La tradició és la tradició i malgrat els canvis de diàleg i l’adaptació a l’actualitat del moment, la representació del Judici dels Contrabandistes d’Encamp guarda sempre uns trets generals plenament reconeixibles.
Els trets a l’aire advertien de la imminent arribada dels paquetaires a una plaça dels Arínsols que lluïa plena de gent. Escortats per un bon grapat de carabiners, els possibles delinqüents de seguida s’han acumulat al lloc que els tocava. Però ai las! Resulta que l’advocat dels pobres arribava preparat per afrontar el judici a l’Albert Roig, historiador, antropòleg, periodista i expresident de l’Associació Cultural d’Ordino. Una de les ànimes de la recuperació de tradicions com el ball de l’Ossa a la parròquia de les valls del Nord i autor d’un llibre sobre la festa -o és el ChatGPT qui l’ha escrit? “És igual, total, ningú se l’ha llegit!”-. A Encamp, però, “persona non grata”, ha assegurat el fiscal.
La colla de contrabandistes esperaven el seu torn, però posats a fer i aprofitant que l’interessat era present entre el públic -amb un rostre molt diferent al seu, això sí-, per què no un judici ràpid a aquell qui copia i s’apropia de les tradicions encampadanes? Els amfitrions no s’han estat de criticar la lletjor de l’Ossa veïna, tant lletja que fins i tot l’advocat perdia els papers en mirar-la a la cara. Al final, condemna de 500 anys de presó i prohibició d’entrar a la parròquia per a Roig i que s’emporti l’Ossa i la tanqui a la mina de Llorts!
Rialles generalitzades i un convidat inesperat que se’n reia de com havien atrapat a Roig. Un Robert Lizarte més jove que l’original i carregat amb un ninot dels Arlequins amb una careta de porc també ha acabat davant del tribunal. Quina traïció això d’anar-se’n a Canillo! Acusat “d’apropiació indeguda de les tradicions del jovent” i de voler convertir Canillo en una parròquia “interessant quan tothom sap que només el pont per anar d’Encamp al Pas”. Davant tals delictes, empenta i a passar la tarda entre contrabandistes!
Esbandits els primers acusats, toca centrar-se en els estraperlistes. I entre article i article del codi penal, dards enverinats cap a la política nacional. Conseller de comú sense diploma o crítiques a un Xavier Espot que no fa res del que el país necessita. En canvi, sembla clar que a la parròquia hi ha un nouvingut que sí que ha sabut guanyar-se el jovent i no és altre que mossèn Álex. “Si vols una bona cervesa, truca al mossèn!”, han cridat, guanyant-se aplaudiment i ovació del públic.
Finalment ha arribat el moment d’escoltar els arguments del cap de colla, un Sis Dits que enguany es feia dir Nicolás Maduro. La seva trista història ha tocat la fibra a fiscal i jutge i si com ha recordat l’advocat -a qui la ressaca ha passat factura fent-li oblidar el diàleg en algun moment- “el dia de Carnaval no es condemna”, sentència ràpida i al carrer. “Allà on posa presó, ho canviem per absolució!”. Ovació generalitzada i tothom cap a casa. Però abans, un bon tros de pa amb botifarra per agafar forces per una nova nit de festa fins a altes hores de la matinada.
L'arribada dels contrabandistes a la plaça dels Arínsols.
Els contrabandistes a la plaça dels Arínsols.
Els guàrdies que custodiaven els contrabandistes.
Un instant del Judici dels Contrabandistes d'Encamp.
Els contrabandistes durant el judici.
L'advocat dels pobres i un particular Robert Lizarte.
El fiscat fent un traguet de vi.
Un instant del Judici dels Contrabandistes d'Encamp.
Els guàrdies que custodiaven els contrabandistes.
La plaça dels Arínsols plena durant el Judici dels Contrabandistes.
Un instant del Judici dels Contrabandistes.
El Sis Dits explicant la seva història al tribunal.
Comentaris (1)