Felicitar-la per la victòria contra Xipre, quina remuntada! Com el van viure des del camp?
Gràcies! Al partit que vam jugar a Xipre ja vam marxar amb un sabor una mica agredolç, perquè ens podríem haver emportat la victòria. I el partit de casa el vam afrontar amb moltes ganes, amb una mentalitat molt positiva i guanyadora. Vam sortir a emportar-nos el partit, tot i començar per darrere, vam aconseguir marcar-ne dos. Ho sabíem, sabíem que aquell partit era nostre. Ara toca mantenir aquesta mentalitat guanyadora pels dos partits que ens queden, però estem molt contentes del que portem de la Nations League.
Creu que ha tardat a arribar, o ha estat fruit d’aquest creixement pas a pas?
Ha arribat en el moment just i adequat. És cert que fa molts anys que lluitem per una victòria així, i encara més a la Nations League. Però ha arribat en el moment idoni, perquè és veritat que les petites que pugen ens aporten moltíssim i es nota molt que hi ha una bona base amb bons entrenadors. Quan pugen, ho fan ben ensenyades. Nosaltres no els hem d’ensenyar res, simplement els falta una mica d’experiència, però ens aporten moltíssim i ja s’ha vist en aquesta aturada.
Es va veure un equip valent, amb ganes de victòria, diferent del que és habitual. I vau dominar a Xipre en les estadístiques.
Sí, estic d’acord. No és que hàgim canviat el nostre ADN, però és cert que som un equip diferent. Som un equip molt més valent, amb un estil de joc molt marcat i sí que és veritat que des que va entrar l’staff nou, les coses s’han fet molt bé i això es veu reflectit sobre el camp.
Vostè, que és la jugadora amb més internacionalitats (36), ha canviat molt tot des que va començar?
Òbviament, des que vaig començar fins ara han canviat moltes coses. Per començar, he passat per tres ‘staffs’ diferents: vam començar amb el ‘Juanca’ Ruiz, després vam estar amb el ‘Guti’, i ara aquest any amb el ‘Pana’. Ha anat tot ‘in crescendo’. Amb el ‘Guti’ ja vam fer un pas endavant físicament, ja que estàvem molt bé, però el problema era que totes les jugadores jugàvem a Andorra i el nivell era el que era.
S’està invertint més o sou vosaltres les que heu apujat el llistó? Ha influït l’arribada de Panadero?
És veritat que moltes de nosaltres estem jugant fora i això es nota molt. Amb l’arribada del nou ‘staff’, és cert que, al tenir jugadores fora, amb una mica més d’experiència en el món del futbol i més professionals mentalment, agafem les idees molt més ràpid i al camp és tot més senzill.
Per tant, creu que és important marxar fora del país per poder millorar?
Sí. Al cap i a la fi, si estàs en un club i el dimarts fas vídeo-anàlisi del partit anterior per veure com va anar, el divendres fas vídeo del partit que t’espera diumenge, etc., és una rutina que agafes i després, quan vas amb la selecció, ja no et fa estrany, perquè és el que vius durant el dia a dia. També és important tenir en compte que, fa potser vuit o deu anys, totes les jugadores treballaven. Les que tenien més de vint-i-cinc anys treballaven. Per la ‘sele’ això és difícil, perquè potser volien posar-nos un pre-Europeu i era complicat, perquè la gent havia de demanar-se festa. Això només passa a Andorra, perquè gairebé totes les altres seleccions són professionals i es dediquen al futbol. El problema ha estat sempre aquest. Cada vegada som més les que ens hi dediquem plenament, i així és molt més fàcil, però encara n’hi ha que treballen. Al futbol femení, si no jugues en un nivell molt ‘top’, també has de treballar.
Creu que la selecció pot repetir més sovint resultats com aquest? Com veu el que resta de grup de la Nations?
Abans de començar aquesta edició de la Nations, quan vam veure el grup que ens va tocar, vam dir: “Hòstia, serà duret”, però, al final, els dos partits de la primera finestra van estar superajustats. Contra Malta vam perdre 2-0 i contra Geòrgia només vam caure 2-1 i se’ns van escapar les opcions al final perquè vam començar guanyant. En acabar la primera finestra, ens vam plantejar que podíem, perquè si comparem els resultats amb la passada Nations i el pre-Europeu, que eren més voluminosos, hem fet un pas endavant molt gran totes. Ara estem en una mentalitat positiva, guanyadora, i pensem que estem a l’altura d’aquestes tres seleccions.
L’aportació d’aquesta nova generació de jugadores, amb joves com la Carla Ber o la Zoe Planagumà, ha contribuït a canviar la mentalitat?
Sí, i tant. I això que són molt petites, perquè la Carla Ber, per exemple, té quinze anys. O l’Alba Martín, que és una crac, ens dona molta seguretat i és increïble que només tingui setze anys, la veritat. És molt segura i estem molt contentes. Aquestes nenes venen de la sub-17 i elles han fet les coses molt bé. És diferent de la mentalitat que teníem nosaltres a l’absoluta, que creiem que era molt difícil guanyar partits. Elles, amb la sub-17, han tingut resultats molt positius i la mentalitat és una altra. Han pujat a l’absoluta i ens ho han encomanat d’alguna manera. Evidentment, al vestuari es nota la diferència d’edat, però hem fet un grup molt maco i totes tenim el mateix objectiu.
També és important que gent com vostè, Marina Fernández, Paula da Silva, Tere Morató i companyia els inculquin el que és jugar amb Andorra i representar un país a nivell absolut.
Sí, elles ja saben el que és representar el país. Ho han fet molts cops amb la sub-17, però estar amb l’absoluta és una altra cosa. És tot més seriós, més professional, i si els hem de cridar l’atenció, se’ls hi fa sense problema.
En l’àmbit individual, com li està anant per Itàlia? Estan col·locades per pujar a la Serie B amb el Frosinone…
Aquest era l’objectiu del projecte, però ara està una mica difícil. Ho hem de guanyar tot i dependre dels altres rivals per aconseguir-ho. A veure si perden algun partit, però està complicat, la veritat. Nosaltres vam perdre punts molt importants i potser ens costaran l’ascens.
Us queda, però, un partit menys, així que podríeu ajustar la classificació.
Si ho guanyem tot, ens posem a tres punts. No obstant això, seria el que comento: han de punxar segur algunes de les rivals.
Vostè ja va estar a Itàlia amb el Ternana i la Spezia. Creu que aquesta segona oportunitat està responent millor?
No creguis. Però les meves experiències a Itàlia han estat sempre molt positives. Sobretot a la Spezia, perquè a Ternana només vaig estar des del desembre fins al juny, la segona volta, ja que vaig arribar al mercat d’hivern. La meva millor temporada ha estat a la Spezia i d’allà vaig marxar cap a Niça, on també vaig tenir una bona experiència. Aquest estiu les coses no han anat molt bé, hem tingut alguns problemes, però aquí estem i acabarem la temporada que tinc de contracte.
Águilas, Niça, Itàlia… És complicat per una jugadora d’Andorra trobar oportunitats fora del país?
Ja ho he comentat en algunes entrevistes: si ets d’Andorra, t’has de moure tu perquè ningú et vindrà a buscar. Has de lluitar pels teus somnis i sortir d’allà pel teu propi peu.
Es pot viure del futbol femení a Europa, o encara hi ha feina per fer? Ha vist gaire diferència entre països?
A Espanya és una mica més complicat viure del futbol. Suposo que si jugues a primera divisió, estàs bé, però el que és tercera divisió és molt complicat. Depèn una mica del club, però crec que aquí a Itàlia i a França pots viure del futbol. Evidentment, no com una reina, però pots viure-hi.
Quin objectiu es marca per tancar aquesta temporada?
Aquesta temporada vull guanyar tot el que queda, per veure si podem pujar de categoria, i ja està, l’any que ve ja veurem.
Pel que deixa entreveure, li agradaria estar més a prop de casa? Algun equip espanyol, per exemple?
Sí, ja porto molt temps fora de casa i t’acabes cansant. Tornar a Espanya estaria guai, la veritat.
Comentaris (2)