Serni Ribera // Escaquista

​“El meu somni és arribar a gran mestre”

Nascut a Andorra, estudia tercer d'ESO al col·legi Mare Janer de Santa Coloma i li agradaria ser advocat. Li interessa també el món de les finances i vol continuar jugant a escacs, no com a professió però com a segona activitat perquè reconeix que és la seva passió.

Serni Ribera.
Serni Ribera.
ESCACS ANDORRA

Comentaris

Serni Ribera (GEVA-CEA) juga als escacs des dels quatre anys. Ha estat campió de Catalunya sub-14 en les dues darreres edicions (2020 i 2021). Recentment s'ha proclamant campió d'Andorra absolut. Fa dos anys i mig que competeix d'una manera més regular. Té 2070 de rànquing i aspira a finals de l'any vinent a estar a 2200. 

La cita és a Escaldes-Engordany, a la seu del Club GEVA. Fetes les presentacions i després d'una primera conversa està clar que més que una entrevista serà una conversa amb el fill i amb aportacions del seu pare sobre un esport que estimen.

Campió de Catalunya sub-14 dues vegades consecutives i campió d'Andorra absolut. Esperaves aconseguir els dos títols i especialment el català?.

En el campionat de Catalunya, en un principi em va sorprendre que alguns dels jugadors més forts d'Andorra no hi participaven. Veia que tenia alguna possibilitat de guanyar. Vaig començar el torneig a la segona ronda amb una derrota però després vaig anar guanyant les partides que quedaven i vaig fer unes taules.

El d'Andorra va ser més complicat? Hi ha jugadors amb molt talent com Òscar de la Riva.

Aquest any, no sé el motiu, però no va participar i feia d'àrbitre. Vaig tenir rivals molt durs com el professor d'algun dels nens, el Raül, i vaig acabar guanyant.

Pel que hem parlat abans amb el teu pare, i el seu coneixement dels escacs, entenc que hi ha una tradició familiar.

Exacte. Vaig començar a jugar a escacs perquè veia que ho feien el meu pare i el meu germà. Veia que els hi agradava molt. Vaig començar a aprendre i em va agradar molt a mi també i vaig continuar.

Els escacs són un esport amb molts practicants però ¿penses que té prou difusió?

Potser si. És un món molt interessant i és un joc molt bonic i m'agradaria que el practiqués més gent i que fos més popular.

¿Es fa prou promoció a les escoles?

Hi ha molta promoció. Els escacs arriben a totes les escoles i a nivell federatiu la feina s'ha fet molt bé. A nivell federatiu hi ha tres o quatre professors a jornada completa i que van a totes les escoles.

"Haig de continuar treballant i jugar amb moltes ganes"

¿El teu objectiu és continuar vinculat als escacs?

El meu somni que queda molt lluny, és que potser algun dia aconsegueixo, és arribar a gran mestre. No és gens fàcil. Haig de continuar treballant i jugar amb moltes ganes. Poso tot el meu esforç per millorar perquè els escacs són la meva passió. És un joc molt bonic. Val molt la pena.

¿Quina puntuació Elo és necessita per arribar a ser un gran mestre? És tracta d'un sistema per calcular la força relativa dels jugadors.

Es necessita arribar a una puntuació Elo de 2.500 punts i a més s'han de fer tres normes de gran mestre.

La sèrie 'Gambito de Dama' ha ajudat a popularitzar els escacs però l'únic problema és que la protagonista mai fai taules i en aquest nivell són habituals.

Ja. I progressa massa ràpid i això no és així (diu el pare). 

La història dels escacs és també les de nens i nenes que han destacat molt aviat. A Espanya hi ha el cas d'Arturo Pomar.

Arturo Pomar!!! (pare i fill al mateix). Era un gran jugador. Abans de començar li proposava al seu rival les taules i si no les acceptava es posava a jugar i l'escombrava (pare).

Va guanyar el campionat absolut de les Balears amb només 11 anys. Era Mestre Internacional amb 22 anys. Un prodigi com Kàrpov, Kaspàrov o Bobby Fischer.

Quins noms!!!. Eren molt bons.

Havíem comentat abans que hi ha professors a la federació i entre ells, un nom, com el de Raül García, un gran pedagog i una gran persona.

Ja s'ha jubilat, però és veritat que és molt bon educador (pare).

 

 

 

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending