El cos de Bombers compta, actualment, amb el responsable de secció forestal. Encara que, actualment, únicament ell formi part d’aquesta branca, la seva responsabilitat en cas de provocar-se un incendi és força elevada. A causa de les diverses conjuncions que s’estan donant, aquesta possibilitat és cada cop més elevada.
De què s’encarrega la secció forestal?
Ens encarreguem més concretament dels incendis forestals. Des de la formació al col·lectiu o l’adquisició d’eines concretes pels serveis forestals, entre altres. També intentem fer intercanvis amb altres cossos d’emergències per ficar-nos al dia i compartir experiències. En aquest sentit, fa quasi 10 anys que compartim amb els Bombers de la Generalitat, concretament amb el GRAF, el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals i hi tenim molt bona relació. Intentem baixar i si hi ha algun incendi també participem.
Aquí a Andorra, precisament, hi ha pocs incendis forestals, hi ha dificultat per estar preparat?
Un incendi forestal és feina de tot el col·lectiu, anar a apagar-lo ho hem de fer amb mànigues, com s’ha fet sempre. Això ho pot fer qualsevol persona del cos. Però potser la visió d’anàlisi o estratègia en cas de donar-se, analitzar el comportament de l’incendi, saber què és prioritari, aquesta seria la meva tasca.
Seria la coordinació en cas de donar-se...
El fet que hi hagi pocs incendis a Andorra no és excusa per ignorar el perill. Hem d’estar preparats per al dia que pugui passar i no estar desprevinguts. Per això ens formem i intentem fer molts intercanvis amb gent que està vivint aquesta realitat.
Una d’aquestes formacions el va enganxar a l’incendi d’Artesa del Segre...
Sí, fa molts anys que faig guàrdies amb ells i que vaig a compartir jornades amb aquesta gent. Aquesta onada de calor que vam tenir al juny ja tenia previst desplaçar-me cap a la base de Tremp i passar un cap de setmana.
Com es viu aquesta situació?
Enfront d’un incendi d’aquestes dimensions et sents diminut, molt petit. Veus les columnes de fum i tu no tens res a fer-hi. Però hi ha molta gent treballant, molta coordinació, estàs molt concentrat en la feina.
A Andorra els incendis són més petits, més controlables.
Sí, però no per ser més petits els hem de deixar d’atendre. El problema i la realitat d’Andorra és totalment diferent a altres zones, i es caracteritza per tenir desnivells molt grans i molt pocs accessos rodats, i això dificulta molt més les tasques d’extinció. Quan hi ha un incendi per un llamp, com va passar al juny, vam tenir dos episodis de focs en zones inaccessibles i vam haver d’accedir amb helicòpter i grua.
I pel que fa a les tasques de prevenció d’incendis, com la neteja de sotabosc, se'n fan càrrec vostès?
No, la gestió dels boscos és comunal, són els departaments de Medi Ambient qui s’han d’encarregar de fer feines de gestió forestal.
Hi ha alguna mena de coordinació?
La veritat és que no, i podríem fer un crit per començar a tenir-la. Per saber tot allò que desconeixem, com si fan alguna gestió forestal encaminada a la prevenció d’incendis. Entenc que sí que es fan als accessos, o neteges de carreteres, també del sotabosc. Però, més enllà d’això, saber si es tenen actuacions més grans previstes. En lloc de ser una cosa tan comunal, treballar més a nivell de país.
Cada vegada es donen més episodis de calor i més extrems, això augmentarà el risc d’incendi?
Que es produeixi un incendi depèn de diverses coses, com que tinguis combustible, que cada cop en tenim més, i que estigui disponible, que cada cop ho està més. L’únic que fan aquests episodis de calor és posar molt més disponible la vegetació. Cada cop que el bosc surt d’una onada de calor li costa recuperar-se, i ara mateix encara no ho ha fet de la del juny i hem d’estar molt pendents.
Comentaris (9)