Primer de tot, vostè s’ocupa de cultura, infància i joventut. Quin balanç fa de la feina feta fins ara?
El balanç global és molt positiu perquè a escala programàtica hem desenvolupat gairebé totes les propostes que teníem damunt de la taula, en queden un parell de pendents, una ja és al pressupost del 2026, que vam aprovar la setmana passada, que és aquesta adequació d’un espai al Pas de la Casa que acollirà els futurs serveis de la biblioteca del Pas de la Casa, que actualment són el centre esportiu, i a més a més també la part de l’Espai Jove, que ho concentrarem a l’antiga escola bressol. És un projecte d’inversió que teníem al programa i és una de les coses que a escala personal em fa més il·lusió, juntament amb un altre projecte, que és aquesta remodelació o adequació de l’espai de la Baronia que per a nosaltres és molt important, sobretot perquè en aquesta parròquia som molt incisius en el tema de l’acompanyament d’infants i joves. M’atreviria a dir que som la parròquia per excel·lència, a escala d’acompanyament, perquè penso que molta gent no és conscient d’aquesta oferta de serveis que ja fa anys que tenim en marxa i que fem créixer, que és tot aquest acompanyament de tots els infants i joves, des de ben petits fins als 35 anys, en el cas del Punt d’Informació Juvenil d’Encamp. Són serveis que funcionen tot l’any i són projectes d’acompanyament que no trobem en altres indrets del nostre país i pensem que això és clau.
És una de les característiques, segurament, de la parròquia.
Exacte. Si tenim en compte només de la banda d’infància i joventut, més enllà de l’esforç que comporta, d’una banda, poder duplicar o replicar aquests serveis en una localitat com la del Pas de la Casa. Però, evidentment, per això tenim l’escola bressol que tenim, una escola que avui acull gairebé 80 infants, amb uns serveis extraordinaris que funcionen gairebé tots els dies de l’any, que a més a més, a part de donar resposta a les necessitats particulars de les famílies del Pas de la Casa, ja és una escola bressol pensada amb uns serveis que permeten gairebé duplicar la capacitat que té actualment d’infants. I després que també hi ha tots els serveis que tenim a Encamp també hi són allà: des del Llaç d’animació, l’Àrea de Jovent, l’Espai Jove i el Punt d’Informació Juvenil. És a dir, són quatre serveis pensats per a la infància i la joventut que ens permeten fer aquest acompanyament complementari i familiar, tant al Pas de la Casa com a Encamp, a tots els joves, infants i adolescents de la parròquia.
“Per a mi és més important centrar els esforços en tenir una bona programació a Encamp i posar els mitjans perquè els joves i infants del Pas també en puguin participin”
Precisament, aquesta característica que té Encamp, amb dos nuclis molt allunyats i que necessiten duplicar serveis. Com s’afronta això des del comú a l’hora de fer pressupostos i preveure inversions? Perquè les necessitats d’un lloc i l’altre també poden ser diferents.
Sí, des de tots els departaments tenim present que cal reproduir tot el que són serveis d’acompanyament familiar. Els tenim completament duplicats i són els mateixos. Després, a escala de programació cultural: hem reproduït el que ja s’havia fet en algun mandat anterior, que és, per exemple, si tu pots concentrar la capacitat d’un Festival de Titelles en una localitat com la d’Encamp, has de posar els mitjans, que és el que fem, perquè els joves del Pas, per exemple, o els infants del Pas també puguin participar d’aquesta activitat. Des del meu punt de vista, té més sentit això que no haver de duplicar la programació a les dues localitats.
Sí?
És a dir, és més important per a mi, centrar els esforços en què tinguis una bona programació aquí, amb l’exemple del Festival de Titelles, i hi puguis posar als mitjans perquè els joves i els infants també hi participin. El que fem és cobrir el desplaçament d’aquests infants o joves perquè puguin participar d’un Festival de Titelles, per posar un exemple. Tots els joves que hi ha a l’Àrea de Jovent, tots els que hi ha a l’Espai Jove els desplacem fins a Encamp perquè puguin gaudir d’aquesta activitat. Lògicament també hi ha, al Pas de la Casa, una programació com la que tenim a Encamp pel que fa a la part de les tradicions, que això també és un esforç important. És a dir, treballem de valent perquè el Pas de la Casa tingui un Carnaval, una castanyada, una arribada de Ses Majestats al Reis d’Orient, la Festa Major, l’escudella... És a dir, que totes aquestes activitats tradicionals també ens esforcem perquè es puguin replicar en una localitat que malauradament és prou lluny del poble d’Encamp i que també ha de tenir aquestes festivitats.
Parlarem després de les inversions que citava al principi, però ara que parla d’aquests esforços, fins a quin punt la col·laboració de les entitats té un paper rellevant en que tot això pugui fer-se realitat.
Sí, evidentment. L’acompanyament del teixit associatiu, i ho veiem per exemple en el cas d’Encamp, amb la comissió de festes, també contribueix o complementa aquella feina que es fa des del departament a escala d’alguns esdeveniments que es duen a terme, sobretot els més tradicionals, com poden ser el Carnaval o la Festa Major. A més a més, la comissió també col·labora amb d’altres esdeveniments tradicionals d’aquests que organitzem, com la castanyada, com l’escudella, per posar un parell d’exemples. El mateix ens passa al Pas de la Casa, on també hi ha activitats en què hi ha un acompanyament actiu, com fa l’Associació de Veïns i Comerciants amb qui hi ha un contacte directe per organitzar esdeveniments culturals. Evidentment, nosaltres tenim els nostres recursos tècnics per dur a terme aquestes coses, però sempre és bo que col·laborin en l’organització joves o entitats.
Hi ha un bon estat de salut de totes aquestes entitats i de la participació ciutadana a l’hora de col·laborar?
Jo el que detecto, respecte de quan jo era jove, per exemple, que ja participava activament del teixit associatiu de la parròquia, és que la col·laboració no ve a través del col·lectiu en forma estatuària d’associació, sinó que és la gent del poble, els joves o la gent més gran, que altruistament ve a col·laborar en l’organització d’aquests esdeveniments. Saps que els trobaràs allà: el dia de l’escudella t’ajudaran a repartir, t’ajudaran a organitzar, seran els més matiners... I això ens passa una mica aquí a Encamp, també. Potser no t’ajuden sota el paraigua d’una associació determinada, però ells, potser des d’una forma més individual, són a la vora per ajudar-te perquè les coses surtin bé perquè també tenen interès que aquells esdeveniments funcionin.
“Respecte de quan jo era jove, ara la col·laboració no ve a través del col·lectiu en forma estatutària d’associació, sinó que és la gent del poble que altruistament ve a col·laborar en l’organització d’esdeveniments”
Tornant a les inversions, citava l’alberg de la Baronia. Quin és l’objectiu que persegueixen amb la reforma? Només una posada al dia o es voldria reprendre el projecte que fins ara no ha acabat de reeixir de poder treure a concessió l’espai?
No, no va per aquí. La inversió és per millorar, adequar i adaptar les instal·lacions. És a dir, hi ha una sèrie de coses que s’han de polir, que s’han d’adequar dels espais i que s’han de modernitzar d’aquell edifici. És un espai que té molta vida per al nostre departament durant l’estiu i en altres èpoques de l’any en què el fem viure amb els joves de la nostra parròquia i és un punt de trobada, un espai de descobriment, de coneixement i nosaltres incidim en la remodelació de l’espai perquè el fem viure en alguns moments de l’any, sobretot a l’estiu, però també ens trobem Tots Sants que també en una setmana amb els adolescents i joves que s’inscriuen, i és clar, considerem que aquell espai ha d’estar adequat. És per això que que hem posat el projecte al pressupost d’aquest any i hem volgut posar aquest gairebé mig milió d’euros d’inversió per adequar tots aquests espais.
Vostès descarten la proposta de la concessió?
Des del meu punt de vista, no ho descarto ni m’ho he plantejat des de la meva responsabilitat a Cultura, Infància i Joventut. Penso que si mai es torna a posar damunt de la taula s’ha de garantir que durant les dates en què nosaltres el fem servir pugui seguir donant resposta als objectius que està donant ara a escala de joventut de la nostra parròquia. Penso que és viable, però no ho tenim previst.
Abans també ha citat el Festival de Titelles. Després de l’última edició ja va avançar que li volien donar més dimensió pel 2026. Què n’hem d’esperar?
Era un dels reptes programàtics que ens havien posat al cap i ja fa dos anys que el vam capgirar una mica. És un festival ja molt consolidat, en què també feia una colla d’anys que col·laboraven les dues ambaixades, l’espanyola i la francesa, on vam ser capaços d’integrar-hi Andorra Turisme en tractar-se d’una època de l’any determinada en què també ens semblava que podíem complementar, amb la millora que havíem fet a escala de programació de companyies de renom internacional i premiades en festivals internacionals, que més enllà del públic local i nacional també pogués ser una oferta per als de fora. I penso que ho ha estat, perquè hem vist gent de fora o de contrades veïnes que han vingut, que han participat d’aquestes dues darreres edicions. Li van posar nom, és el Festival Ànima, és el Festival de Titelles d’Andorra, que abans era el Festival de Titelles d’Encamp i el Pas de la Casa. És a dir, que aquí ja vam fer un gran pas, i després amb l’equip de cultura, vam fer un canvi pel que fa a la qualitat, m’atreviria a dir, de la programació dels espectacles que s’hi presentaven.
“Confiem que l’any que ve podria ser una realitat que el programa del Festival de Titelles integrés alguna producció nacional”
I cap on es volia anar?
Doncs buscar aquesta nova lectura de la titella contemporània i poder explicar als ciutadans que les titelles no són uns putxinel·lis, no és un espectacle infantil, sinó que hi ha uns espectacles de titelles que són per a joves, hi ha uns espectacles de titelles que són exclusivament per a públic adult, i hem començat a explorar i a caminar, que ens ha funcionat molt bé, aquest any més bé que l’anterior, i penso que al final hem de fer taca d’oli i no hem de baixar la guàrdia, perquè si ens està funcionant vol dir que aquest és el model en què hem d’anar caminant. Però volem anar a poc a poc, i així ho hem fet. Aquest any ja hem fet una petita prova que ens ha funcionat, amb un taller pensat per a infants, però pel 2026 ampliarem amb algun taller més, molt interessant i amb alguna exposició al voltant del món de les titelles. Ho volem fer créixer així.
Serien tallers encarats només per a infants o també per a altres edats?
És possible que ho ampliem cap als joves, també. Ara estava pensat només per a infants i ens ha funcionat molt bé, potser perquè és més fàcil que funcioni més bé el d’infants, però volem obrir una mica més la porta. I a més la volem obrir una mica més a escala de programació, perquè el que trobem a faltar nosaltres i la reflexió que hem fet des de cultura és: com és que no hi ha companyies a casa nostra que treballin en l’àmbit de les titelles? I deu fer cosa de sis o set mesos que ens vam posar a treballar en aquesta línia per explicar el món de les arts escèniques del país o convidar-los a que hi reflexionessin perquè estem convençuts que hi ha professionals de casa nostra que podrien treballar en aquest àmbit. I confiem que l’any que ve podria ser una realitat que el programa del Festival de Titelles integrés alguna producció nacional, que per a mi això també és clau en la programació d’un festival.
A totes les parròquies han anat intentant que els artistes del país guanyin pes en la programació cultural. Però és encara una dificultat apostar per fer una programació molt basada amb els recursos que es tenen al país?
Aquesta és una de les apostes, a escala de cultura, que vam fer un canvi radical m’atreviria a dir, fa dos anys. És a dir, tota la programació musical que hem fet a la nostra parròquia dels Vespres d’estiu, per posar un exemple, ha estat exclusivament nacional, és a dir, d’artistes locals. En tota la programació sempre es té en compte que hi hagi un pes del talent local, que és més fàcil tenir-lo en compte a escala de programació musical, tot sigui dit també, malgrat quan hi ha alguna proposta teatral es té en compte. De fet, fa ben poc vam tenir un projecte de l’Escena Nacional a la sala de festes, i l’any passat també en vam tenir un altre. Les tenim presents, però l’oferta musical és molt diferent, per exemple, de la d’arts escèniques. Però és molt important tenir en compte en la programació el talent local, no només nacional sinó local, que també el tenim perquè un dels projectes que més m’agrada i que jo les coneixia, ho confesso, és el dels bucs d’assaig. Un espai on hi han passat o hi conviuen alguns grups musicals de casa nostra que en alguns casos han fet fortuna. Penso que també és molt important que les administracions locals tinguem espais que puguem cedir gratuïtament, com és el nostre cas, als joves que tenen ganes de créixer musicalment en aquest món.
“El pressupost per a cultura del comú ens permet gestionar i garantir un funcionament que dona una oferta cultural molt completa i que respon a les necessitats de la parròquia”
Andorra Turisme participa en algunes de les propostes que fan, com el Festival de Titelles o el Saló de la Infància. Creu que el seu suport és suficient per tot el que es fa des del comú?
Sí, jo estic convençut que sí. En el cas dels projectes comunals de l’àmbit de joventut i de cultura, nosaltres tenim al costat Andorra Turisme amb suport econòmic en aquells projectes que realment poden tenir aquesta vis de projecte que es pot vendre a l’exterior o a la gent que ens visita de fora de casa nostra. El Saló de la Infància és un exemple evident. Hi ha un percentatge elevadíssim de famílies sobretot de catalanes que passen les festes de Nadal a la nostra parròquia o en parròquies veïnes, i és un segment de públic importantíssim en el marc del saló que s’organitza a Encamp i del que s’organitza al Pas de la Casa posteriorment. És a dir, hi ha un públic molt fidel, familiar, de turistes que ens visiten, que també troben al Saló de la Infància una oferta complementària a l’esquí i a les compres. I el Festival de Titelles també, per aquesta projecció que li volem donar com a festival que volem que creixi, suposo que Andorra Turisme també hi ha vist això. A vegades hi ha veus que pretenen que en una programació com els Vespres d’estiu tinguis Andorra Turisme al costat, però per mi no tindria sentit. Al contrari, ja hi ha un treball transversal a escala del departament de Turisme de la nostra parròquia que també treballa per això, per promocionar aquestes activitats pel turisme que ens visita a la nostra parròquia, tant als Vespres d’estiu, com les visites teatralitzades que organitzem durant l’estiu a qualsevol dels nuclis tradicionals de la nostra parròquia, ho fem plegats amb el departament de Turisme perquè som conscients que és un producte que pot ser molt interessant per a la gent que ens visita.
Té prou pes la cultura a nivell d’atracció turística a Encamp o faria falta també una mica més d’aposta amb això?
Jo penso que no ens podem queixar perquè, a més a més, també hem creat, per primera vegada, una temporada cultural i ara presentarem la del 2026. Com a administració local, una de les coses que trobàvem a faltar en els nostres equips és al mes de gener poder saber què passarà els propers sis mesos. I això ho vam posar a prova l’any passat i ens ha funcionat molt bé. També, nosaltres havíem treballat amb la reflexió de ser molt conscients que som un país petit, que el públic que vindrà a veure els nostres espectacles no és només el públic d’Encamp i del Pas de la Casa. El públic que volem atraure als nostres espectacles, a una sala de festes que no té una capacitat de cent espectadors, sinó que té una capacitat de 400 espectadors. I això no és fàcil. Si tinguéssim un espai teatral de 100 potser seria molt fàcil omplir-lo, però ja que apostes per una qualitat, que aquest producte en què estàs treballant en la programació pugui ser atractiu per a la gent dels altres llocs. Què vol dir això? Que el que no podem fer és que nosaltres ens centrem, per exemple, a fer una temporada teatral quan hi ha una oferta teatral tradicional de parròquies com Andorra la Vella o Sant Julià que ja cobreixen aquesta part. Doncs què hem fet aquest 2025? Vam fer una programació d’un semestre sencer, la vam presentar al mes de gener, i allà vam mirar d’integrar-hi un tipus de producte que fos complementari. És a dir, hi havia algun espectacle de dansa contemporània, sí que vam conservar els musicals infantils en català que són potser allò que ens caracteritza pel que fa a programació, perquè ja fa molts anys que tradicionalment programem espectacles musicals infantils que també ens funcionen molt bé. És a dir, ara tornarem a tenir el 2026 dos nous espectacles musicals infantils en català, hi tornarà a haver una mica de dansa i altres coses que desvetllarem en el mes de gener en la programació que anirà fins aquí.
És suficient el pressupost que té el departament de Cultura?
Sí, per mi sí. És un pressupost que ens permet gestionar i garantir un funcionament que penso que és una oferta cultural molt completa. Molt completa, que dona resposta a les necessitats de la parròquia, evidentment, si tinguéssim un milió d’euros més de funcionament per a cultura, potser no podríem fer més coses perquè els recursos humans que han de fer moure aquestes coses són els que són, però potser podríem organitzar o que un dels esdeveniments integrés alguna proposta... Però jo penso que no cal. Jo penso que val més ser coherents, treballar en una programació en què tens present tot el segment de la població de la teva parròquia, una programació que sigui complementària, que sigui un tipus de producte que no pots trobar si vas a Escaldes, o a Canillo, o si vas a La Massana. Jo estic treballant molt a gust en aquesta línia i penso que els companys del departament de Cultura també estan treballant a gust.
“Molta gent de casa nostra només pot viure o gaudir d’allò cultural que es programa a la nostra parròquia”
Tenint en compte que ja tenen el pressupost del 2026 aprovat, què hem d’esperar-ne? Línia continuista, alguna sorpresa?
Aquest any tornem a tenir, perquè és biennal, l’Encamp en clau de llum. L’Encamp en clau de llum, si recordeu, també va fer un gir molt gran fa dos anys, per una aposta clara en què la llum s’integrava com a disciplina artística en aquest esdeveniment. Aquesta edició tornarà a ser d’unes característiques semblants, és a dir, que la llum no serà il·luminar un grup de música que canta, sinó que, com fa dos anys, la llum també serà una disciplina més de l’Encamp en clau de llum d’aquest any. La programació, que la presentarem al gener, d’aquest semestre també serà molt maca, i del Festival de Titelles, que li’n parlava abans, desvetllarem algunes cosetes noves per millorar encara una mica més aquest festival.
Vostè deia que han apostat per una programació complementària. Creu que la línia a seguir ha de ser aquesta, que cada parròquia faci la seva o pensa que en algun moment caldrà plantejar una programació cultural de país?
És molt complicat. Jo era un dels ferms defensors d’això, crec que sempre hem d’estar a l’aguait per no trepitjar-nos, però pretendre, per exemple, que per Setmana Santa una parròquia deixi de fer alguna cosa és molt difícil. Llavors sí que és cert, evidentment, que si la nostra parròquia programa una cosa un cap de setmana determinat perquè saps que és un cap de setmana de festes, malauradament el que no podem pretendre és que el comú de la Massana no organitzi cap esdeveniment aquell dia. És a dir que, al contrari, jo crec que sempre dins del seny, de mirar de no trepitjar-nos, sobretot, i sobretot pensar que aquell tipus de producte en què estàs treballant pugui revertir sobre el gaudi de la gent que viu a la parròquia, perquè finalment hi ha molta gent, i no és cap broma això, molta gent de casa nostra, per exemple, només pot viure o gaudir d’allò que es programa a la nostra parròquia. I aquesta oferta l’ha de seguir tenint.
Una de les crítiques que hi ha és que sovint es fan només coses pensant en els turistes. També és cert que al país, la línia entre cultura i turisme és molt fina. Com es troba l’equilibri?
Jo penso que ja hi és. Aquesta aposta que posava com a exemple abans dels Vespres d’estiu, no? Els Vespres d’estiu a Sant Miquel o les activitats que hem organitzat conjuntament amb turisme de descobriment del patrimoni d’Encamp, per agafar un exemple. Als Vespres d’estiu, la càrrega de turisme familiar que s’ha passejat per la plaça de Sant Miquel i s’ha quedat sorpresa veient un grup nacional que estava fent allà una sessió de vespreig era fantàstic. És a dir, que hi ha productes que no necessàriament hem de fer una una bomba a escala de contractació perquè sigui un atractiu per a la gent que ens visita o per a la gent de casa nostra. És a dir, que les coses ben fetes, ben pensades i ben treballades, al final tenen un resultat que penso que satisfà tothom.
Són la parròquia per excel·lència del Carnaval, per exemple.
Sí, festa d’interès nacional.
És una de les que s’emporta més pes? Perquè la gent gairebé celebra més el Carnaval que la festa major.
Aquí m’atreviria a dir que, pel que fa a participació estem parlant gairebé les mateixes xifres quan parlem del Carnaval d’Encamp i quan parlem de la Festa del Poble, que no és la festa major. És a dir, saben que ja fa una colla d’anys que es va decidir que evidentment la festa major no pot desaparèixer mai, hi ha de ser per Santa Maria i per Sant Roc i ha de tenir una programació a l’alçada, però hi ha una festa que va agafar molta força, que és la Festa del Poble, que ja està plenament consolidada, que a més també té una oferta de programació molt potent. Parlo de programació musical, però parlo igualment de programació per a infants, per a joves i altres esdeveniments que giren al voltant de la Festa del Poble pels volts de Sant Joan. Aquí hi ha un acompanyament molt important per part de la comissió de festes. De fet, des del departament de Cultura es treballa de la mà en la programació d’aquests dos esdeveniments. I després, pel que fa al Carnaval també es treballa de la mà, es treballa en la part de la programació musical. Que hi hagi aquest jovent, perquè sabeu que són gairebé 100! Aquest carnaval 2025 eren gairebé 100 joves els que col·laboraven en l’organització del Carnaval, és a dir, hi ha la comissió de festes, però després hi ha el Jovent d’Encamp, que és tot el col·lectiu que contribueix a organitzar tota la part tradicional dels espectacles que trobem al programa del Carnaval. I tots aquests joves te’l retrobes a l’escudella, te’l retrobes per Tots Sants a la castanyada, te’l retrobes per la Festa del Poble ajudant-te també col·laborant. És a dir, que al final la suma de tots els actors fa que aquestes festes siguin tan vives i tan participatives.
No necessàriament hem de fer una una bomba a escala de contractació perquè sigui un atractiu per a la gent que ens visita o per a la gent de casa nostra”
Són un bona escola, també, pel que fa a la implicació i deu generar cohesió a la parròquia.
Sí, per exemple, les caramelles es van tornar a posar en marxa aquest any. Aquest any també es va refundar, si em permeten dir-ho, els fallaires d’Encamp, que ja havien existit, que potser havien fet una petita pausa, però aquest any vam tornar a rodar falles al Prat de l’Areny i, a més a més, ara hi ha un col·lectiu d’aquest jovent d’Encamp que ja està treballant en poder implicar als més petits en les falles de l’any que ve. És a dir, que això al final, si poses la flama o la fas viure, i si l’hem de fer viure des del departament, doncs l’hem de fer viure des del departament, però també fa taca d’oli.
Això també genera vida a la parròquia, aquesta vida que a vegades tant costa, que s’ha parlat moltes vegades de plans de dinamització comercial... Suposo que tota aquesta part més cultural dels joves, aquest moviment que hi ha, també acaba generant xup-xup.
Sí, xup-xup indirectament també en la part de l’activitat comercial o de restauració de la parròquia, tots aquests esdeveniments. O un aplec de la sardana, per exemple. El tradicional aplec de la sardana que tenim, que té aquesta capacitat d’aplegar molta gent de contrades veïnes que, a més a més, dona vida als hotels de casa nostra en un moment en què és més complicat, que és una temporada molt baixeta. Tota aquesta oferta cultural, evidentment, fa moure l’activitat comercial de casa.
Abans d’acabar, li volia demanar com se sent en el si de la majoria tenint en compte el seu passat al PS.
No ho valoro. És a dir, vaig començar a caminar amb un equip que em va convidar a treballar amb ells. Són gent, la meitat dels que són a l’equip que els conec des de fa molts anys, que creia en el seu projecte, que hem anat de la mà, que han confiat en les propostes que jo he fet a escala de cultura, d’infància i de joventut per aquesta parròquia i que estic treballant súper a gust.
El PS és totalment passat? Manté contactes amb excompanys?
A veure, és un país molt petit. És a dir, contactes i amics en tinc a totes les formacions. I molt bons amics, què suposo que és el que ens deuen passar a tots.
Però és una etapa totalment tancada.
Ara no m’ho plantejo, ja vaig deixar la militància d’aquell partit fa molts anys i la meva fita no me la plantejava en aquell moment, però ara sí, la meva fita és aquella a què em van convidar a participar a escala de la gestió d’infància, joventut i cultura d’aquesta parròquia, i n’estic molt satisfet. I penso que estem fent molt bona feina com a equip, independentment de les sigles.
Està afiliat a algun partit?
No.
Forma part d’una majoria en què la cònsol no pot repetir. Joan Sans té aspiracions de presentar-se?
No, no! Cap ni una.
I de repetir, tan sols a nivell de llista, per tornar a formar part d’un equip al comú?
Ara mateix tampoc m’ho plantejo, la veritat. És feixuc. Tenim una feina i conviure amb una altra. Tinc la gran sort que la feina la tinc a la parròquia, que la responsabilitat de conseller la tinc a la parròquia. M’agradaria poder dedicar molt més temps, això sí que és veritat, perquè gestiono un equip de persones molt gran, perquè hi ha molt personal a escala d’infància i joventut. No són sis o set tècnics. Hi ha molt personal a les escoles bressol, hi ha molt personal a infància i joventut i com us podeu imaginar, malauradament, no pots ser al costat de cada professional cada dia. Però tinc un equip directiu i un equip de coordinació tècnicament molt bo, que això també fa molt. I després, una col·lecció de tècnics que coneixia, que conec bé i que són uns grans professionals, i que evidentment fan que la roda funcioni. I si una cosa tinc clara és que perquè la roda funcioni no depèn ni de la consellera ni del conseller.
Comentaris (2)