarà continuïtat a la que vam fer sobre els pioners de l’hoteleria. Ja va passar també amb el Pessebre Vivent d’Esteve Albert, es fa perquè vingui turisme i conegui la realitat de la parròquia. I això crec que s’ha de fomentar, perquè es el nostre ADN. Si es mira la part històrica d’Escaldes, és la que el comú vol donar a conèixer i això és cultura.
El projecte Caldes ha de ser un altre revulsiu per la part alta. Aquest estiu ha de ser el primer de gaudir-lo completament?
S’està acabant i amb la part que a mi em toca, que és l’espai Caldes, estem treballant plenament, amb exposicions molt contemporànies, també fem concerts... A l’última exposició hem tingut més de 2000 visitants en els dos mesos i poc que ha estat oberta.
Que pugi gent a les fonts porta gent a les exposicions o la inversa?
Exacte. Teníem el CAEE amb unes xifres molt maques d’assistència, però a l’espai Caldes tenim el contrapunt més contemporani o modern.
El CAEE. S’han celebrat 20 anys, estan satisfets de com va? I cap on ha de continuar?
Fa uns dies vam fer conferències, precisament, que van donar una visió, més o menys, de cap on pensen que han d’anar aquests equipaments culturals. Nosaltres també creiem molt a fer un treball previ a tota cosa que fem i pensàvem que això podia donar-nos molt la idea del que han de ser els equipaments en un futur, tot i que després ningú té la bola màgica. No fa tant semblava que tots els museus anaven cap a la immersió, també semblava que els concerts havien d’anar als 360 graus i al final s’ha quedat amb una pantalla, una il·luminació i un artista. Però tot va evolucionant. El que volíem amb els 20 anys del CAEE és fer aquesta reflexió de què volem ser o com estar més al costat del consumidor cultural i com atraure la gent jove.
“Soc dels convençuts que la cultura ens fa més lliures com a ciutadans”
El gran repte.
Amb la gent jove tenim la paradoxa aquesta que són grans consumidors culturals, perquè és molt estrany que no hi hagi cap jove que no consumeixi Netflix o Spotify, però no van als museus. I jo crec que moltes vegades és perquè no són conscients que són un actor cultural important. A una persona de 12-14 anys li dius que és un actor cultural i et dirà que no, però si escoltes música, mires pel·lícules... al darrere hi ha el sector cultural. I jo soc dels convençuts que la cultura, ens fa més lliures. Serà més o menys agradable el coneixement que ens aporta, però ens fa més lliures com a ciutadans.
I tenen alguna cosa en ment sobre què fer al CAEE?
Hi ha una part que sí que haurem de canviar-la, però el que no es veu clar és que hi hagi unes alternatives explicatives al que s’ha fet fins ara. No és tan diferencial la nostra manera d’explicar del que es fa a fora. Potser sí que és veritat que tenim bons números al CAEE perquè potser ens ho pensem massa, i perquè a més intentem sorprendre la gent. Crec que moltes vegades el que oferim podríem trobar-ho a grans poblacions i això és molt interessant. Dins de les nostres possibilitats intentem portar el que és important en aquell moment i això et porta un retorn. Hem tingut ofertes de portar exposicions que venien del Palau Robert, però no hem pogut per qüestions econòmiques, però que comptin amb nosaltres ja és molt important i és una qüestió de feina.
Festival de Jazz. Ha recuperat l’essència que tenia i torna a estar posat en el mapa dels grans festivals de jazz internacionals?
Nosaltres el que volem és tenir una personalitat pròpia. Què pot passar? Com ja va passar anteriorment, que hi hagi un equip comunal que consideri que no té un retorn ni per la ciutadania, ni pel turisme, que no es pot justificar de cap manera i tiri enrere. Però jo sempre he dit que si la gent se’l fa seu, té suport i sobretot té una personalitat pròpia el festival té el seu públic i el seu sentit. Què té de diferent ara que quan no es va poder consolidar? Que tenim uns retorns, ja sabem què anar a buscar... La base, l’essència, la tenim i si ens acabem convertint en el festival de jazz dels Pirineus ja ens ha de donar un nom important. I si es mira la programació d’aquest any hi ha una part molt important francesa, en clau Pirineus, tanquem amb una orquestra que és 100% músics dels Pirineus... I sobretot una cosa que comencem a aconseguir és que a la gent la paraula jazz no li faci por, molta gent em diu que vindrà perquè ha descobert que el jazz li agrada.
Poder programa noms de pes, és una confirmació que això funciona?
Sí. I per exemple, el diumenge, durant el festival, tenim dues coses rellevants que han passat inadvertides. Tenim un principi de gira europea amb Michel Camilo i Tomatito, que això pels festivals és molt important. Després, el dilluns tenim a la Sant Andreu Jazz Band amb l’homenatge al Frank Sinatra. La Sant Andreu Jazz Band que acaba de quedar segona al festival Essentially Ellington de Nova York! Aquestes coses són molt importants. Ara, si després qui pugui venir políticament no hi creu... bé, deixem la base per portar gent de proximitat i després tenim col·laboradors, com les dues ambaixades, sobretot la francesa que creu fermament en el nostre festival i de fet ja estem treballant amb artistes per l’any que ve i això ens ha permès tenir tres anys de concerts espectaculars. Michel Portal, Galliano i ara tindrem a Erik Truffaz... Són concerts difícils de veure. I si mires, tenim una personalitat pròpia i condicionem allà on van els artistes, el fet que vinguin aquí fa que vagin a un segon o tercer festival.
“Crec que la gent jove no va als museus perquè no són conscients que són un actor cultural important”
Colors de Música. Crec que hi ha Northern Cellos, què més en podem esperar?
Sí, els Northern avien de venir a inaugurar oficialment la font de la placeta del Madriu, però no es van acabar a temps les obres. I al final els portem, però hi ha coses molt interessants. També mantenim els dilluns de dansa, perquè si bé la dansa tradicional gràcies als esbarts es manté, la dansa contemporània que té creació pròpia al país no tenien res fix cada any. Llavors vam optar per fer els dilluns de dansa, que ho fèiem a davant del comú però aquest any ho canviarem, ho passarem a la plaça Coprínceps i a la plaça de l’Església i li donarem una vessant més popular perquè veiem que això ha funcionat, hem tingut sorpresa amb l’afluència de gent i aviam si ens funciona una mica més. Per tant ho continuarem amb artistes del país.
I els concerts es mantenen a la plaça Coprínceps?
Sí, tot i que ara tenim també la plaça de l’Església i per exemple la prèvia del jazz la fem allà perquè hem vist que és un indret que per concerts més íntims ens pot funcionar bé. També hi actuarà Querido Pablo, perquè com que són concerts molt íntims, que és un homenatge al Pablo Milanés, i pensem que aquell espai pot correspondre molt a aquest tipus de concerts. Durant el mandat anterior vam fer coses a la placeta del Madriu, per fer concerts de petit format és molt maco, però ens trobàvem que per molta gent que va a aquest tipus de concerts era molt difícil fer-los arribar allí dalt. Aviam si tenim la sort que amb la plaça de l’Església tenim aquest lloc.
Són esdeveniments que ja no poden faltar a l’estiu.
Sí, i una altra cosa que vam fer i que aquest any repetirem i veurem si hi ha una tercera edició, és el Caldes Festival. Va funcionar molt bé, perquè hi havia una necessitat de donar a conèixer indrets com la borda Gabriel, Cal Paleta, la plaça Santa Anna. Justament a la plaça Santa Anna vam fer el concert de la Clara Peya, amb unes condicions climàtiques dures perquè feia un fred increïble però vam descobrir un lloc que tenia un encant fabulós i ella mateixa ho va dir en acabar el concert. I aquest any anunciarem una col·laboració important amb un altre festival que es fa per famílies a Catalunya, que té un pes específic important, mou al voltant de 15.000 persones en un cap de setmana, i això ens port aportar un retorn i ens pot ensenyar com fer altres coses que potser les podem fer millor.
I es pot saber quin festival és?
Encara no.
Abans d’acabar li volia fer algunes preguntes més de l’àmbit polític. Encara no s’acaba el mandat, però com veu el futur de l’equip?
El mandat anterior estàvem aquí per deu vots de diferència i això condicionava molt, per a mi va ser un pes. Si tens una majoria ampla potser et pots relaxar més però si tens una majoria curta, t’obliga quan programes, fins i tot, a repensar-t’ho i fer una gran càrrega de pedagogia. Com veig l’equip? Crec que som un equip que podem acabar els quatre anys de mandat i que podem deixar les bases, hem demostrat que es poden fer les coses d’una altra manera i que es pot escoltar a la gent. És molt important escoltar i sobretot escoltar la gent jove.
Hi ha dos cònsols que no podran repetir. Hi ha relleu a dins l’equip? Valentí Closa s’hi veu?
Valentí Closa ja té una edat, he sigut independent fins i tot quan era coordinador local del PS perquè jo segueixo creient en la democràcia, en la socialdemocràcia ben entesa i ara que es parla tant de populismes, la bèstia negra dels populismes és la socialdemocràcia.
Però no m’ha contestat.
(Riu) No ho sé, serà difícil. Aquí la gran força... S’ha de reconèixer a les persones la seva vàlua perquè com a societat llatina tenim la mania d’encimbellar la gent i no pensem que aquella persona ha de passar 24 hores al dia i que és una persona. És com si quan el tenim a dalt de tot movem el pal aviam si cau. Jo tinc molt clar que aquí una cosa que ens va portar al comú és la Rosa Gili i per tant, substituir la Rosa Gili serà molt difícil.
I Valentí Closa es veu com a candidat?
Ara mateix, per qüestions familiar diria que no.
Comentaris (2)