Joan Micó Director del Centre de Recerques Sociològiques

“Quan algú arriba a un país no ha d’oblidar la maleta que porta”

Sociòleg de formació, dirigeix des de fa vint anys el Centre de Recerques Sociològiques d'Andorra (CRES) que és l'organisme responsable de les enquestes i, entre elles, les electorals. Amant de la moto i dels gats, li agrada molt anar a córrer i participa en maratons. Col·lecciona cactus.

Joan Micó aquest divendres al seu despatx.
Joan Micó aquest divendres al seu despatx.

Comentaris

El sociòleg Joan Micó ha presentat a la jornada de la Societat Andorrana de Ciències la ponència 'El repte de la interculturalitat a les societats modernes: El cas d’Andorra'. En aquesta entrevista analitza l'impacte de l'immigració a Andorra, la seva adaptació i com serà la societat andorrana del futur.

Es parla molt de multiculturalitat però s’entén bé el seu significat?, el de la multiculturalitat com la coexistència vista com a enriquidora en un mateix territori de dues o més cultures.

Cal entendre aquest concepte però també  els d’identitat, integració, tot això. Després es pot parlar de la interculturalitat que és com un pas més de la multiculturalitat. Ve del concepte d’assimilació que vam tenir a Andorra o el que és el model francès. És a dir quan ve una persona a un país, ha d’adaptar-se, ha de treure la maleta que tenia i no oblidar, entre cometes d’on venia. La multiculturalitat és un concepte que han assimilat molt bé a països com Holanda o Suècia. Al Regne Unit les persones arriben i tenen el reconeixement de poder portar la seva cultura d’on venen. Aquest model que és interessant té la dificultat que no té molta interrelació. Es creen estereotips i hi ha conflictes latents.

Que és doncs la interculturalitat?

És el pas més en el sentit de dir, no, no, la relació que hi ha d’haver entre les cultures ha de tenir un igual prestigi social. Pel fet de venir d’on sigui no vol dir que la seva cultura sigui inferior. I després buscar els mitjans per arribar a un consens en el sentit que de la mateixa manera que les persones han d’adaptar-se a la cultura d’aquí, la cultura receptora també ha d’assumir conceptes de l’altre. Totes les cultures són al final un procés d’interrelació.

Com s’aplica aquesta base teòrica al cas d’Andorra?

S’ha d’agafar aquesta base teòrica al cas d’Andorra i preguntar-nos on estem.

"Hi havia èpoques a la dècada dels seixanta que augmentava la població un 10% cada any"

 

El cas d’Andorra és particular perquè és un país amb 77.000 habitants i moltes nacionalitats i amb un augment de població increïble des dels anys cinquanta.

Sí. De 5.000 habitants l’any 1955 a 77.000 ara i hi havia èpoques a la dècada dels seixanta que augmentava la població un 10% cada any. A la dècada dels noranta quasi un 5%  i a la dècada dels 2000 fins a la crisi, un 3 o un 4%. L’augment va ser molt gran.

Aquests processos acostumen a tenir coses positives i coses negatives

Sempre. Tots tenim assumit que la modernització del país i el benestar econòmic de la població van associats amb la immigració. Això és una de la gent més gran de 18 anys només pot votar el 40% de la població cosa que no passa en altres països. Aquesta por que venen de fora i ens treuen la feina això no succeeix a Andorra.  Aquesta és una cosa positiva. Però també una part de la població va mostrar un cert recel. La primera reacció va ser tancar-se.  Fins a l’any 1982 era molt fàcil venir a Andorra i podia venir gent de qualsevol nacionalitat i residir si tenia feina. Després va arribar el sistema de quotes. Que va dificultar molt l’arribada de persones extracomunitàries. Aquest sistema d’assimilació provoca poca interrelació. Augmenta la multiculturalitat sense relació. El carrer va per una banda i la part més oficial per l’altra. Això va canviar amb la Llei de Nacionalitat del 1995. Ara estem en  el procés d’assumir aquesta situació.

 "Només pot votar el 40% de la població"

Aquí arribem a la tesi de Dolors Comas d’Argerich , els tres nivell de segmentació de la societat, i les percepcions que se’n poden desprendre i que augmentarien al diferenciar un poble evitant-ne la integració.

Dolors Comas d'Argerich deia a finals dels noranta que Andorra tenia tres línies de segmentació molt evidents a la societat. Una seria la dualització del mercat de treball. Quan treballes els caps de setmana es com si fossin dos mons. La política perquè actualment de la gent més gran de 18 anys només pot votar el 40% de la població. I després hi ha aquesta piràmide social de les diferents comunitats que han vingut de fora.  Els fills d’aquesta immigració han entrat molt bé en el mercat laboral. És un dels factors positius d’Andorra, aquest ascensor social. Ha diluït aquesta segmentació que existia. El 39% dels electors no ha nascut al país i el 46% no té cap pare andorrà.

"De les persones que es poden fer andorranes només se’n fan un 30 o un 35%"

 

Accedir a la nacionalitat sempre ha estat difícil i els 20 anys de residència frenen molt.

El Consell d’Europa diu que hauria de ser als 10 anys.  Però de les persones que es poden fer andorranes només se’n fan un 30 o un 35%. Alguna cosa ha fallat en el sistema. Potser és el no poder accedir a la doble nacionalitat. És com la idea que un només pot tenir una identitat i la realitat del món és que podem tenir més d’una identitat.  Posem l’exemple dels andorrans que van a viure a l’estranger. Quan portin deu o quinze anys podrà adoptar la nacionalitat del país de residència  i no per això deixarà de ser andorrà.

El departament d’Estadística del Govern va publicar aquest divendres una nota i constata que marxen residents espanyols i portuguesos i que n’arriben d’altres nacionalitats.

I tot això anirà a més però ara que estem parlant de dades hi ha una projecció demogràfica d’Andorra del 2030 que ha fet la Universitat Autònoma de Barcelona on es veu  que la majoria de població estarà dels  55 als 65 anys.

Això és una piràmide invertida.

Sí. Sí. Per tenir la mateixa capacitat productiva i econòmica haurà de venir un munt de persones. És una situació totalment diferent. Està passant en altres països d’Europa.

 

Etiquetes

Comentaris

Trending