Com és que decideix presentar-se com a voluntari per anar com a metge a Ucraïna?
Quan comença el conflicte i vaig veient com van desenvolupant-se les coses, em dic que aquí s’ha de donar un cop de mà. De forma paral·lela, com a membre de l’associació espanyola de cirurgia ortopèdica i trauma, m’arriba un correu que estan necessitant fixadors externs i que probablement necessiten gent per anar a Ucraïna.
Va meditar gaire la decisió de fer el pas?
És una decisió meditada, sí. La vaig prendre amb el cap fred. A partir d'aquí, vaig començar a buscar informació i veig que s'ha de fer a partir del consolat i és a partir d'aquí que em poso amb contacte amb el cònsol honorari d'Ucraïna a Andorra, el senyor Antoni Zorzano, per saber els tràmits a fer i iniciar-los.
Ja té dia de partida i destí?
No. Precisament això és del que estic a l'espera. He intercanviat bastants e-mails amb l'organització mèdica local i, fins i tot una trucada, i estic a l'espera que em diguin quan i a on. Fins i tot, arribo a pensar si s'arribarà a produir o no. Jo entenc que sí perquè malauradament continuen havent-hi baixes, continuen havent-hi atacs. Llegia que els civils ferits no paren d'augmentar i jo entenc que sí que m'activaran per anar-hi. Amb la persona que he parlat m'indicava que han rebut més de 3.000 sol·licituds per anar a Ucraïna entre metges, infermers, tècnics i altres professionals de l'àmbit sanitari. També se'ls hi fa difícil coordinar tot això.
“La necessitat d’anar-hi, superar qualsevol tipus de por. La por la tindré allà”
L'entorn més proper com ha acollit aquesta notícia?
De moment només ho sap el meu germà. Aquest cap de setmana tinc previst explicar-li a la meva mare i no sé com s’ho prendrà. D’altra banda, en l’entorn laboral estan gratament sorpresos i això em satisfà. A mesura que s’ha conegut la noticia m’han dit que valent, tot i que no crec que aquesta sigui la paraula.
Quan sigui activat, quin és el seu pla per arribar fins a l'indret de destí?
En un inici volar fins a Moldàvia o Romania i, a partir d'allà amb cotxe. Aquesta darrera, ben segur, serà la part més complicada. Veurem amb el que ens trobem i com es poden resoldre els problemes que sorgeixin.
Què és el que pensa que es trobarà a Ucraïna?
Recursos molt limitats malauradament; ferits, molts ferits amb unes condicions de desastres, que és quan s’ha superat tota capacitat del sistema sanitari d’un país i necessita ajuda externa. Jo crec que fins que un arriba allà, se sap el que un es trobarà; una cosa és imaginar-s’ho i l’altra és viure-ho. A més a més, costa imaginar-se i ser conscient que els centres hospitalaris o les escoles estan sent també objectius dels atacs de l’exèrcit rus. Penso que serà una situació molt difícil, sens dubte.
Com ho farà amb la feina que té actualment?
En l'àmbit hospitalari, a la Seu d'Urgell és realment senzill perquè ja ho he parlat amb el director assistencial; demanaré una excedència i no hi ha d'haver problemes. Pel que fa als pacients d'Andorra, són els que quedaran més sense atenció, però, afortunadament hi ha altres companys que se'n poden fer càrrec. Tampoc sé la durada de la missió, si s'acaba produint. Jo vaig indicar que podia incorporar-me de manera immediata quan ells hi necessitessin.
Des d'una perspectiva més llunyana, tot i que és complicat, no li fa por o respecte anar al mig d'un conflicte bèl·lic?
Reconec que, ara mateix, no. Jo crec que la por la tindré allà. Crec que és la necessitat d’anar-hi que superar qualsevol tipus de por i no em considero una persona ni una persona valenta i soc conscients dels riscos.
Amb quines funcions aniria a Ucraïna, com a traumatòleg o altres funcions?
En principi vaig com a traumatòleg en situacions especialment complicades. De fet, estan demanant, i així també hi ha indicat en una circular des del Col·legi de Metges d'Andorra, material clarament de medicina de guerra. Per exemple, estan demanant àcid tranexàmic que és per tallar hemorràgies quan hi ha un pacient que et sagna, és a dir, en aquest cas, un pacient que tingui ferides de bala; estan demanant fixadors externs; estan demanant material de cirurgia traumatològica. Les mines antipersones o la metralla el que fa és un mal brutal a les extremitats i aquesta seria la meva funció principal. Després si s'ha de fer d'ajudant en cirurgia general, doncs, cap problema.
Aquesta experiència el marcarà a escala d'experiència personal i com a persona?
No en tinc cap dubte. El que no sé és fins a qui punt. Això s’haurà de veure a posteriori.
Comentaris