Com ha afectat la crisi del coronavirus al sector?
Respecte a l’any passat estem a un 30% per sota de vendes, amb la mateixa estructura i el mateix personal... És fàcil treure conclusions. Això no obstant, amb les dades del juliol, estem un 30% per sobre. Això ens diu que la tendència és bona i la vida del país es recupera. Si seguim així, el mercat laboral es recupera i es reprèn una activitat normal, tot i que serà difícil recuperar les dades de l’any passat crec que no anirà malament. Si a 15 d’abril, quan tots estàvem a casa, ens diuen que a finals de juliol tindríem aquest comportament de país, tothom hagués estat més que satisfet. La tendència és bona? Sí. Les xifres no són les que volíem? Clar que no, però la situació ha estat la que ha estat.
S’ha hagut de recórrer a ERTOs o a préstecs?
Hi ha empreses que, si ho han considerat oportú, ho han fet. I la recuperació de personal ha estat progressiva segons es reprenia l’activitat comercial del país. Per exemple, qui se centrava més en els vehicles industrials ho ha fet abans segons ho feia la construcció. Qui ha fet ERTO, ha anat reincorporant gent a mesura que ho feia la resta de l’activitat.
“La tendència és bona? Sí. Les xifres no són les que volíem? Clar que no, però la situació ha estat la que ha estat”.
Tenen por que la crisi vagi a pitjor?
La mateixa que la resta del país. Què vindrà? No ho sabem. Si el turisme té mobilitat i fa despesa, la resta del país ho aprofitarà.
El sector s’ha adaptat bé a les mesures i les precaucions que cal prendre?
Quan un client vol provar un vehicle ara hi ha una preparació prèvia i, en la mesura que es pot, s’intenta que ell la vegi perquè transmet molta seguretat. Que ho comprovi amb els seus ulls facilita molt la feina. La contrapartida és que ara no es pot presentar a la botiga sense avisar.
Com estava el sector abans de la crisi del coronavirus?
Seguia amb una baixa de matriculacions però era menor que durant el 2019 i semblava que hi hauria una mica de recuperació. Després, però, la franja de la primavera va desaparèixer i tothom s’ha adaptat com ha pogut.
“El vehicle elèctric creix dia a dia; en quota de mercat, en prestacions, en fiabilitat, en valor de represa a l’hora de ser venut. I això al mateix temps que decreix amb el seu preu”.
Com s’afronta el repte del canvi dels carburants fòssils?
Primer, preparant-se. I no és fàcil. Tothom haurà de fer inversions importants, requerides pels fabricants per poder estar informat i format per atendre aquesta tipologia de vehicle i clients. També, amb optimisme, conscients que el mecànic que coneixem de fa vint anys o s’ha format i adaptat o serà una tipologia de treballador potser no obsoleta però sí que requerirà una posada al dia si no vol quedar arraconat. Tot això, hi ha un parc de vehicles de combustibles fòssils que no caurà d’un dia a l’altre.
Està preparat el vehicle elèctric per agafar una quota important de mercat?
Creix dia a dia. En quota, en prestacions, en fiabilitat, en valor de represa a l’hora de ser venut. I això al mateix temps que decreix amb el seu preu. A major acceptació, millor és la tecnologia i més barata és. Més que els vehicles elèctrics, que es poden adaptar a les noves necessitats perquè el sector privat acostuma a moure’s ràpid, cal veure si les infraestructures públiques poden créixer a la velocitat necessària. Les xarxes s’han de reforçar i els punts de càrrega han d’estat ben ubicats amb flexibilitat en el seu ús. Si tot creix de forma paral·lela, avui dia, l’elèctric no té competidor.
El preu és el gran problema?
Ho és ara, però cada cop té més presència al carrer. És evident que baixarà. Per ara son necessàries ajudes públiques per fer-lo més atractius. Ara el comparatiu en prestacions i autonomies encara està per sota, però a mesura que s’iguali, serà més competitiu.
Aquest és ara el hàndicap...
A major venda de vehicles, més ingressos tindran les companyies que el fabriquen i més diners poden destinar a I+D per fer-los més eficients i més autònoms. Això no es finança amb fonts públiques sinó amb diners privats.
“Quan un client vol provar un vehicle ara hi ha una preparació prèvia i, en la mesura que es pot, s’intenta que ell la vegi perquè transmet molta seguretat”.
Com valora el funcionament del pla Engega?
La darrera versió, malgrat que s’hagi reduït l’import global al 50%, està molt ben plantejat. S’ha focalitzat el tipus de vehicle i el tipus d’usuari en aquell que tot el dia circula per l’interior del país, com ara qui fa transport de mercaderies. El ciutadà tindrà una molt major percepció que al seu voltant hi ha més vehicle elèctric i no només el d’alta gamma.
Cal fer algun pla per altres tipus de carburants?
L’Engega ajuda a la compra de vehicles eficients però també al desballestament. En major mesura es busca l’elèctric, però també hi ha un incentiu a la renovació del parc de combustibles fòssils.
En quin estat es troba el parc automobilístic?
Amb els plans Engega ens hem situat a la franja alta de països capdavanters en vehicles elèctrics per càpita. Amb l’actual, és cert que els efectes de la Covid es perceben en els empresaris que prefereixen esperar a la primavera, a com evoluciona la situació sanitària, per veure si canvien la flota o no. Són decisions que han quedat marcades pel coronavirus.
El sector s’adapta a la nova realitat del comerç en línia?
Els darrers mesos, la Covid ens ha ensenyat a conviure amb altres sistemes de treball: formes telemàtiques de facturació o pagament, treball des de casa, ús de xarxes... Hem après a treballar sense veure’ns les cares. Ha estat un pas endavant.
“La Covid ens ha ensenyat a conviure amb altres sistemes de treball: formes telemàtiques de facturació o pagament, treball des de casa, ús de xarxes; hem après a fer feina sense veure’ns les cares”.
Us trobeu intrusisme?
No es pot aturar fàcilment a cap sector. Hi ha facilitat a determinades zones de Catalunya o Espanya on disposen de majors instal·lacions, de mà d’obra més barata, fet que els permet tenir ofertes difícils d’igualar, Tot això, cal agrair que el client del país fa normalment el 99% de la despesa aquí.
Com han viscut la crisi del coronavirus els tallers dels concessionaris?
El taller és un resultat directe dels vehicles que posem a circulació al carrer. Han reprès l’activitat gradualment, segons ho han fet la resta de sectors. Han anat incorporant treballadors que estaven en ERTO. Ara, la planificació de treball és la mateixa que abans de l’aturada, però hem hagut d’aprendre a gestionar més cites prèvies, a donar terminis més llargs, a conviure amb dificultats de transport i estoc de material. I el client, crec, que ho ha entès.
Quins són els reptes de cara al futur immediat?
Seria un èxit aquest any tancar amb poques vendes per sota l’any passat. No sabem què passarà a l’hivern, però si la tendència es manté, tot i que no igualarem la dada del 2019, sí que aconseguirem suplir la meitat de xifra de negoci d’aquells tres mesos tancats. Això ja seria bo.
Comentaris