La Generalitat va confirmar la Seu d’Urgell com a un dels territoris amb el qualificatiu de “zona tensada” pel que fa a l’habitatge. Com s’ha arribat a aquesta situació?
Tot depèn de cicles econòmics. El preu depèn de la demanda, de la disponibilitat i ara estem en un moment en què l’economia ha anat creixent i s’ha anat guanyant població de manera constant. Han vingut més funcionaris, hem guanyat en pes, també Andorra evidentment té el seu efecte. Per tant, això va fent, va fent, va fent i ara mateix és un problema, sobretot per les famílies vulnerables i la joventut que tenen moltes dificultats per aconseguir trobar pis.
Ser oficialment una zona tensada ha de permetre limitar el preu dels lloguers. Quan i com funcionarà?
Doncs això és un tema de la Generalitat, no és pas de l'Ajuntament. A l’anterior legislatura sí que es va aprovar una moció que va proposar la CUP, assumint que teníem un problema d’habitatge a la Seu i, per tant, es sol·licitava això que ha passat, que la Seu sigui una zona d’habitatge tens com gairebé totes les capitals de comarca del Pirineu perquè hi ha un problema bastant global. Però sincerament no sé com s’aplicarà perquè és cosa de la Generalitat, però esperem que pugui ser una realitat com més aviat millor. Això què limitarà?, doncs que no es pugui fer una pujada indiscriminada del lloguer, sinó que només es pugui actualitzar amb l’IPC. Per tant, es controla que els preus que hi ha ara tinguin una continuïtat relativa, però una continuïtat al llarg del temps i així no tenir cap estirabot, ni cap cosa estranya. Esperem que això sigui una realitat, com he dit, tan aviat com es pugui i ho comencem a notar.
“Per què estem així? Perquè no s’ha construït a la Seu. No s’ha fet nou habitatge, nous blocs, noves promocions. Estem estancats quant a oferta. I això és la llei de l’oferta i la demanda. Si l’oferta es manté i la demanda puja, doncs el preu puja automàticament”
Més enllà de la proximitat amb Andorra, quins són els problemes que tensen el mercat de l’habitatge a la Seu?
A banda de dinàmiques en què vas guanyant i perdent població com quan per la crisi vam perdre gairebé mil habitants perquè quan Andorra es refreda, aquí tenim un refredat molt gran; aquí evidentment no s’han fet les coses bé des del nostre punt de vista en els darrers temps. Per què estem així? Perquè no s’ha construït a la Seu. No s’ha fet nou habitatge, nous blocs, noves promocions. Estem estancats quant a oferta. I això és la llei de l’oferta i la demanda. Si l’oferta es manté i la demanda puja, doncs el preu puja automàticament. Hi havia un problema molt greu, que era l’Horta del Valira, que és aquesta urbanització que es va començar l’any 2008 i que formalment encara no ha acabat. No s’hi havia portat la llum fins ara, fins fa dos mesos. Tot això ha portat al fet que no s’hagi construït a la ciutat més que dos edificis en 15 o 20 anys, no sé exactament el temps, però no s’ha fet cap promoció d’habitatge. I tot això, evidentment, té el seu reflex al preu. I a part d’això, també hem trobat a faltar polítiques d’habitatge per part de l'ajuntament, per tenir un parc d’habitatge municipal, perquè aquestes famílies vulnerables i aquests joves puguin tenir accés amb un preu limitat a l’habitatge.
Ara s’està reactivant aquesta urbanització de l’Horta del Valira. Per què s’ha trigat tant?
Perquè s’ha fet molt malament, la urbanització la paguen els veïns. Els propietaris de les parcel·les seran qui ho pagaran tot. Que, per cert, han vist multiplicat per dos el preu de la urbanització respecte al que hi havia previst. Per tant, el que s’ha fet és una mala gestió. Clarament.
Una mala gestió de part de qui?
Dels privats, no. Aquí és una urbanització que va portar endavant l’INCASÒL i, evidentment, l’ajuntament aquí també tenia una part de responsabilitat, no de lideratge, perquè ho liderava l’INCASÒL, però sí una part de seguiment per evitar el que ha passat, que la llum ha trigat 15 anys a arribar-hi. Sembla que sigui una broma, però és que és la realitat i encara falten els pluvials per recollir tota l’aigua de pluja i tot això que encara no està fet. Per tant, s'ha fet molt malament. La prova és que després de 15 anys no hem acabat.
A l’Horta del Valira s’hi poden fer uns 900 pisos. Si estiguessin fets estaríem parlant d’una altra situació.
Estaríem parlant d’una altra situació més relaxada, més tranquil·la i una mica més ordenada. Evidentment, no es farà tota la promoció de l’Horta del Valira perquè potser no cal sencera, però si hi hagués dues o tres promocions més segur que aniríem millor.
I amb tot això, quin paper hi ha jugat Andorra en els darrers anys?
Això és com una relació d’amor. Sempre en tota relació hi ha una part positiva i una part negativa. Està clar que la Seu econòmicament es beneficia d’un motor com és Andorra. Això està claríssim. Un de cada tres treballadors, aquesta dada la dono molt sovint perquè és molt important, és fronterer. Per tant, el 33% és una xifra molt gran. Després hi ha molt funcionari també aquí a la Seu perquè hi ha escoles, hi ha instituts, hi ha policia de tota mena. És a dir, més enllà d’això, és una xifra altíssima i, per tant, tenim una vinculació econòmica molt gran. Això és la part més positiva. Però també té la part negativa que és que Andorra amb les seves dinàmiques econòmiques, que ara va a tope amb el tema de construcció i els sous a vegades no poden acompanyar les pujades de l’habitatge, això fa que augmenti la pressió a la Seu. Dit això, nosaltres estem molt contents de poder col·laborar amb Andorra i és la voluntat de mantenir aquesta relació, com sempre dic, d’amistat, de col·laboració, de vinculació afectiva, que al final sempre han sigut territoris amb molta relació familiar. Molta gent de la Seu té familiars d’Andorra i al revés i, per tant, aquesta permeabilitat entre territoris ha de continuar existint. Però, això de l’habitatge sí que és un problema a la Seu, agreujat per Andorra.
Li consta que hi hagi ciutadans andorrans que hagin comprat terrenys a la Seu o a municipis de l’entorn per poder fer promocions immobiliàries?
No em consta. Aquí a la Seu tenim un creixement urbanístic molt limitat. De fet, ara per construir només hi ha l’Horta de Valira i a part d’una parcel·la al mig de la Seu molt concreta, no hi ha res més. Jo sempre ho dic. Qui vulgui construir té el pla urbanístic vigent a la Seu. Complint les normes pot construir. No conec ni a la Seu ni a la comarca ara mateix cap cas. L’única cosa que nosaltres diem és que la Seu, per la seva mida, ha de tenir el creixement sostenible que sempre ha tingut. Pels recursos que tenim, per les instal·lacions que tenim, pels serveis que donem, volem continuar igual i pensem que hem de continuar igual.
“tot el que es construeix, tot el que s’hagi de fer, ha de ser planificat, ha de ser d’acord amb la mida de ciutat que tenim i que volem. En conseqüència, no hi ha lloc per a creixements abruptes o creixements anòmals que a la Seu no li convé”
És a dir que tampoc no seria viable que la seu creixés ara desproporcionadament només per acollir habitants que no poden viure a Andorra.
Correcte. Ha de ser un creixement sostenible. Aquesta idea de sostenibilitat és importantíssima per nosaltres, que al final l’urbanisme sempre s’ha de fer d’una manera planificada, d’una manera pensada. I una manera planificada per què? Perquè hem de créixer harmònicament, no només urbanísticament, sinó tota la resta. Les ciutats es construeixen urbanísticament i la Seu va fer aquest pla urbanístic fa 20 anys aproximadament, va ser l’any 2002 que es va aprovar i es va pensar durant molt temps, no és fruit de la improvisació. Per tant, tot el que es construeix, tot el que s’hagi de fer, ha de ser planificat, ha de ser d’acord amb la mida de ciutat que tenim i que volem. En conseqüència, no hi ha lloc per a creixements abruptes o creixements anòmals que a la Seu no li convé.
Amb els alcaldes de la zona heu parlat de fer un front comú en aquesta qüestió?
No es tracta de fer front. Aquí no es tracta dels uns contra els altres, això que quedi clar. Aquí es tracta de treballar conjuntament. Nosaltres volem deixar clar que no es tracta de lluitar contra un territori o de lluitar entre territoris, es tracta que si Andorra té un problema, aleshores el que hem de fer és parlar-ne, és tenir aquesta relació de respecte, de diàleg entre territoris. Si hem parlat entre alcaldes o entre municipis veïns? Sí, algun comentari fas i tots estem assabentats de la qüestió i tothom sent aquesta pressió. No només és la Seu, la Seu és la capital de comarca, però tothom ho nota.
Quan parlem de pressió, noteu que hi ha molta gent, d’Andorra que busca a la zona perquè no pot viure a Andorra?
Sí, clar, al final el que notes a tot arreu, no només a la Seu sinó també a Alàs, a Anserall, a Arfa, al Pla de Sant Tirs, a tots els pobles del voltant, és una manca de parc d'habitatge a disposició. Això no només és la Seu, evidentment, perquè al final hi ha molta gent que no vol viure a la Seu, sinó que vol estar més tranquil i vol estar als pobles del voltant, que també són molt agradables. I això es nota.
Això porta associat un problema social?
Correcte. Sí, sí, és un problema molt gran sobretot per la gent jove. De fet, en tenim dos de problemes amb la joventut: la que marxa i no torna, i la que vol viure i vol fer la seva vida independent, amb parella o sense parella, sol a la Seu, i no ho aconsegueix perquè no pot accedir a l’habitatge. I és aquí on l'ajuntament ha d'actuar, clarament. Ha de posar pisos a disposició, amb preu raonable, almenys per fer acompanyament, per acompanyar durant la primera etapa fins que la vida no es consolida, fas una carrera laboral i ja pots optar a una cosa més gran o al final diferent, però aquí l’ajuntament ha d'acompanyar. I com ho pot fer l’ajuntament? Doncs tenir pisos de parc d'habitatge municipal. Es poden comprar, es pot construir o es pot rehabilitar edificis.
Per exemple a l’Horta del Valira es podria construir una part pública?
Es podria, es podria. Tenim terrenys de propietat municipal i es podria construir, sí.
Ho tenen al cap?
Hi estem treballant, sí.
Abans comentava que un de cada tres treballadors de la Seu són fronterers, això són uns 1.500. Què aporten a la Seu?
El treballador fronterer, jo mateix he estat fronterer vuit anys de la meva vida, és un col·lectiu molt gran, de 1.500 treballadors i moltes famílies dependents també. Que pugen i baixen cada dia, fan la seva vida, alguns se’n van molt aviat i arriben molt tard, però que és molt important per l’economia domèstica. Per què? Al final, si compren un pis, paguen l’impost, per exemple, de l’IBI, fan les compres i aporten els seus diners aquí a la Seu i fan la seva vida aquí. Per tant, estan enriquint el nostre territori. Estan enriquint, amb els diners que cobren d’Andorra la part urgellenca. Aporten molt econòmicament i també socialment. Tenen fills i filles que van a les escoles de la Seu i són el futur també. El que passa és que moltes vegades tenen moltes dificultats perquè ser fronterer no és tot bo. Abans hi havia la imatge que el fronterer cobrava més que els que treballaven a la Seu i a la comarca. I cada vegada la diferencia no és tan gran. Les prestacions tampoc són les mateixes: no tenen atur per exemple.
L’acord d’associació que Andorra està negociant amb la Unió Europea podria tenir alguna afectació en els fronterers?
Doncs he sentit coses, no les conec en profunditat. Evidentment, aquest acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea portarà diferents avenços en l’àmbit laboral i en la circulació de persones entre Andorra i els països de la UE, però especialment amb els països que són fronterers com França i Espanya. Ara mateix, però, no m'atreveixo a explicar res de concret perquè tampoc està tancat i no en tinc coneixement. Però segur que portarà canvis i segur que seran positius, perquè al final Andorra, d’alguna manera, s’haurà d'adaptar a les normatives europees, que són potser una mica més garantistes en l’àmbit laboral, de protegir als treballadors i en definitiva a les persones.
“El que hem d’insistir és que si a les àrees metropolitanes s’abaixa el preu del transport un 50%, és molt injust que aquí a la Seu augmenti aquest preu i es dupliqui. En comptes de reduir-se, es duplica. Això sense cap mena de dubte és insostenible i a més si ens creiem la lluita contra el canvi climàtic i la preservació del medi ambient, no podem anar per aquest camí”
En què poden millorar les relacions entre la Seu d’Urgell i Andorra?
Hi ha molts reptes de futur, reptes que hem tractat també amb el cap de Govern i hi ha molt bona sintonia. Hi ha un problema encara de transport públic. Ara s’ha millorat pel que fa a les freqüències, s’ha abaixat una miqueta el preu, un 6%, que està molt bé, i també han augmentat una mica aquests descomptes amb unes targetes d’abonaments. Nosaltres creiem, però que s'ha de millorar encara més perquè va augmentar molt el preu arran del problema amb l’empresa que feia el servei. Hi va haver canvis no positius pels usuaris i, per tant, el que hem d’insistir és que si a les àrees metropolitanes s’abaixa el preu del transport un 50%, és molt injust que aquí a la Seu augmenti aquest preu i es dupliqui. En comptes de reduir-se, es duplica. Això sense cap mena de dubte és insostenible i a més si ens creiem la lluita contra el canvi climàtic i la preservació del medi ambient, no podem anar per aquest camí. Per tant, el que diem nosaltres és que agraïm tot el treball del govern d’Andorra, però hem d’avançar i insistir també amb les administracions públiques d’aquí; la Generalitat, l’Estat espanyol, la Diputació i a qui faci falta, perquè aposti perquè aquest transport sigui més barat. També hem de col·laborar amb el tema de sanitat, un tema molt important per nosaltres. La Seu i la comarca es mereix el millor hospital que puguem tenir i tots els serveis que no es puguin oferir a la Seu, abans d’anar a Lleida o anar a Barcelona, es facin a Andorra si allà els tenen. L’Hospital de Meritxell és un hospital amb una molt bona qualitat d’atenció i estem molt més a prop. Per tant, hem d’anar cap aquí. Totes les converses que estem tenint amb la Generalitat sembla que són comprensives en aquest sentit i amb el govern d'Andorra tampoc hem tingut cap problema i ens donen suport.
Hi hauria algun servei que fos més prioritari que un altre?
Hi ha serveis bàsics com per exemple el de dermatologia que no s’està fent a la Seu. És un exemple d’una cosa que sembla que sigui lògica que s’oferís, però no s’està oferint.
I a Andorra és un servei força col·lapsat també.
Sí sí, també hi ha problemes a Andorra. Al final, estem a territoris allunyats de les metròpolis, sobretot Barcelona, que és un forat negre en el sentit que ho absorbeix tot a través d'aquests grans hospitals; l’Hospital Clínic, l’Hospital Bellvitge, l’Hospital de Vall d’Hebron i més hospitals que són de primera divisió en l’àmbit europeu i, per tant, absorbeix els millors professionals. I això provoca que sigui difícil fer arribar aquests professionals fins a la Seu i també a Andorra. Però dermatologia no en tenim, i si ho poguéssim fer a Andorra seria fantàstic i altres serveis que la llista d’espera és amplíssima. I això, si es pot fer a Andorra, millor que haver d’anar a Lleida, que al final estem a dues hores i genera problemes de transport familiar, problemes de famílies que són vulnerables econòmicament i no es poden permetre el luxe d’anar en taxi molt sovint. Aleshores, hi ha autèntics problemes que se solucionarien podent anar a Andorra.
Amb la construcció de l’hospital, això també millorarà una mica?
En principi, hauria de millorar alguns serveis que, per exemple, diàlisi, el compromís és que es pugui fer a l’Hospital de la Seu, cosa que seria una gran notícia. Però, evidentment, nosaltres lluitarem perquè, insisteixo, tots els serveis que es puguin oferir a la Seu que s’ofereixin a la Seu. Hem de guanyar serveis. No en podem perdre ni un. Hem de guanyar serveis. Però, més enllà d’això, tots els serveis, insisteixo, que no ens ofereixin, que la Generalitat digui que fins aquí podem arribar, si es fan a Andorra que puguem anar a Andorra.
En quin punt està el nou hospital de la Seu?
Consti que aquest hospital nou que s’ha de construir, l’ajuntament no en té el control, simplement, ha d’estar atent per reclamar els compromisos que la Generalitat cada vegada i amb bona voluntat posa sobre taula. Què ens comenten? Aquí es va fer el pla funcional. Ara s'ha adjudicat el programa funcional de fluxos que és un altre estudi. L'any que ve està previst adjudicar el que és el projecte, el projecte executiu del mateix edifici. A partir d'aquí, un cop fet això, que tot té el seu temps i el seu tempos administratiu, es faria la licitació, la construcció. Per tant, per començar a construir estaríem parlant de dos o tres anys i a partir d'aquí el que trigui. No és ràpid, no és fàcil. El que hem de vetllar és que aquestes promeses de la Generalitat es compleixin perquè, per desgràcia, ja n’hem tingut algunes anteriors amb tots els governs de la Generalitat i, per tant, estarem molt atents perquè això sigui una realitat.
La figura de la delegada del govern català de la Generalitat a Andorra és una figura que a vostès com a ajuntament els ajuda en alguna cosa?
Aquesta figura, que és l’Anna Vives, que vam ser companys d’ajuntament durant quatre anys, des de 2015 a 2019, perquè vam coincidir ella de regidora de govern i jo regidor de l’oposició, doncs és de nova creació i ha d’anar obrint camí i té aquesta dificultat. Jo personalment tinc bona relació amb l’Anna Vives i hem anat parlant i m’ha avisat de les reunions, per exemple, del cap de Govern amb el president de la Generalitat on ella mateixa hi va ser i em va avisar dels acords que s'havien pres i, per tant, li estic molt agraït. A més a més, en breu ens veurem.
Oficialment?
Sí, ens veurem oficialment. Aquesta figura, ja que s’ha creat, segur que servirà per agilitzar coses i per ajudar que els urgellencs, urgellenques i tota la resta de territori català tinguin un accés més directe o més fàcil amb el govern d’Andorra. De fet, fins ara ja ho ha estat prou d’àgil, almenys pel que fa a la relació amb l’ajuntament. Jo mateix vaig demanar visita amb el cap de Govern al principi de legislatura i de seguida ens va donar hora, ens va atendre personalment amb moltíssima amabilitat i va ser una reunió la veritat és que molt agradable, i es va fer molta feina i amb bons resultats. Però vull pensar que aquesta figura també ajudarà que les relacions siguin millors, més fluides i que tot el que demanem pugui anar més de pressa.
El ministre de l’Economia d’Andorra de l’anterior Govern, Jordi Gallardo, abans de les eleccions va fer una demanda a Espanya per tal que es plantegés l’ampliació de l’N-145. És una demanda realista?
És molt difícil. Es va fer una inversió fa no gaires anys. Es va fer el túnel, es va fer un nou traçat de carretera, es van expropiar terrenys, es va invertir molts milions d’euros amb el govern del PP encara. És a dir, ja s’ha invertit. Jo crec que es va millorar, però sí que és cert que aquesta carretera tenim una mitjana 16.000 vehicles diaris. Evidentment, no és cada dia perquè al cap de setmana augmenta molt, però això correspon a una autovia, el que seria la circulació d’una autovia. Més enllà d’això, és molt difícil que al final s’ampliï perquè també per traçat no és un traçat fàcil, tenim un traçat de muntanya i, per tant, és complicat adaptar i té un cost econòmic molt gran. Es podria fer, sí, però és complicat. Més enllà d'això, es va adjudicar no fa gaires mesos un estudi de viabilitat per fer una possible variant de la Seu a l’N-260. Tot això milloraria aquest accés cap a Andorra. Jo crec que demanar ara mateix la reforma de l’N-145, doncs estem molt lluny de què es pugui fer.
Comentaris (11)